Visitàvem en aquesta ocasió l’ermita
romànica de Sant Jaume de Tuixén situada al costat mateix de la carretera de
Josa a Tuixén.
La vila de Tuixent amb les
seves esglésies, entre les quals consta Sant Jaume, fou llegada pel comte
Borrell II de Barcelona-Urgell a Santa Maria de la Seu en el seu testament datat
el 993.
Aquesta donació posteriorment
fou confirmada pel seu fill Ermengol d’Urgell i el seu nét Ermengol II d’Urgell.
En la confirmació del 1029
realitzada per aquest darrer és on figura com a església de Tuixent, Sancti Jacobi apostoli, que queda així
adscrita al capítol de la Seu d’Urgell, i de la qual no s’ha localitzat cap més
notícia ni esment documental.
Actualment a Sant Jaume de
Tuixent, sols se celebren actes religiosos de manera eventual.
És un edifici d’una sola nau,
capçada allevant per un absis semicircular, obert a la nau per un plec que
forma l’arc presbiteral.
La nau és coberta amb una
volta de fusta, mentre que l’arc presbiteral i l’absis són coberts amb voltes a
carpanell, molt rebaixades.
La porta s’obre actualment en
la façana de ponent, en arc rebaixat, i en la façana sud s’obre una finestra de
sola esqueixada, mentre que l’absis no presenta cap obertura. El portal
primitiu, el qual es troba tapiat pel costat de migjorn, presenta un arc de
ferradura.
Fou allargada en època
posterior però la coberta d’aquesta part va caure. L’any 1983 l’església tingué
obres de restauració que desmuntaren aquest allargament retornant la capella a
la seva dimensió original i obrint la nova porta.
A desgrat de les reformes la
capella de Sant Jaume es considera una obra de final del segle XI o principis
del XII.
El temple està estretament
vinculat a cal Rot, una casa propera, actualment en ruïnes, els darrers
pobladors de la qual tenien dret a ser-hi enterrats.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada