TERRES D’OSONA
L’antiga església parroquial es troba al sector de migjorn del terme municipal, en un dels racons més amens i pintorescs del Congost, al Valle Danielis, topònim que, després de sofrir una colla de variacions fonètiques, ha passat a donar el de Valldaneu.
Aquesta església es trobava situada dins l’antic terme del castell de Sant Esteve, més tard anomenat de Centelles, el vilar de Daniel, que donà Valldaneu.
El
lloc de Valldaneu i la seva església estigueren vinculats a la parròquia de
Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, però després l’església adquirí funcions
parroquials, que ha conservat fins a l’actualitat.
El castell de Sant Esteve és documentat, l’any 898, en l’acta de consagració de l’església de Sant Martí del Congost o d’Aiguafreda, quan el bisbe Gotmar uní a l’església consagrada diverses esglésies, viles i vilars; una església d’aquestes era la del castell de Sant Esteve. Mentre que el mateix any 898 Daniel i la seva muller vengueren al comte Guifré Borrell i a la seva muller Garsenda béns al vilar Daniel (Valldaneu).
L’església
de Sant Pere no és esmentada fins el 1007 en el testament sagramental
d’Odesind, que fou jurat sobre l’altar de sant Pere, la basílica del qual era
al comtat d’Osona, prop de Sant Martí d’Aiguafreda que, sens dubte, correspon a
Sant Pere de Valldaneu.
Les funcions parroquials de Sant Pere de Valldaneu són conegudes per constar en les llistes de parròquies del bisbat; en la primera, datable d’entre l’any 1025 i el 1050, figura amb el nom Vilar Daniel i en l’anterior a 1154 com a Valdaniel.
Cap el 1640 l'edifici romànic fou gairebé totalment reconstruït i més tard s'hi feren altres reformes com ho demostren la data de la porta principal, de ferro, "17 de març de 1830". Aquestes darreres reformes només deixaren intacte l’absis, mentre que la nau i el portal foren modificats totalment. Actualment el nucli de població s’ha allunyat i ha perdut la categoria de parròquia.
L’edifici és d’origen romànic, bé que posteriorment fou molt modificat, de manera que des de l’interior no se’n pot veure cap resta i des de l’exterior hi ha visibles alguns indicis poc clars.
L’església és d’una nau, amb capelles laterals afegides, de manera que sembla que tingui tres naus. La nau és coberta amb volta d'ogiva i les naus laterals amb volta quatripartita, als nervis de la qual es tanquen en una clau o medallons esculpits (el primer no distingim la figura que s'hi representa, mentre que la segona s'esculpeix la figura de la verge rodejada d'àngels). A la capçalera de la nau en el medalló hi podem veure Sant Pere amb les claus. La nau central es comunica amb les laterals mitjançant pilars ortogonals i arcs de mig punt. Als peus hi ha l'accés al campanar i l'antic cor. Dins un armariet s'hi conserven dues piques, una és de marbre i està fragmentada.
Externament
presenta un portal adovellat en el mur de ponent. Al sector nord s'hi
adossa un campanar de torre de planta quadrada i tres pisos amb una finestra
d'arc de mig punt a la part superior. La resta d'obertures són
rectangulars.
La capçalera presenta l'absis semicircular i una absidiola a tramuntana la qual mostra un paredat llis, mentre que l'absis s'inscriuen lesenes llombardes i és de pedra tosca amb arrebossat al damunt. L’accés actual a la nau és pel mur de ponent.
L’absis, orientat a llevant, és tan sols visible des de l’exterior, des d’on es veu també un absidiola al mur de tramuntana tocant a l’absis central. Cap dels dos absis no es reflecteix a l’interior del temple. L’absidiola és totalment llisa i sense finestra. L’absis central presenta tretze arcuacions cegues, de les quals només en són visibles deu, sense bandes. A sobre hi ha una cornisa abans del ràfec de teules. Tant les arcuacions com la cornisa han estat fetes amb pedra tosca.
L’aparell ha estat construït amb pedra molt barrejada, tosca i vermella, de blocs irregulars sense carejar i amb la junta poc definida i grossa. El percentatge de pedra tosca als murs és força elevat. L’exterior és arrebossat, una part del qual ha desaparegut.
L’interior del temple és totalment enguixat i decorat, la qual cosa fa impossible la visió de l’aparell i les característiques del mur.
Resumint direm que aquest edifici sembla ésser una construcció del segle XII, que més tard fou refeta i allargada en la seva nau única, amb unes parets massisses que es tanquen a la coberta a través de la volta resolta en ogiva molt acusada.
En època posterior foren obertes dues capelles a cada costat, més fondes les del costat dret, d’acord amb un art rústic dels voltants del segle XVI. També d’aquesta època sembla ésser el campanar, de torre quadrada, que s’erigeix al costat de la façana.
Sant Pere de Valldaneu és una església amb elements romànics i eclèctics inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Fons: Catalunya Romànica i IPAC
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada