LES TORRES DE FALS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El castell de Fals era la clau que obria i tancava el pas del camí ral de Barcelona a Cardona, és per això que els senyors del castell de Cardona en tingueren sempre el domini que degué ser en alou ja que no apareix cap jurament de fidelitat fet als comtes de Barcelona. Les primeres mencions de la seva existència són de l'any 995 amb diverses denominacions, com la de Falcas, Falchs i Falcs. N'eren feudataris o castlans la família cognomenada Fals. 

              

Un precedent del topònim pot trobar-se en el nom personal de "Falcucio": "Enego, quem alio nomine vocant Falcucio" és personatge del 966. La signatura de "Bonefilio Falchos" se'ns documenta el 1021; "Bonefilio de Castro de Falcos", el 1026, apareix amb relació amb els Cardona. La vescomtessa Egúncia -línia cardonina- el 1039 dona al monestir de Sant Pere de Casserres "infra terminus de falcos ipsa sals que est ante predictum Castrum cum diversis domibus que ibi sunt". El castell romangué en el domini de la casa de Cardona, estant-hi vinculat, fins a l'extinció dels senyorius.^[1] A la torre que queda rodejada per un mur amb espitlleres se li atorga una cronologia del segle XV.

És un castell medieval del qual resten dues torres cilíndriques, la més antiga del segle XI adossada a l'església i la rectoria, i una altra dels segles XIII-XVI situada a migjorn.

De l'antic castell alt-medieval, només es conserva la torre romànica, de començament del s. XI, situada dalt d'un turó. Té una planta circular, un mica deformada sobretot a la base. L'alçada total és de 19,5 m, i el diàmetre exterior, de 9 m. La torre es fonamenta a la roca. Els blocs de pedra utilitzats a la base són molt grossos, irregulars i molt poc treballats. Queden units amb un morter de calç força blanquinós, perquè conté molta calç. Al mur exterior encara s'observen pegats de l'arrebossat que els cobria. La forma de les pedres de la base i la seva distribució són un indici que permet suposar que la torre es va aixecar en un moment de perill. Més amunt, les pedres són més petites, sobretot a partir dels 5 m, i no estan gaire treballades. Al cim de la torre hi ha filades amb carreus més regulars i ben tallats. Això fa pensar que, amb força probabilitat, aquestes filades es van afegir posteriorment. 

La porta original s'obre a uns 8 m per damunt del nivell de la roca, orientada al nord-oest. Cal remarcar, però, que ha sofert moltes transformacions. L'arc de la porta, que sembla força primitiu, s'ha construït amb lloses verticals i forma gairebé un angle obtús. Sota l'arc hi ha una llinda de pedra, que podria haver estat afegida amb posterioritat o, potser, ja formava part de l'obra original. Els muntants estan força alterats i ni tan sols són iguals. A l'interior de la torre hi ha dues falses cúpules. Per damunt seu, hi deuria haver un o dos pisos més. 

La segona torre, a migjorn de la primera, és una construcció cilíndrica, d'estructura molt simple, d'una alçada de 17,2 m a partir d'un pla circular, que ve donat per un diàmetre extern de 9 m i un gruix a les parets de 247 cm que es manté constant a tot el llarg de la torre. Està dividida en tres nivells d'idèntiques proporcions, uns baixos i dos pisos capçats per un terrat. La torre s'aparella amb blocs de pedra treballats i ben engaltats disposats en filades horitzontals distribuïdes a trencajunts. Molt grans a la base (39 x 107 cm) i gradualment menors cap a la part alta. A mitjana altura hi ha un seguit de forats quadrats i dues mènsules. 

En els blocs de pedra que la componen encara poden observar-se algunes marques de picapedrers. Aquesta, és una obra de finals del segle XIII i principis del XIV. Està envoltada per un mur, segurament d'època més moderna, ja que està equipat amb unes espitlleres, dissenyades per l'ús d'armes de foc. 

Les Torres de Fals és el conjunt monumental constituït per les restes de l'antic castell de Fals. El conjunt està separat del poble per un barranc, al vessant dret de la riera de Fonollosa. És una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. 

No hem volgut deixar en l’oblit aquesta obra malgrat generalment només escrivim d’esglésies tot el conjunt és impressionant. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia; M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT VICENÇ DE FALS. NOVA. FONOLLOSA BAGES

 TERRES DEL BAGES 

A causa del mal estat de l’antiga església de Sant Vicenç de les Torres de Fals, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar a un temple nou situat al raval de les Oliveres. Lloc on s’ha concentrat la majoria de la població. 

Aquest temple va ser consagrat el 11 de novembre de 1962 com a capella del Raval de Fals 

Aquesta església del segle XX consta d'una nau. Té el frontis arrebossat i pintat, amb un portal d'arc de mig punt, un òcul a mitja alçada, i una cornisa angular amb creu al cim.

Al seu davant s'hi troba un porxo arquejat que aixopluga el portal i que es prolonga pels laterals per un sostre horitzontal sobre bigues. 

El campanar és coetani del temple; no és una torre sinó un pilar de planta quadrada aixecat amb blocs carreuats de pedra artificial blanca. Dues campanetes pengen d'una estructura metàl·lica formada per quatre pilars.

Situació: exempt a la dreta de l'església. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Campanars Parroquials de Torre de Catalunya

SANT VICENÇ DE FALS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

L’església de Sant Vicenç de Fals és situada dins el recinte de l’antic castell de Fals. Formen un conjunt arquitectònic amb la rectoria. Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia. 

El lloc de Fals apareix el 991 (Plano de Falchos) i el castell ho fa el 992 (castro Falcus), mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels voltants del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat. 

A causa del seu mal estat, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar des del castell al raval de les Oliveres a un temple nou. Lloc on s’ha concentrat la població.

Cada gener s'hi celebra la festa d'hivern de Fals en honor de Sant Vicenç. Des de l'any 1220 és documentat l'altar de St. Nicolau. L'edifici data del segle XVII (1647) segons consta en la inscripció de la façana "TEMPLUM HOC REEDIFFICATU FUIT ANNO DOMINI 1647", conserva elements gòtics i fou ampliada a finals del segle XIX, segle en què es va construir el cementiri. Malgrat ser un temple d’origen romànic, actualment no sembla pas conservar res de l’edifici romànic. 

És un temple parroquial d'una sola nau, amb capelles laterals, sagristia i campanar al mur de tramuntana; aquest és de planta quadrada amb quatre obertures per les campanes. L'església no té absis i té la porta d'entrada al mur de migdia. El temple està dedicat a Sant Vicenç d'Osca. 

Actualment es fan obres de restauració. 

Sant Vicenç de Fals és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANTA CREU DE FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Fonollosa està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del riu Cardener. 

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

  

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

Les terres del terme foren repoblades en el segle IX, juntament amb les altres del comtat de Manresa que havien quedat desorganitzades i, en bona part, desertes, i es posaren sota la jurisdicció dels castells de Castelltallat (Camps i Fonollosa) i de Fals, que al seu torn eren domini eminent del de Cardona; una situació que es perllongaria gairebé durant un mil·lenni. 

Santa Creu de Fonollosa és una església d'una sola nau, coberta a dos vessants i amb el presbiteri quadrat a llevant. Aquest és un cos de planta rectangular sense cap obertura a l'exterior. 

El campanar de planta quadrada és adossat als peus de l'església i és cobert amb una teula de quatre vessants. Dos nivells amb obertures apuntades sostenen les campanes i l'últim (el més nou) el rellotge.

 A ponent la façana original és totalment perduda car s'hi va afegir un cos rectangular que forma part de la veïna rectoria. L'església és envoltada de construccions (ajuntament, masia, habitatges) i forma una petita plaça. 

Santa Creu de Fonollosa és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i Catalunya Romànica

SANT ANDREU D’AGUILAR DE SEGARRA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El lloc d’Aguilar és documentat des del 972.  Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc. L’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació.

Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real. En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del 983 hauria passat a domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, segons consta en l’acta de consagració d’aquest cenobi. Deixant de banda aquesta hipòtesi, l’església devia seguir els canvis de domini que sofrí el castell, fins al 1395 que era en mans del paborde de Manresa.

 L’edifici sofrí un abandonament progressiu a partir del segle XIV; pels volts del 1833 fou reconstruït de nou. Però la concentració de la població en el pla, al barri de l’estació, feu que després de la guerra civil de 1936-39 la parròquia fos traslladada a un nou edifici proper al barri, mentre l’antic restava totalment abandonat i enrunat enmig de les restes del castell. 

Aquest nou edifici va ser construït entre el 1943 i el 1948, és situat prop de la carretera, al centre de la parròquia; només acompanyat per  la rectoria i d’unes frondoses alzines. 

Sant Andreu d’Aguilar és un edifici de planta rectangular amb absis de planta quadrada i dues capelles laterals per banda. La torre del campanar, de planta quadrada, està situada al costat N de l'església. Els murs de l'església són fets de pedra, de la qual molt bona part fou portada de l'antiga parròquia, situada a l'indret del castell, ara en ruïnes.

L’actual església és un edifici neoromànic  obra de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, formant un conjunt arquitectònic amb la rectoria. 

Sant Andreu d'Aguilar és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons Documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANTA LLÚCIA DE RAJADELL. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

 

Santa Llúcia de Rajadell és una construcció situada a la vora de la riera de Rajadell, que esdevingué monestir de canongesses de Sant Agustí a mitjan segle XIV. 

Situada dins l'antic terme de Rajadell, la primera església de santa Llúcia deuria ser una petita capella rural amb donats que esdevingué priorat. 

El 1275, es va reunir una comunitat a la capella de Sant Miquel de Maçana, del mateix municipi. Santa Llúcia apareix esmentada l'any 1278, quan la vida monàstica estava en ple funcionament, amb una gran activitat que va permetre la creació, d'un nou priorat a l'església de Santa Caterina de Cervera. 

El 1304, es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. El 1304 es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell. 

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. La vida monàstica va desaparèixer a causa de la guerra civil del segle xv. 

L'església conserva una part romànica i un tros de nau gòtica, molt més gran, del segle xiv. 

Santa Llúcia de Rajadell és una església romànica annexa al Mas Forn, formada per dos cossos que corresponen a dues etapes ban diferents; l'actual presbiteri correspon a l'obra romànica que és del segle XIII i la remodelació del segle XIV afecta a la nau. Una arcada de carreus ben treballats marca la unió entre ambdues parts. 

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT AMANÇ DE VILADÉS. RAJADELL. BAGÈS

TERRES DEL BAGES 

L’església romànica de Sant Amanç, actualment adossada a una capella moderna, encara es manté dempeus vora el mas Viladés, situat a la riba esquerra de la riera de Rajadell i a frec del camí que mena a Aguilar. 

Aquesta església era situada dins l’antic terme del castell de Rajadell, al lloc de Sant Amanç. No degué passar mai de sufragània. 

L’església es troba esmentada el 1027 amb la forma Sant Emanz, però es tracta d’un topònim afegit posteriorment al document ja en època antiga. El 1284 hi ha l’església esmentada amb la forma Santa Maria de Sant Amanç. No sabem si es tracta d’una deixa a l’altar de Santa Maria de l’església de Sant Amanç o és que l’advocació corresponia a Santa Maria i Sant Amanç és el nom del lloc. Semblaria que ha de ser la primera possibilitat, ja que més tard segueix apareixent l’església amb dedicació a Sant Amanç. 

No sabem que mai tingués funció parroquial; ni en les llistes dels segles XII-XIV i XV no apareix com a tal, i en canvi el 1685 la trobem documentada com a sufragània de la de Sant Iscle de Rajadell. El segle XVII fou construït un temple nou i l’edifici antic quedà sense culte. 

Es tracta d’un edifici simple i auster que fou bastit el segle XII sense cap envaniment, com ho demostra la manca total d’ornamentacions. El seu esquema, molt senzill, s’ajusta a un pla d’una sola nau, de dimensions reduïdes, capçada vers llevant per un absis de radi ultrapassat, que gairebé és tan ample com la nau.

La capella és coberta, a la nau, amb una volta de canó, lleugerament apuntada, que recolza sobre els murs laterals, mentre que l’absis és abrigallat amb una coberta que, per la llargària de la capçalera, excedeix de poc el quart d’esfera. El mur de tramuntana ha estat descarregat amb dues arcades i al mur de migdia encara hi ha el buidat del primitiu portal, posteriorment inutilitzat. Al centre de l’absis hi ha oberta una finestra d’una sola esqueixada, d’aspecte arcaic, que ha estat feta amb dos blocs de pedra allargassats, sobre els quals reposa un altre bloc monolític, que al dessota ha estat rebaixat en forma d’arc de mig punt, que es tanca damunt els muntants. 

A fi de poder utilitzar la capçalera com a magatzem hom esportellà els costats dels seus murs amb dues obertures a manera de portals, una de les quals la mig tapiaren de nou. Al mateix temps hom construí un envà que s’interposa entre la nau i l’absis. 

El mur de migjorn té adossat un cos d’edifici, on s’allotgen els nínxols d’un petit cementiri que el tapen en una bona part. Això no obstant, al capdavall encara és perceptible un fragment del portal original, ara escapçat i obturat, el qual, pel que es veu, era cobert amb un arc de mig punt adovellat. 

En construir-se el segle XVII el nou temple que li fa costat, aquest se li adossà perpendicularment, de tal manera que el mur frontal restà totalment eclipsat per la nova construcció, amb la qual es comunica per mitjà d’una porta. Sobre aquest mateix mur hi devia haver un campanar d’espadanya, bé que actualment no en queda cap rastre. L’aparell ha estat fet amb blocs de pedra de mides desiguals, sense polir, que es disposen en filades. 

A causa del seu abandó secular, la part més antiga d’aquesta esglesiola romànica, l’absis, s’esfondrà en part l’any 1989. Els Amics de l’Art Romànic del Bages portaren a terme unes obres de consolidació de bona part de les seves parets externes i el portal. 

Sant Amanç de Viladés és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Font documental. Catalunya Romànica