SANTA CECÍLIA DE BÀRCABO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB

Bàrcabo és un municipi que forma part del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara. Una gran diversitat de fauna i flora troben en aquets lloc natural protegit la seva llar.

Santa Cecília  de Bàrcabo és un edifici exempt, situat a la vora d'una petita cornisa sobre la vall del riu Vero. 

Es tracta d'un edifici barroc construït sobre un temple romànic, del qual queden algunes restes a l'actual capçalera, peus i mur sud. L'església original estaria construïda en carreus, essent probablement una nau amb capçalera semicircular orientada a l'est.  

Al segle XVII (o potser a principis del XVIII) es va reconstruir totalment l'edifici, en maçoneria i maó, sent a més reorientat, de manera que l'antic absis va quedar situat als peus de l'església, perceptible únicament en la curvatura dels murs i el diferent aparell.  

L´església actual consta d´una nau rectangular amb creuer no acusat en planta, una capella poc profunda a cada costat i capçalera recta orientada al nord-oest. La nau es cobreix amb volta de llunets, igual que la capçalera, mentre que les capelles i braços del creuer ho fan amb mig canó i sobre el creuer s'enlaira una cúpula semiesfèrica. Els murs interns de l'església estan articulats amb pilastres acanalades sobre plints, amb capitells compostos i una cornisa molt sortint a manera d'entaulament, tot fet en guix. Cor alt als peus, d'obra, sobre arc escarser. La sagristia obre a la capçalera, pel costat sud, amb porta adintelada; està coberta de cel ras.  

La porta de l'església obre als peus en arc de mig punt, amb una fornícula sobre la clau. Està precedida de pòrtic quadrangular, cobert amb casquet semiesfèric sobre petxines i obert amb un arc de mig punt al sud i un altre, paredat, a l'est.  

La torre se situa sobre la zona dels peus, sobre l'antic absis romànic, formant un atri interior a continuació del pòrtic. És de planta octogonal de dos cossos, l'inferior de pedra carreu i el superior de maó, amb obertures de mig punt, alguns d'ells encegats actualment, per a campanes. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA

Fons informatiu: SIPSA

SANT FRUITÓS DE QUADRES. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Fruitós de Quadres o Sant Fruitós del Grau, està situada dins la demarcació de l'antiga vil·la rural de Quadres (974). L'església és preromànica, existia ja el 948. Consta d'una nau amb un absis rectangular, l'aparell és de pedra trencada de marge de la Plana de Vic, i de grans blocs angulars. 

Actualment és filial de Granollers de la Plana. Fou ampliada en època romànica amb un petit absis i més tard amb un portal amb timpà llis a la part Nord. En època gòtica s'hi construí una volta que reemplaçà l'antic sostre embigat. 

Ha patit diverses restauracions i modificacions, l'última de les quals l'any 1868, quan va ser feta la volta actual. No té culte d'ençà de la Guerra Civil (1936).

Es tracta d'una petita església d'una nau, de planta rectangular acabada en absis semicircular per la banda de llevant, coberta a doble vessant de teula àrab i ràfec amb imbricació de teula àrab doble amb una tirada de rajols plans entremig. 

Els murs són de maçoneria amb carreus irregulars i cantoneres de blocs de pedra ben escairats i disposats. A l'absis les filades regulars, mentre que a la resta dels murs el parament és més irregular. Destaca un gran bloc de pedra situat sota la finestra de l'absis, amb incisions que imiten el carreuat.

L'edifici presenta tres etapes constructives diferenciades. La part més antiga és el tram situat entre la nau i l'absis, correspon a l'època preromànica que originàriament seria més alt i cobert amb fusta i actualment coberta amb una volta. L'absis correspon a l'època romànica, està ben lligat amb el tram central, coberta amb volta reformada modernament. La nau està lligada de forma poc definida amb la resta, i té reconstruccions de diferents èpoques, com la porta, les voltes i el mur de ponent. Els inicis de la construcció de l'església es troben al segle X, amb una ampliació als segles XI i XII i altres modificacions puntuals entre els segles XVIII i XIX. 

La nau principal és coberta interiorment amb dues voltes d'aresta de rajol pla, d'època barroca, seguida del presbiteri que té coberta de volta de canó de pedra. Ambdós elements queden lligats per una arcada feta de pedres posades de cantell. El presbiteri és lleugerament més baix i més estret que la nau, i el conjunt que forma amb l'absis està lleugerament desviat cap a tramuntana respecte la nau. 

La decoració exterior de l'absis és un fris de set arcuacions llombardes, amb una finestra central de doble esqueixada emmarcada amb carreus treballats. A la part inferior del mur hi ha un carreu de notables dimensions decorat amb incisions que imiten l'aparell. El mur frontal de l'edifici original fou substituït a inicis del segle XII, prolongant el santuari amb absis de planta semicircular.

Al mur de migdia hi ha oberta una altra finestra d'una sola esqueixada amb obertura exterior tallada d'un sol bloc de pedra, molt estreta, tipus espitllera. 

La façana principal, orientada a nord, presenta un portal al centre emmarcat amb una llinda sostinguda sobre dues mènsules. Per sobre la llinda hi ha un arc adovellat de mig punt amb un timpà pla de pedra al mig. Probablement es tracti d'una porta refeta en el moment que es construí l'absis nou. La porta segueix els models d'època preromànica. 

La façana oest, oposada a l'absis, està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull, amb coberta de lloses. 

L'interior de la nau està enguixat i pintat, amb una decoració de cortinatges molt malmesa, a banda i banda de la capçalera de la nau. Presenta un sòcol gris fosc i una orla amb la data 1868, a la paret de migdia, en què es degué fer la darrera intervenció. El paviment és de rajol ceràmic quadrat. 

Sant Fruitós de Quadres o Sant Fruitós del Grau és una església amb elements romànics i gòtics protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu. Viquipèdia

Fons informatiu. Viquipèdia

SANT JOAN BAPTISTA DE SIESTE. BOLTAÑA. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Sieste està situat al cim d’una muntanya que divideix les valls dels rius Ara i Sieste. Aquest poble destaca per les seves belles panoràmiques. 

L´església parroquial és d´estil barroc, consta d´una única nau i està decorada al seu interior per pintures d´estil popular. Al seu interior hi ha restes d'un temple romànic primitiu al qual s'accedia des del sud. 

Edifici amb fàbrica de maçoneria ben treballada de mida diversa disposada en filades regulars, amb carreu a les cantonades. La planta consisteix en un cos principal d'única nau rectangular que remata en capçalera poligonal de cinc costats orientada a l'E i de menor alçada i amplada. Posseeix dues capelles laterals a cada costat, amb petit baptisteri a l'extrem del costat N. 

La nau del cos principal es cobreix amb volta de canó apuntat. La capçalera amb volta de creueria estavellada. Les capelles laterals es cobreixen de diferent manera, amb creueria de dos nervis la més propera a la capçalera del costat N i la més propera als peus La que queda entre totes dues en aquest costat, amb volta de canó. Les del costat S es cobreixen amb volta de llunetes. 

Hi ha cor elevat als peus de la nau, amb pis pla i balustrada de fusta tornejada amb 26 elements. S'aixeca la sagristia al costat NE. al costat de la capçalera. Es cobreix amb volta d'aresta i té accés adovellat al mur N de la capçalera. Posseeix un va adintellat amb inscripció que la data el 1786. 

L'accés principal és al costat N, al costat de la torre, amb arc apuntat i pòrtic cobert amb volta d'aresta, obert amb dos arcs de mig punt i paviment amb emmurallat. La coberta és de forjat de fusta amb llosa de pedra, a dos vessants. Hi ha cadireta al costat E de la nau, amb buit d'arc de mig punt. 

La torre està adossada al costat N, sobre la capella més propera als peus d'aquest costat i amb fàbrica similar que l'església. S'articula a l'exterior en dos cossos separats per línia d'imposta en gola i bisellada. El cos superior obre obertures geminades allargades amb arc de mig punt. L'interior posseeix tres pisos amb volta amb canó alternant el seu eix i rematant en cúpula apuntada sobre trompes. Remata en petita cúpula octogonal amb capitell, envoltat per muralleta de petit aparell. i gàrgoles a cantons. L'accés es fa actualment des del cor.

Té la casa abacial adossada als peus i part del costat S. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA

CAPELLA DE SANT MIQUEL D'ORDEIG. MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Miquel és una església situada al lloc de Sant Miquel d'Ordeig a l'esquerra de la Riera de Talamanca a un parell de quilòmetres vers ponent de la població de Vinyoles d'Orís. 

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Voltregà, al lloc d'Ordeig, punt d'intensa població rural. Això motivà que l'església tingués funcions parroquials que perdé per esdevenir sufragània de la parròquia de Vinyoles d'Orís. La seva dependència passà al monestir de Santa Maria d'Amer, al qual pertanyé fins a l'exclaustració. El castell de Voltregà comença a aparèixer en la documentació el 902. Les primeres notícies de Sant Miquel d'Ordeig es remunten a l'any 975 i apareix com a «Villa Ordege». 

El 1059, el noble Miró Foguet, que més tard seria senyor del castell de Voltregà, donà l'església de Sant Miquel amb el domini de la quadra d'Ordeig al monestir d'Amer, cessió confirmada el 1077 pel mateix Amer. Els monjos del monestir d'Amer feren reedificar l'església que fou consagrada l'any 1104 pel bisbe de Vic, Arnau de Malla. Ja abans de 1154, Sant Miquel tenia funcions de parròquia situació de la qual encara gaudia l'any 1330. Segurament perdé aquesta condició a causa de despoblament de la pesta negra del 1348 doncs en la relació feta pel cardenal de Bolonya l'any 1361 ja no apareix entre les parròquies relacionades. 

L'any 1618 es construí un portal nou de ponent, se suprimí la porta de migdia i s'alçà un campanar. El 1654, els saqueigs de les tropes franceses provocaren una destrucció quasi total del temple i el seu arxiu. Es cremà un retaule gòtic que el 1460 havia pintat el mestre barceloní Jaume Mesqueró. El 1724 es feu un altar nou, destruït el 1936. El 1978 fou restaurada. 

Dsnt Miquel d’Ordeig és un edifici de nau rectangular molt llarga, capçada a llevant per un absis semicircular que s'hi obre mitjançant un simple plec i coberta per una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per un arc toral situat molt a la vora de l'absis. La porta original s'obria a migjorn però fou substituïda per una nova porta de tipus barroc construïda a la façana de ponent l'any 1618 junt amb el campanar d'espadanya de dos ulls. 

A l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada que per la cara exterior forma una arquivolta. Exteriorment tot l'edifici és arrebossat, sense ornamentació llevat de la porta barroca i un senzill ràfec a l'absis. A l'interior l'aparell és de carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes i regulars i agafats amb argamassa. L'estructura de la volta es similar als modes de construcció del segle XII, coexistint amb una estructura de murs encara dins la tradició constructiva del segle XI. 

La capella de Sant Miquel d’Ordeig està catalogada com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia