TERRES DEL
BAGES
L’antiga pabordia o petit monestir
filial de l’Estany de Santa Maria de Caselles es troba a l’extrem d’un altiplà
del municipi de Fonollosa. A llevant hi té la depressió de la riera de Camps i
una abundosa font que permetia de regar els seus horts. El lloc és conegut
encara amb el nom de la Pabordia.
Formaven la pabordia el mas o antic
casal i l’església, construïda vers el 1220 pels senyors feudataris del castell
de Fals, Elisenda de Fals, o Falçs i el seu marit Ermengol Sensterra. Aquesta
església, dedicada de bon principi a Santa Maria, fou cedida al monestir de
l’Estany el 3 de maig de 1221 pels seus fundadors, juntament amb una dotació de
terres i 15 masos. Li fou donada amb la condició que el prior de l’Estany,
Ramon de Gurb, i els seus canonges havien d’establir en aquesta església dos
canonges regulars que hi havien de viure constantment, hi havien de celebrar el
culte diví i havien de pregar per les ànimes dels fundadors, els quals
disposaren que volien ésser enterrats en aquesta església.
El 19 de març de 1235 el bisbe de
Vic, Bernat Calbó, a petició dels senyors de Fals i del prior i els canonges de
l’Estany, consagrà l’església de Santa Maria de Caselles, convertida ja en
centre de la pabordia. En aquesta ocasió, els seus fundadors li van concedir
els delmes i les tasques dels béns que li havien lliurat el 1221 i un cens
anyal de 60 sous i 8 quarteres de blat. Assegurada la dotació, el bisbe Bernat
Calbó li concedí un cementiri propi i una sagrera de trenta passes, a la vegada
que confirmava la vida monàstica dels canonges que hi vivien.
Onze anys més tard, el 1246, Elisenda de Fals, ja vídua, fundà un nou canonicat a l’altar de Santa Margarida, situat a l’església de Caselles, i el dotà amb el molí del Cup i el seu mas vilar, veí del molí, tot al terme del castell de Miralles, del municipi actual de Veciana, de la comarca d’Anoia. El nou canonge tenia la missió de pregar sempre per l’ànima del marit de la fundadora i per la del seu fill Ponç, també difunt, que havia intervingut en la solemnitat de la dedicació de l’església.
Així restava definitivament
constituït aquest petit monestir amb un paborde i dos canonges, amo de tota una
sèrie de béns que formaven l’anomenada Quadra de la Pabordia.
Els pabordes de Caselles tenien a la
vegada la consideració de canonges de l’Estany, i signaven els documents del
monestir, com a dignataris, després de l’abat, amb els pabordes de Sant Celoni,
Sant Pere dels Arquells i Sant Salvador d’Anaona. L’any 1885, amb el beneplàcit
del bisbe de Vic, tots els béns i les rendes de la pabordia de Caselles foren
venuts a un particular de Manresa.
Per les visites pastorals i
diferents notícies recollides sobre aquesta pabordia veiem que fins després de
mitjan segle XIV vivien allà tres canonges i algun servent; el 1392 hi havia
només el paborde i un canonge, i del segle XV endavant només es fa esment del
paborde, que sovint ni tan sols hi residia; en lloc seu hi havia un sacerdot o
dos, que tenien obligació de celebrar 50 misses l’any per raó dels rèdits de la
pabordia.
L’església romànica, consagrada per
Bernat Calbó, es conserva sencera, bé que destinada a usos profans. Fou sobre
aixecada fa un parell de segles per evitar humitats a la volta i deixar-la a la
mateixa altura que el casal de la pabordia; també se li va construir un petit
campanar d’espadanya, pèrò es van respectar íntegrament els murs romànics i la
volta, i hom deixà només sobre seu un pis a manera d’unes golfes.
No conserva cap objecte ni record de
culte, i poc abans del 1936 el seu amo es va vendre l’antic altar, que formava
com un curiós retaule de terra cuita de notable valor, fet el 1541 pel
terrisser de Barcelona Francesc Mates.
L’edifici és una construcció
romànica obrada el segle XIII que, a desgrat d’haver estat sobrealçat, encara
manté pràcticament sencera la seva estructura primitiva, corresponent a una
església d’una nau, rematada, vers llevant, per un absis semicircular, al
centre del qual s’obre una finestra d’un sol escaig.
Hom pot introduir-se a l’interior a
través de dos portals moderns, situats un al mur de tramuntana i l’altre al mur
de ponent. A l’indret on s’obre aquest darrer, devia obrir-se la porta
original, puix que no sembla pas massa coherent que fos situada al mur de
tramuntana on, a més a més, al mateix indret el mur ha estat descarregat amb
una arcada, que en té una altra de pariona al cantó oposat.
Tot el conjunt, tant la nau com
l’absis, fou sobre aixecat amb la superposició d’un cos d’edifici que situà la
capella a la mateixa alçada del mas que li fa costat, bé que hom respectà els
murs de l’edifici romànic i, fins i tot, la seva cobertura, quedant així un
compartiment superior adaptable a diverses funcions.
Exteriorment l’edifici no mostra cap
mena d’ornamentació, tret d’una cornisa que separa i delimita l’obra romànica
de la moderna. L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra polida, quadrats i de
proporcions notables, que han estat disposats ordenadament en filades
horitzontals i distribuïts a trencajunt. Els paraments interiors han estat
arrebossats, bé que això no priva de veure’n l’estructura, resolta amb una
volta força apuntada que, com el quart d’esfera que cobreix l’absis, arrenca
d’una cornisa, a manera de motllura, que recorre tot el perímetre del temple,
tret del mur de ponent i d’un fragment situat al capdavall del mur de
tramuntana.
La
Pabordia de Caselles és
un edifici inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M Rosa Planell Grau
Fons documental; Catalunya Romànica
