SANT JOAN DE L’AVELLANET. BAGÀ. BERGUEDÀ.

TERRA BERGUEDANA.

Una nova crònica i un capítol més de tantes coses que ens mostra nostra terra catalana. Aquesta vegada anàvem a visitar l’església de Sant Joan de l’Avellanet.

Seguint la carretera de Bagà a Gisclareny en el Km. 3,7 trobarem un rètol que indica Sant Joan. Molt a prop d’aquest indret finalitza la Via Nicolau oberta fa poc per persones que els hi agradi caminar, el projecte futur d’un museu i una casa de colònies.

Situada dins l’antic comtat de Cerdanya i concretament a la vall de Brocà. L’església depenia religiosament de la diòcesi d’Urgell.

La primera referència històrica, no gaire precisa, és de l’a. 983 en l’acta de consagració de l’església monacal de Sant Llorenç prop Bagà ( actualment Guardiola).

Noticies més precises daten del s. XIII. L’any 1255 R.G. d’Enveig va vendrà a R.G de Faia tota la vila d’Avellanet.

Pere de Santa Eulàlia, donzell i senyor de Sant Joan de l’Avellanet estipulava en el seu testament de l’any 1344 que volia ser enterrat al cementiri de l’església i deixava a l’esmentada església la quantitat de vuit mil sous per tal de fundar un presbiteri.

Pere d’Avellanet en els seu testament hi deixar diferents beneficis amb la condició d’esser soterrat davant la porta. En el mateix testament establí que el seu hereu fes construir una campanar d’un quintar de coure. També pregà Felix d’Areny perquè tot ho faci complir.

Al s. XVI el país va anar despoblant-se i comença una època de decadència i abandó.  Segurament aleshores els habitants de la vil·la es van traslladar a viure a Bagà. Els senyors de Bagà per evitar el robatori de les campanes i la seva consegüent desaparició les fan fer baixar a Bagà.

Al s. XVIII l’església de Sant Joan devia estar abandonada i sense culte i ni siquiera consta com sufragània de Sant Esteve de Bagà.

L’edifici consta d’una sola nau de petites dimensions coberta amb una volta de punt d’ametlla i rematada a llevant per l’absis semicircular. L¡ansis és més estret que la nau i força més baixés la part que conserva l’aparell més genuí per la regularitat i la bona disposició de la pedra.La porta coberta amb arc de mig punt, adovellada i de pedra tosca és excepcionalment a tramuntana. A ponent hi ha una finestra de doble esqueixada i damunt l’absis una de esqueixada simple. Un parell de poselles a les parets laterals segurament per posar les canadelles. Els murs de la paret són d’1,20 m. 

Es tracta d’una graciosa esglesiola muntanyenca que es pot situar al s. XII.

Però en aquestes terres va iniciar-se el què més tard seria Catalunya. No ho deixem en l’oblit i coneixem alguna cosa de la seva història i la seva gent que malgrat els anys passats és el nostre país, la nostra cultura i la nostra llengua. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau