SANT MIQUEL ARCÀNGEL. BUERBA. VALL DE VIÓ. FANLO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRAB

Buerba (en aragonés Buarba) és un nucli de población situat a la Vall de Vió. La proximitat al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut fa d'aquest enclavament un lloc d'inici d'excursions. Té una plaça amb freixes centenaris i un conjunt d'eres i bordes situades al final del poble. Hi ha edificis amb xemeneies troncocòniques, i diverses cases de turisme rural. 

L’església de Sant Miquel Arcàngel és una edificació construïda en carreus i maçoneria reforçada amb carreus cantoners, que presenta tester recte orientat a l'est amb una edificació adossada, i cobreix dos vessants en teulada de lloses. L'ingrés es realitza pel costat sud sota porta en arc de mig punt precedida per pòrtic cobert amb volta de canó. 

A l'interior, consta de nau única allargada, a la qual obren tres capelles al costat de l'Evangeli i una al de l'Epístola, i capçalera també allargada, oberta alhora a dues capelles laterals, i amb sagristia adossada al costat sud. 

Cobreix la nau amb volta de mig canó correguda, la capçalera igualment, però en dos trams sostinguts per torals que baixen enlaire als murs; les capelles també amb mig canó, a excepció de la primera del costat nord, que ho fa amb creueria de nervis de secció rectangular. 

L'antic arrebossat es va eliminar als anys 70, en repicar murs i voltes, i conservant únicament el dels murs de capçalera i peus. Al mateix moment la part inferior dels murs es va cobrir amb ciment. 

La torre s'aixeca sobre la capella sud en maçoneria amb morter abundant. Té dos cossos separats per motllures rectes, sent el primer d'alçada considerable respecte del superior; en aquest s'instal·la el campanar amb obertures en arc de mig punt que obren als quatre fronts. Es tanca amb coberta de fusta a quatre vessants; al costat sud s'aixecava una petita espadanya que va ser eliminada en una actuació recent. L'accés es fa per escales exteriors adossades al mur de la capella sud. 

A la capella central del costat nord hi ha una pila baptismal gallonada amb decoració de sogueaode a la vora superior en inferior. La copa recolza sobre peu de secció quadrangular amb les arestes bisellades i decorades amb soguejat. A la base hi ha una inscripció que diu: 1613 IACOBO EM FECIT. 

Al centre de la nau, davant de la porta, hi ha una pica beneitera. Té copa gallonat i és suportada per un peu alt de secció quadrangular amb decoració de florons i unes claus creuades, organitzada en dues franges separades per motllures. La inscripció de la base ANY 1885 no sembla que correspongui amb l'execució d'aquest peu. Aquest darrer sembla un element del segle XVI reutilitzat per a la composició actual. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grua

Dades documentals: SIPCA Traducció: Google

SANT BARTOMEU DEL GRAU. NOVA. OSONA

 TERRES D’OSONA 

La primitiva parròquia de Sant Bartomeu del Grau va ser reedificada al segle XI i subsistí fins al 1780. El creixement de la població va decidir construir una nova església més espaiosa. El germans Joan i Josep Font la van alçar entre 1780 i 1787. En alguns dels murs del cementiri que hi ha al costat hi ha restes de blocs de pedra i materials d'obra romànica. 

El 1986 es va clausurar el cementiri a l'entorn de l'església i s'hi va fer un petit jardí públic. 

Destaca la façana d'entrada amb una gran portalada d'arc rebaixat amb dues columnes, barreja d'estil barroc i neoclàssic, a banda i banda. Damunt hi ha la data de la construcció (1780) i a sobre una capella de notables dimensions amb una estàtua “esculturada”. El conjunt d'entrada és de figures abarrocades i disposició neoclàssica. Al cantó esquerre, formant l'angle, hi ha el campanar acabat amb terrassa d'estil neoclàssic. A la banda dreta hi té adossada la rectoria, datada del mateix any. 

L'església nova de Sant Bartomeu del Grau és un monument protegit com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals: Viquipèdia

NATIVITAT DE LA VERGE. ARRESA. FISCAL. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB  

Des de fa uns anys hem pujat a la zona d’0sca i també A Aragó per visitar i conèixer un lloc amb múltiples racons de tot tipus que són admirables de veure. Hem fet força fotografies i potser és el moment de fer una ressenya de les esglésies que van visitar. 

Cercant dades surt també l’advocació de l’Assumpció de Nostra Senyora. 

El lloc d’Arresa cap a mitjan segle XIX tenia ajuntament propi. Tenia comptabilitzada una població de vint habitants. El municipi d'Arresa va desaparèixer de cara al cens de 1857 i el terme va passar a formar part del de Fiscal . En 2023, l'entitat singular de població tenia empadronats tretze habitants i el nucli de població, també tretze.  

L’església de la Nativitat és orientada a l'est al costat de les cases i la part  septentrional del nucli de població. 

Era una obra de maçoneria, una nau dividida en dos trams i capçalera recta més baixa i estreta. Es cobrien els dos trams de la nau amb volta d'aresta separats per un tordó de mig punt i la capçalera amb volta de mig canó. 

Sagristia al costat de l'Epístola, oberta al primer tram amb porta en arc rebaixat i volta de mig canó. 

Porta de l'església als peus, en arc de mig punt rebaixat monolític amb pòrtic de mig canó. 

Torre al costat de l'Epístola, adossada al segon tram, construïda amb maçoneria, de dos cossos i pisos. L'inferior constituïa originalment un pòrtic amb volta amb mig canó d'accés a l'església, amb porta en arc de mig punt tapiada. Puja a la torre per una escala exterior d'obra i porta al costat oest. Dues obertures en arc rebaixat al sud i una de llindada a l'oest. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals: Viquipèdia

ERMITA DE SANT ROC. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

L'ermita de Sant Roc està situada dalt d'un turó de marges des del qual es divisa la Plana. Es tracta d'una església votiva dedicada a Sant Roc amb motiu de la pesta. 

La varen fer construir els propietaris dels masos veïns, els Puig i els Saits, i foren ajudats també per altres masos de les rodalies. 

Edifici religiós. Capella de planta de nau única amb l'absis orientat a llevant. A la part nord hi ha una capella lateral. La façana està decorada amb motllures que dibuixen formes semicirculars i volutes. 

El portal és d'arc de mig punt i al damunt hi ha un trencaaigües de forma triangular. Es culmina la façana amb un petit campanaret d'espadanya, el qual encara conserva la campana i dos pinacles a l'extrem de cada vessant del teulat. 

La capella no té absis. S'il·lumina per les finestres dels murs laterals i l'òcul de la façana. És construïda amb pedra i morter i la part de la façana és arrebossada i pintada. L'estat de conservació és mitjà. 

L’ermita de Sant Roc és una església eclèctica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Un cartell ens informa que els marges blaus de Gurb són roques sedimentaries constituïdes per una mescla d’argila i carbonat de calci que es van formar durant el terciari, concretament durant l’eocè superior. Des del punt informatiu és poden distingir clarament. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i cartell en el punt de visita.