Seguint la pàgina amb el comentari del petit país, on des de un campanar
veiem el campanar del poble veí, parlarem de Sant Serni de Seix.
Seix és un petit nucli de població (1200 m. d’altitud) de caràcter disseminat, de l’antic terme de la vall de Castellbó,
damunt Albet.
Troben en el Diccionari Alcover-Moll el següent significat etimològic a
la paraula seix: del llatí saxu, ‘penya’. I a bona fe s’ha de reconèixer que és
veritat ja què l’església d’aquest petit nucli de població és damunt la roca.
Sant Serni de Seix és una església romànica del
segle XII. En un document del 1034 relatiu a terres situades a la vall de
Romadriu s’esmenta com a límit la llacuna de Cix, esment que es repeteix l’any 1060 com a límit del castell i
vila de Romadriu.
Ambdues notes són les úniques
referències relatives d’aquesta vila de la capçalera de la vall de Castellbó.
Seix formava part del vescomtat de Castellbò.
A començaments del segle XVI
consta que hi havia una castlania que gaudia del benefici de sant Martí de
l'església de Santa Maria de Castellbò.
L'església de Sant Serni de
Seix era sufragània de la parroquial de Santa Creu de Castellbò, tal com
figura a la visita de l'any 1575.
En la darrera reforma
parroquial passà a formar part de la de Santa Maria de Castellbò.
És una església d'una
sola nau de volta de canó seguit reforçada per tres arcs torals, i
rematada a llevant per dos arcs amb degradació que s’obren a l’absis, que sosté
un llosat de llicorella a doble vessant.
L'absis és llis, cobert amb
volta de quart d'esfera, i amb una finestra absidal centrada, tapiada a
l'interior, i una altra de doble esqueixada que s'obre a la façana de migdia.
Aquesta façana presenta dues finestres més de doble esqueixada.
La porta d'accés a l’església,
d'una arcada adovellada simple, es troba a la façana occidental, que és
rematada per un campanar d'espadanya d'un sol ull.
Abans d’aquesta portalada
eclesial hi ha una primera porta en el mur que dóna al cementiri.
Construcció rústega de pedres
unides amb morter sense fer filades. Els murs, llevat del de tramuntana, estan
pràcticament arrebossats, i només deixen entreveure a trossos l'aparell, fet de
lloses força irregulars però ben col·locades.
L'interior està tot enguixat i té pintures
posteriors a l’època romànica.
A destacar una pica beneitera
arraconada a l’escala que va al cor.
L’església de Sant Serni de Seix està protegida com a Bé Cultural
d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada