Vilamòs (151 h. 2017/1255 msnm.) és
situada en un planell dels vessants de migdia de la muntanya de Uishèra, en una
posició molt enlairada respecte a la Garona. Pertany al terço d’Irissa i al
partit judicial de Vielha i Mijaran.
El nucli és dominat per l'església
parroquial de Santa Maria, un edifici d'origen romànic (segle XII, amb elements
anteriors), reformada al segle XVII.
L’església de Santa Maria de Vilamòs
consta d’una planta basilical de tres naus: la nau central i la lateral de
migdia presenten una volta de canó i la volta de la nau nord és de quart de
cercle. Tota l’estructura se sosté a partir de quatre pilars circulars i dos de
cruciformes rematats en una imposta sense decorar. La darrera restauració ha
posat de manifest la configuració de la maçoneria interior, on s’observa la
disposició ordenada i escairada dels carreus, molt pròpia del període romànic.
A la part central del mur de migdia
hi ha adossada la torre campanar de l’església, el qual, juntament amb el de
l’església de Bossòst, són els dos únics campanars romànics que es conserven a
la Val d’Aran. La disposició d’obertures i elements decoratius del campanar de
Vilamòs és plenament romànica; en són exemples els finestrals de mig punt
adovellats i la decoració llombarda.
Ja durant l’època moderna es va
incorporar la capçalera actual, que va substituir l’original romànica. La porta
d’accés al temple, originàriament ubicada al mur de migdia, roman situada
actualment al mur de ponent i és de construcció moderna, de l’any 1816. A sobre
s´hi va col·locar l’antic crismó romànic.
Un dels atractius artístics més
interessants de l’església de Santa Maria de Vilamòs són les làpides funeràries
romanes, que es troben encastades a diferents àmbits murals. Destaquen sobretot
les que hi ha collades a la torre del campanar i que s’observen des del carrer.
A l’interior de la nau hi ha una
pica beneitera de marbre, decorada a l’exterior per dues rengles d’escultures
separades per una sanefa, i decoració
floral (amb flors de llis) a la resta. També una creu processional gòtica
d’argent i una custodia datada de 1768.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada