dimarts, 22 de maig del 2018

SANT SEBASTIÀ DEL GOS. OLIOLA. NOGUERA


POC A POC PER LA NOGUERA

Baixaven de Ponts a Artesa de Segre i ens va sorprendre la vista de la petita església i el seu cementiri molt a prop de la carretera.  Encara més al no trobar cap rètol que ens indiqués el nom.


Després de consultar en IGC vam esbrinar que era Sant Sebastià, del poble d’El Gos o també de Castellnou del Gos, com altre possible i anterior nom.

El Gos és un llogaret ( 26 h. 2009) del municipi d’Oliola, a l’antic terme forà de Ponts

No es disposa de notícies documentals d’aquesta església parroquial, però en tot cas no apareix a la relació d'esglésies anteriors a l'any 1300 del volum XVII de l'obra Catalunya Romànica. El lloc de "Lo Gos" apareix entre els pobles que formaven part de la baronia d'Oliola el segle XV, després de la desfeta del comtat d'Urgell el 1415. Posteriorment, el 1632 el Gos era indret propietat de Dalmau III de Queralt, el comte de Santa Coloma que esdevingué virrei de Catalunya. El lloc s'inseria en el grup de localitats de la mateixa propietat.

Es tracta d'un conjunt aïllat: l’església i el cementiri. L’església és un edifici d'una sola nau, de petites dimensions, capçada a llevant per un absis semicircular i amb una capella lateral, construïda posteriorment al sud. Està construïda amb aparell de carreus rectangulars ben escairats de gres disposats en filades ben horitzontals. Darrera la capçalera hi té el cementiri, els murs del qual s'adossen al mur lateral nord i a la capella, de manera que l'absis queda integrat en l'espai funerari.

La teulada de la nau és a doble vessant, feta actualment amb teula àrab. En canvi la coberta de l'absis és de lloses de pedra. Les façanes estan rematades amb una cornisa de pedra motllurada sota el ràfec.
La façana principal està caracteritzada pel campanar d'espadanya, gairebé de la mateixa amplada que la façana, de dos ulls d'arc de mig punt i acabat en forma triangular aguda.

La porta, en el centre axial de la façana, és d'arc adovellat, amb l'extradós de mig punt i l'intradós apuntat i amb la directriu motllurada formant una mena d'arquivolta senzilla. L'única obertura d'aquesta façana és una senzilla finestra rectangular a sobre de la porta.

Al centre del mur septentrional hi té un contrafort. Al sud l’anomenada capella que havia fet funcions de sagristia.

L'interior es resolt amb una volta de canó de mig punt. L'absis, de la mateixa amplada que la nau, s'obre a aquesta mitjançant un senzill arc presbiteral.


Aquest edifici s'emmarca en la tradició de les tipologies romàniques, però construïda en una època i un llenguatge formal dins del gòtic tardà. És un cas similar al d'altres esglésies de la comarca, com Sant Miquel del mas Pinós (Tiurana).

Sant Sebastià del Gos és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada