PASSEJANT PLA
DE L’ESTANY
L'església de Sant Pere de Juïgues, de l'antic lloc
de Juïgues, únic topònim alt-medieval d'aquestes comarques que indica un
establiment de població jueva, es troba al costat del mas Sobirà, avui conegut
per Can Güell, en una petita vall regada pel torrent de Règalo, afluent de la
Farga.
L'alou de «Judaicas» fou
adquirit al voltant de l'any 888 pel comte Delà per traslladar les 25
famílies jueves establertes en aquest lloc a la ciutat de Girona. Segurament
s'intentava vitalitzar l'activitat artesana i comercial de la ciutat. Delà, que
governava associat amb el seu germà Sunyer, actuava com a comte de
Girona.
Delà i la seva esposa Quíxol
llegaren l'alou de Juïgues a llur filla Virgília qui l'any 941 en va fer
donació a la seva germana Ranló que esdevindria abadessa del Monestir de
Sant Joan de les Abadesses. L'any 957, Ranló va donar la possessió de «Judaicas»
al monestir de Ripoll. L'any 983 hi hagué un judici pels drets sobre una
part d'aquesta propietat entre l'abadia de Ripoll i els habitants de l'indret,
25 caps de casa encapçalats per Gistrimi, provinents del repoblament ordenat
pel comte Delà, després del trasllat dels jueus a Girona.
Probablement els monjos de Ripoll degueren
fundar aquesta església. No se'n tenen notícies antigues; probablement fou
sempre una capella de veïnat, sufragània de la parroquial de
Vilamarí. La diada de l'aplec ha perdurat fins data recent. En la postguerra
fou objecte d'obres de reparació però des dels anys seixanta quedà abandonada i
utilitzada com a magatzem. Entre els anys 1998 i 2002, va ser restaurada per
l'ajuntament de Vilademuls i el Centre Excursionista de Banyoles.
És de dimensions molt petites. Fa
només 6,95 m de llargada. D'una sola nau i planta trapezoïdal
sense absis o capçalera diferenciada. No ha conservat la coberta
original i al seu lloc hi ha un teulat a dues vessants amb
un ràfec de teules pintades en blanc i vermell, decoració que pot
datar dels segles XVII o XVIII. Al mur lateral de tramuntana hi resta un tram
de l'antiga cornisa que assenyala el nivell d'arrencada de
l'antiga volta desapareguda.
La porta d'accés, al centre de la
façana de ponent, és un arc de mig punt de dovelles curtes,
ben tallades i polides de pedra sorrenca. Aquesta façana és coronada per
un campanar d'espadanya d'un arc i dues pilastres.
Hi ha un bon aparell a tot el mur de
llevant, gairebé a tot el mur de tramuntana i a l'extrem oriental del mur de
migdia. També a l'altre extrem d'aquest mateix llenç i al de ponent en
fragments molt curts. Aquest aparell és fet de carreus de pedra
sorrenca i alguns de travertí, de mida mitjana i formes allargades. Ben
escairats, polits i afilerats a trencajunt. El morter, però, és força visible
als junts on, en alguns punts, hi ha peces de terrissa emprades com a reble,
segurament d'origen antic. La major part de les façanes de migdia i ponent
presenten un aparell tosc i descurat, de pedruscall sense treballar, desordenat
i amb molt morter. Per tant, l'edifici conserva sectors importants dels murs
perimetrals d'una construcció romànica, que es podria situar al segle XII.
Procedents de l'església de Sant
Pere de Juïgues, al Museu d'Art de Girona es conserva una mesa
d'altar de pedra calcària i datada als segles X-XI. També s'hi troben
dues lipsanoteques, sense exposar ni inventariar. són peces d'esglésies
consagrades en el primers temps del romànic i que cal emmarcar també dins els
segles X i XI.
No podem oblidar el gran lledoner
situat davant el temple.
Sant Pere
de Juïgues és una església d’origen romànic catalogada com a Bé Cultural d'Interès
Local.
Recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Fons
documental: Viquipèdia
