divendres, 13 de setembre del 2013

SANT SALVADOR DEL SOLER DE MUNT. TORÀ. SEGARRA.

PAS A PAS PER LA SEGARRA.

Visitàvem l’església de Sant Salvador del Coll de la Llanera, coneguda també com Sant Salvador del Soler de Munt. Aleshores no sabíem els problemes que hauria per trobar-ne dades, malgrat la seva aparença romànica, no aconseguia cap notícia dins els termes del Solsonès. Per deducció vaig provar de saber alguna cosa en la propera comarca de la Segarra, i si, hi era, però les dades eren minses. Finalment en Catalunya Romànica vaig trobar-la però com pertanyent al Solsonès. Finalment he pogut saber el per què.

 
La demarcació municipal de Torà —en el punt de contacte entre la Segarra, el Solsonès i l’Anoia— inicialment de 18,0 km 2 , va veure augmentada des del 1968 la seva superfície fins a 93,31 km 2 per l’annexió del municipi de Llanera de Solsonès.

L’església es localitza al costat de tramuntana del municipi de Llanera, frec a frec al territori de Llobera (Solsonès).

L’església de Sant Salvador surt esmentada en un document datat el 23 de gener de 1097 com a confrontació del “mansum de Boscatell” que Silvà i la seva muller Sicards donaren a l’església de Santa Maria de Solsona.

És tracta d’una església d’una sola planta rectangular, capçada a llevant per un absis semicircular i coberta amb volta de canó, de pedra el tram proper a l’absis i refeta amb rajola en el proper frontis, que intersecciona amb l’absis semicircular de forma tosca. L’exterior de l’absis presenta una cornisa de pedres trapezoïdals amb bisell.

L’interior del temple presenta dos arcs, tots dos de mig punt: l’un de pre-absidal i l’altre toral.

Al mur de tramuntana es troba la porta romànica original coberta amb un arc adovellat de mig punt, però actualment és tapiada i mig coberta amb un dels contraforts.

La porta actual, amb llinda datada el 1640, és al frontis.

Al mig de l’absis hi ha una finestra, de doble esqueixada i arc monolític. També són de una sola peça la part interior dels muntants i l’ampit. Al mur meridional té una altra finestra oberta el 1766.

Al mur de ponent té adossat un cos que fa de vestíbul i pot servir d’aixopluc. Al seu interior es troba la porta d’entrada amb llinda. A la part superior un campanar d’espadanya de construcció original.

Pel seu aparell es pot datar l’edifici com una obra rural del segle XII.

L’edifici està en bon estat. Envoltada de bosc, a tocar les terres de conreu és com un rabeig de pau.
 

Malgrat la feina per aconseguir dades no ens penedim mai de conèixer llocs d’aquesta la nostra terra catalana.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada