NOSTRA SENYORA DE L’ASSUMPCIÓ. ARRO. SOBRAB

 CONÈIXER OSCA 

El primer esment d'Arro és de l'any 1092 en què apareix citada com a Visc a l'Arrao a la Col·lecció diplomàtica de Pedro I d'Aragó i Navarra d' Antonio Ubieto Arteta . Va pertànyer el seu terme al proper monestir de Sant Victorià, el 1492 era de l'abadiat de Sant Victorià i del mateix monestir encara el 1566.

Es troba al centre del poble, amb edificis adossats als costats nord i sud.

   

L’església de l’Assumpció és un edifici de carreus, de nau rectangular amb capçalera recta orientada a l'est i dues capelles a cada costat. La nau i capçalera es cobreixen amb volta de canó lleugerament apuntat, mentre que les capelles ho fan amb volta de canó. 

Té cor alt als peus, de fusta, amb la jàssera decorada amb una motllura de mútols i gotes. S'hi accedeix per una escala intramural des de la segona capella del costat de l'evangeli. 

La sagristia és adossada al costat nord-est de la capçalera, amb accés des de la primera capella del costat de l'evangeli. Es cobreix amb cel ras. Té una finestra de doble esqueixada, a l'exterior de la qual està gravada la inscripció: "BIDALLED ANY 1771".

La torre cmpanar és de maçoneria i carreu. S'aixeca sobre la segona capella del costat de l'epístola. Està dividida en tres cossos, separats per motllures. Interiorment presenta tres pisos coberts per voltes de mig canó que alternen els eixos. Tanca amb cúpula per aproximació de filades i ampit exterior. 

La portalada de l'església se situa als peus. És en arc de mig punt, amb dues arquivoltes de secció rectangular. Està precedida per un pòrtic cobert per volta de mig canó. 

L’església de l’Assumpció d’Arro és un Bé protegit del Patrimoni Històric Nacional. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals.: SIPSA

SANT JULIÀ DE SASSORBA. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Julià de Sassorba és la parròquia més enlairada del terme (786 m), i estén la seva demarcació pel sector més muntanyós i despoblat. Al segle X s'erigí una primitiva església en el pla conegut per Sorba a la carena de la muntanya entre el Portell i la Noguera. L'any 1080 els senyors de Gurb la restituïren al bisbe de Vic i sa canònica junt amb les d'altres suburbis de Sant Bartomeu, Vespella i Gurb. 

Sant Julià Sassorba és una església romànica que fou consagrada el 1091. En resta una bona part de la nau, sobrealçada, ornada amb arcuacions llombardes, i el campanar, reformat en el seu coronament. 

La parròquia de Sant Julià Sassorba es troba en un punt enlairat formant un sol cos amb l'afegit de la rectoria adossat a la façana de ponent. Es tracta d'un edifici de nau única amb transsepte. Originàriament tenia una capçalera trilobada, amb tres absis semicirculars, avui desapareguts. Primer es construí la capella del Roser (segle XVI) i la sagristia al costat de migdia. 

Al segle XVIII fou suprimit l'antic absis i les dues absidioles per tal de construir-hi un nou presbiteri. Posteriorment es va substituir el del costat de tramuntana per una altra capella. I finalment, es modificà l'absis central per una capçalera de planta quadrada. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada amb arcs torals. A l'exterior, els murs laterals conserven part de la decoració del fris d'arcuacions entre lesenes, tot i el sobrealçament que patí la nau. El 1572 se li va construir una nova  portalada d'accés que es manté al mur de migdia però va ser reformada en estil renaixentista. 

L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer. Es troba adossat al mur de tramuntana, és de planta quadrada i tres pisos per sobre del sòcol. En el primer pis pel damunt del sòcol, trobem una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs. En les dues plantes superiors s'obren finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme amb un fris d'arcs cecs i lesenes cantoneres. La coberta és a quatre vessants. 

Sant Julià de Sassorba és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

NOSTRA SENYORA DELS DOLORS. FANLO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Fanlo és un municipi que forma part de la zona del Port de Otal-Cotefablo. Exerceix de capital de la Vall de Vió, situada entre els rius Ara i Cinca . El municipi ha estat seleccionat com lloc d’Importància Comunitària. Els llocs d'importància comunitària (LIC) són els ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, dels territoris considerats prioritaris pels estats membres de la Unió Europea. Aquests llocs, seleccionats pels diferents països en funció d'un estudi científic, passaran a formar part de les zones d'especial conservació, que s'integraran en la Xarxa Natura 2000 europea. 

Les seves cases, exemples excel·lents de l'arquitectura pirinenca, no deixen indiferent ningú. L’església de Nostra Senyora del Dolors és d’estil barroc Es tracta d'una església manada construir al segle XVIII pel senyor Melcior Borruel. L'edifici està construït en maçoneria amb reforç de carreus poc treballats a les cantonades, que al mur nord i oest conserva el arrebossat original amb morter de calç.

                                                                                 

Es tracta d'un volum allargat de proporcions esveltes, els murs laterals del qual queden articulats per contraforts aixecats en carreu a la cara exterior. L’absis, orientat a l'oest, és recte. Té als peus un pòrtic de dues plantes i una espadanya monocular coronant la façana al vèrtex de la teulada. Cobreix dos vessants amb ràfec de canets de pedra de perfil corb; originalment va haver de ser de lloses, ara substituïdes per un material modern.                                                                                                            

 A l´interior presenta una nau única dividida en tres trams i capçalera. Des del costat sud d'aquesta s'accedeix per porta adovellada a la sagristia. Als trams propers a la capçalera s'han obert dos amplis nínxols al mur amb la funció de capelles. El mateix enfonsament en alt arc de mig punt presenta la capçalera.                                               

   

Té cor als peus instal·lat a la segona planta del pòrtic, accedint-se des de l'interior pel costat de l'Evangeli. 

La nau i la capçalera es cobreixen amb llunetes separats per arcs torals, que baixen sobre pilastres amb un entaulament corregut que es prolongant fins a l'arc de la capçalera. El cor i el pòrtic cobreixen igualment amb llunetes, i la sagristia amb volta d'aresta. 

Els murs interiors estan arrebossats i blanquejats, a excepció dels fons dels nínxols de les capelles i de l'altar major que es van repicar deixant la pedra vista. Si en algun moment hi va haver més pintura mural es va eliminar en la restauració de què va ser objecte l'edifici als anys 90. No obstant, sí que es va mantenir el marbrejat i simulació de carreus que voregen l'arc de la capçalera a manera de guardapols. 

Hi ha una pila per a l'aigua beneïda encastada al mur dels peus, a l'esquerra de la porta. Està decorada amb relleus alterns de cares tosques i creus inscrites en cercles. A l'altar, una pila baptismal, procedent de l'església dels Tres Sants Reis, amb la data 1763 al peu. 

La porta se situa als peus. És una obertura en arc rebaixada d'una peça, que recolza sobre dues motllures de perfil corb i aquestes, al seu torn, sobre brancals monolítics amb el relleu d'una pilastra tallada. Al centre de l'arc, una cartel·la amb la inscripció “ANY 1777”. Sobre l'arc del pòrtic una finestra d'ampit volat i motllurat, i brancals i llindes decorades amb soguejat, que dóna llum al cor. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals. SIPSA

SANT CRISTÒFOL DE VESPELLA. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb al lloc de Vespella. Molt aviat tingué funcions parroquials que manté avui dia en un edifici diferent construït en un altre lloc. El domini de l’església suscità conflictes, a vegades violents, entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic. 

Aquesta església fou construïda al 1752 amb unes línies pròpies del barroc neoclàssic. L’actual església de Sant Cristòfol sustitueix una altra situada en un serrat que es troba al davant de l'actual temple. Es traslladà de la muntanya al pla.  De l'antic edifici no en queda més rastre que alguns carreus dels fonaments que es deixen entreveure al mig de l'herba.

La rectoria és convertida en casa de colònies.

Sant Cristòfol de Vespella és una església de nau única amb capelles laterals i sense absis. La façana és orientada a migdia, és de gran alçada i presenta un portal d'arc rebaixat de pedra amb un òcul al damunt i a la part superior hi ha un frontó amb un petit òcul. 

A ponent de l'església hi ha el campanar adossat a la nau, el qual és de torre i cobert a quatre vessants amb un penell al damunt. 

A la part dreta de la façana hi ha la rectoria adossada. L'interior és pintat.

La construcció és de pedra arrebossada i pintada, L'estat de conservació és força bo. 

Sant Cristòfol de Vespella és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals. Viquipèdia/Catalunya Romànica

SANT ANDREU DE NERÍN. FANLO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRAB

L’església de Sant Andreu és un edifici construït amb carreus i maçoneria, de proporcions mitjanes, d'una nau amb capelles als laterals, que tanca a l'est amb un absis semicircular, i la torre campanar al costat sud, sobre el pòrtic d'entrada. La coberta és de lloses. Una tàpia de maçoneria amb portalada protegida per teulada a dues aigües delimita l'espai de l'església i el cementiri. 

Com a elements destacats a l'exterior, trobem a l'absis nou mènsules que sostenen un filet recte sobre el qual recolza la teulada. Aquestes mènsules  adopten formes diverses, conservant algunes toscos relleus; i als peus, un va geminat, amb mainell rectangular de poca volada, i arquets lleugerament apuntats, que recolzen sobre una imposta capitell. 

A l'interior, els murs laterals primitius de la nau han estat oberts amb capelles laterals, dues al costat de l'Evangeli i una a l'Epístola, de manera que les més properes a la capçalera van trencar el curt tram preabsidial, a continuació del qual es disposa l'hemicicle absidial. Una sagristia de planta rectangular s'adossa al costat sud de la capçalera, realitzant-se l'accés des de la capella de l'Epístola per porta adovellada amb brancals i llindes tallades a bisell.

Als murs queden restes d'una imposta que va haver de recórrer el mur de la nau. El tancament de la nau i el tram preabsidial és de volta de canó apuntat, l'absis, de quart d'esfera, també apuntat; les capelles, que obren en arc de mig punt a la nau, cobreixen amb cúpula sobre tosques petxines, la del costat nord propera a la capçalera, i amb mig canó, les altres dues. La sagristia la fa amb cel ras. 

Té cor alt als peus sobre bigues de fusta, amb una jàssera frontal tallada amb arquets; el sòl volat recolza sobre mènsules també treballades, entre les quals hi ha florons amb relleu. 

L'entrada se situa al costat sud. La porta és de arc apuntat composta per tres arquivoltes de secció rectangular; el pòrtic tanca amb mig canó.

 La torre, que s'aixeca sobre el pòrtic, està construïda en maçoneria amb carreus cantoners; té dos cossos, notòriament més alt l'inferior, separats per imposta recta, i amb les següents obertures al cos de campanes: dos al costat sud, un a l'est, i un altre a l'oest, tots en arc de mig punt. A l´interior té un sol pis, i tanca amb volta apuntada per aproximació de filades. 

Sant Andreu de Nerín és un Bé protegit del Patrimoni Històric Aragonès. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades Documentals: SIPSA Trad. Google

SANT ANDREU DE GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Andreu és la parròquia més gran de les quatre que hi ha al terme municipal de Gurb. Està situada al peu mateix del característic turó del castell de Gurb, a 563 m d'altitud. L’església apareix documentada el 942, quan el sacerdot Giscafred donà a la casa de Sant Andreu apòstol, la basílica del qual es trobava fundada a la vila de Gurb, un alou situat als confins de la vila de Gurb, al Prat de Vic, i un vilar prop de la Guàrdia. 

Devia pertànyer primerament als senyors del castell, els vicaris comtals de la família dels Gurb-Queralt, però des del seu inici exercí com a parroquial.

 

Església molt reformada al llarg dels segles, pel que presenta unes formes molt heterogènies, cada una vinculada a un sistema constructiu i a una època. 

En general té planta de creu llatina amb un absis semicircular a la capçalera i la façana adossada a una de les naus laterals, totalment neoclàssica. 

L'edifici actual data del segle XII, aprofitant de l'anterior només el campanar preromànic, molt probablement del segle X. L'exterior de l'absis està molt ben conservat. Està format de carreus de pedra sorrenca, ben tallats i disposats ordenadament en filades uniformes. Està il·luminat per una finestra amb un fris emmotllurat. La coberta de la nau es va refer posteriorment amb una volta apuntada i reforçada per uns tímids arcs torals. 

Presenta una torre de defensa inserida als murs del campanar i l'església. 

Durant els segles XVII i XVIII l'església sofrí importants modificacions: les obertures per les capelles laterals i la sagristia; també la portada que es vestí amb pedra noble a l'estil neoclàssic. Tot l'interior fou decorat amb pilastres i cornises d'execució molt correcta i que confereixen a l'església un aspecte totalment unitari.

 

L'any 1993 es va retornar a l'absis, al seu lloc originari, els fragments que quedaven de l'altar barroc destruït durant la guerra civil. 

A uns 50 metres al nord-oest de l'església hi ha una Creu-Pedró dels segles XVIII o XIX de grans monòlits de pedra i amb una creu treballada de ferro a dalt. 

Sant Andreu de Gurb és una església amb elements romànics i neoclàssics catalogada com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural Català.  

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT MIQUEL ARCÀNGEL. BUERBA. VALL DE VIÓ. FANLO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRAB

Buerba (en aragonés Buarba) és un nucli de población situat a la Vall de Vió. La proximitat al Parc Nacional d'Ordesa i Mont Perdut fa d'aquest enclavament un lloc d'inici d'excursions. Té una plaça amb freixes centenaris i un conjunt d'eres i bordes situades al final del poble. Hi ha edificis amb xemeneies troncocòniques, i diverses cases de turisme rural. 

L’església de Sant Miquel Arcàngel és una edificació construïda en carreus i maçoneria reforçada amb carreus cantoners, que presenta tester recte orientat a l'est amb una edificació adossada, i cobreix dos vessants en teulada de lloses. L'ingrés es realitza pel costat sud sota porta en arc de mig punt precedida per pòrtic cobert amb volta de canó. 

A l'interior, consta de nau única allargada, a la qual obren tres capelles al costat de l'Evangeli i una al de l'Epístola, i capçalera també allargada, oberta alhora a dues capelles laterals, i amb sagristia adossada al costat sud. 

Cobreix la nau amb volta de mig canó correguda, la capçalera igualment, però en dos trams sostinguts per torals que baixen enlaire als murs; les capelles també amb mig canó, a excepció de la primera del costat nord, que ho fa amb creueria de nervis de secció rectangular. 

L'antic arrebossat es va eliminar als anys 70, en repicar murs i voltes, i conservant únicament el dels murs de capçalera i peus. Al mateix moment la part inferior dels murs es va cobrir amb ciment. 

La torre s'aixeca sobre la capella sud en maçoneria amb morter abundant. Té dos cossos separats per motllures rectes, sent el primer d'alçada considerable respecte del superior; en aquest s'instal·la el campanar amb obertures en arc de mig punt que obren als quatre fronts. Es tanca amb coberta de fusta a quatre vessants; al costat sud s'aixecava una petita espadanya que va ser eliminada en una actuació recent. L'accés es fa per escales exteriors adossades al mur de la capella sud. 

A la capella central del costat nord hi ha una pila baptismal gallonada amb decoració de sogueaode a la vora superior en inferior. La copa recolza sobre peu de secció quadrangular amb les arestes bisellades i decorades amb soguejat. A la base hi ha una inscripció que diu: 1613 IACOBO EM FECIT. 

Al centre de la nau, davant de la porta, hi ha una pica beneitera. Té copa gallonat i és suportada per un peu alt de secció quadrangular amb decoració de florons i unes claus creuades, organitzada en dues franges separades per motllures. La inscripció de la base ANY 1885 no sembla que correspongui amb l'execució d'aquest peu. Aquest darrer sembla un element del segle XVI reutilitzat per a la composició actual. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grua

Dades documentals: SIPCA Traducció: Google