MARE DE DÉÚ DE L’ASSUMPCIÓ. MONTGAI. NOGUERA

 POC A POC PER LA NOGUERA 

Montgai és un municipi situat al sud-est de la comarca, al límit amb la d'Urgell, a la riba del riu Sió, 

Aquesta església molt probablement degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III. 

Tot i que n’han pervingut al present escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc. En aquest darrer sentit, figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi d’Urgell l’any 1279, i posteriorment, es menciona en la dècima que el mateix bisbat col·lectà l’any 1391.

L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Montgai es troba al nucli antic d'aquest nucli, al sud de l'àrea que quedava tancada per l'antiga muralla medieval i amb accés des del carrer que des del castell, situat al nord del nucli, menava a la porta meridional de la vila. Està orientada l'oest a est, amb l'accés a ponent i la capçalera a llevant. 

Aquesta està construïda en aparell regular de carreus ben escairats i polits. La portalada d'accés principal ve precedida per una escalinata. La porta, amb un timpà d'arc de mig punt (en el qual hi ha la data de 1916 que correspon a la darrera refacció de la façana), està emmarcada per dues columnes amb capitells d'ordre compost (volutes sobre fulles d'acant) que sostenen sengles pinacles de forma arrodonida rematats per ornaments florals. A sobre de la portalada hi ha un tabernacle (de columnes corínties amb un timpà a sobre) que emmarca una fornícula amb una imatge exempta de la Mare de Déu en actitud pregant. Just a sobre d'aquest tabernacle, i de la mateixa amplada, s'obre el rosetó, amb un vitrall policrom que mostra una altra imatge de la Mare de Déu, aquest cop amb els braços oberts. 

La façana és rematada amb una cornisa que segueix les línies d'un arc carpanell (emmotllurat al voltant i a sobre del rosetó), en el centre del qual sorgeix un sobre-alçament rematat amb un frontó triangular (enmig del qual s'obren dues obertures ogivals) coronat amb una creu llatina. 

La teulada és a doble vessant amb el carener longitudinal i desaiguat sobre les naus laterals (que recull l'aigua amb canalons i les expulsa per baixants situats a les façanes laterals). Els ràfecs són de tres nivells de rajola i teula. Els murs de les façanes laterals són fets amb aparell irregular de pedra sorrenca allisada en la cara exterior però de mides diverses. Aquest tipus d'aparell es troba també en el campanar. 

La nau principal, més ampla i alta que les laterals, està coberta per volta de canó dividida en cinc trams per arcs torals. A cada tram hi ha llunetes damunt de les finestres. Les naus laterals estan cobertes amb volta d'aresta. Al damunt de les naus hi ha unes tribunes. Per sobre de la tribuna hi ha quatre finestres que corresponen al claristori i il·luminen la nau central. A llevant hi ha l'absis, acabat en forma plana, al damunt hi ha una ampla petxina amb una funció decorativa. Abans, però, es troba el presbiteri, aixecat respecte el nivell de terra, on hi ha un altar de pedra cobert per un cadafal. Als peus de l'església, damunt de la porta d'entrada hi ha el cor il·luminat pel rosetó.

El campanar, adossat a l'angle nord-oest de l'edifici i per tant a l'esquerra de la façana, presenta dos fases constructives. La base, de planta quadrada, possiblement romànica, fins a una altura anàloga al punt més elevat de la façana principal, està fet en aparell irregular, excepte les cantonades, on es disposen carreus regulars rectes i de través. A partir d'aquesta alçada s'eleva el coronament del campanar, d'estil neoclàssic i bastit a finals del segle XVIII. El cos principal conté quatre columnes d'ordre compost a les quatre cantonades i quatre obertures d'arcs de mig punt. A sobre d'aquest cos, s'aixeca finalment un cos de base octogonal i més estret, amb una obertura a cada cara. Cal destacar aquest campanar per la seva altura de 40 metres i ser un dels campanars més vistosos de la comarca de la Noguera. 

Fins a la Guerra Civil de 1936 en que fou cremat, un retaule gòtic de fusta presidia la capçalera. L'actual en pedra que el substitueix fou esculpit pel picapedrer local Pere Comelles. 

Mare de Déu de l'Assumpció és una església d’estil  barroc protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Catalunya Romànica i Viquipèdia

MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ. BUTSÈNIT D'URGELL. MONTGAI. NOGUERA

 POC A POC PER LA NOGUERA 

Butsènit d'Urgell és un poble aturonat a la dreta del riu Sió.  

Es considera probable que l'església primigènia de Butsènit hagués estat fundada a finals del segle XI, moment en què en la documentació conservada també es menciona el castell de Butsènit. En tot cas, ja des del segle XII l'església d'aquest nucli apareix esmentada sota el domini de la canònica d'Àger, relació que es mantindrà fins al segle XIX. L'edifici actual és una obra bastida el 1748, dins l'estil barroc, i és una església subsidiària de la parròquia de Santa Maria de Montgai. 

El lloc de Butsènit degué ser conquerit abans de 1084, any en què es té constància documental que en Ramon Gombau, cavaller d'Ermengol IV d'Urgell, va prendre el castell de Butsènit com a base per repoblar Penelles. El 1259, Jaume I va estendre una lletra de protecció i guiatge a favor de Berenguer Arnau d'Anglesola pels seus castells de Butsènit i Utxafava. El 1186 i el 1237 el monestir de Poblet obtingué honors, delmes i censal a Butsènit i el 1318 n'obtingué la senyoria alodial, que fou ampliada el 1367 amb Pere el Cerimoniós. El 1415 Poblet adquirí la plena jurisdicció del castell o poble de Butsènit. 

L'església de la Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit es troba emplaçada al nucli de Butsènit. Es tracta d'un edifici aïllat situat entre una cinglera abocada al sud-est, la plaça de l'Església (on hi ha la portalada encarada al sud-oest) i el carrer de Buenos Aires al nord, i consisteix en una església de planta basilical de tres naus, amb campanar sobre l'esquerra de la façana principal i construïda amb carreus de pedra irregulars i poc treballats i carreus regulars i polits a les cantonades.

La façana principal està dominada per la porta d'arc de mig punt emmarcada per pilastres que suporten un frontó emmotllurat rematat amb volutes entre les quals hi ha una finestra d'arc rebaixat. Aquesta obertura és acompanyada de dues finestres rectangulars a banda i banda. A la dovella central de la porta, d'aspecte restaurat, hi ha un escut coronat per una petxina decorativa amb els quatre pals del Casal de Barcelona i sota la llegenda 'ANI 1748'. La part superior de la façana acaba amb un frontispici de forma triangular que conté un rosetó de petites dimensions al centre. 

A l'esquerra de la façana principal arrenca el campanar, dividit en tres trams de la mateixa altura mitjançant faixes llises. El tram inferior és de base quadrada i passa a octogonal a partir del segon tram. En el tercer segment se situen les quatre obertures per a les campanes i acaba amb una   cornisa en pedra a sobre del qual se situa una piràmide regular octogonal. 

La seva teulada és basilical, amb desaiguat sobre els laterals, i acabada amb un ràfec complex de quatre nivells (tres de rajoles i un de teules).

La nau central es resol amb una volta de canó, dividida en quatre trams per arcs torals sobre pilastres. Les dues naus laterals consten cada una de dos trams i s'uneixen a la central mitjançat arcs de mig punt sobre les mateixes pilastres. La nau central està il·luminada per unes finestres que formen part del claristori. Al fons de la nau central i orientat a l'est hi ha el presbiteri i l'absis, que partint de la base plana enllaça amb la volta de canó mitjançant una petxina decorada. 

El presbiteri està elevat, amb un altar de pedra. La capçalera es completa amb un retaule ricament ornamentat, amb arc de mig punt esbiaixat decorat amb mètopes i sostingut amb columnes llises de capitells corintis que envolten l'estàtua exempta de la Mare de Déu, amb túnica blanca i mantell blau i els braços i el cap elevats cap al cel. La llegenda 'Assumpta est Maria' en lletra capital romana a banda de l'estatuària central en completa el significat iconogràfic.

Als peus de l'església i elevat sobre la porta d'entrada hi ha el cor. 

Mare de Déu de l'Assumpció de Butsènit és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Viquipèdia

SANT PERE DE LES VENTOSES. PREIXENS. NOGUERA

 POC A POC PER LA NOGUERA 

Les Ventoses és un petit nucli de població situat en un turó al marge dret del riu Sió, entre Butsènit d'Urgell i Pradell. 

L'església parroquial de les Ventoses s'esmenta documentalment l'any 1179 en una butlla de confirmació de béns atorgada pel papa Alexandre III a l'abadia de Sant Pere d'Àger; segons aquesta butlla, entre moltes altres propietats, el papa li ratificà la possessió de l'«ecclesiam de Ventoses» amb totes les seves pertinences. 

No s'ha pogut ratificar encara el moment en el qual entrà a formar part de les vastes possessions de l'abadia. La pertinença a Àger està documentada també el 1648 en un llibre de sinodals on hi ha la llista de parròquies que configuraven l'arxiprestat de Sant Pere d'Àger. Posteriorment, el 1783-84 es menciona en un llibre de visites de l'arxiprestat, del qual en depengué fins al segle XIX.

Sant Pere de les Ventoses és un petit temple aïllat, d'una sola nau, orientat d'oest a est. L'edifici presenta un absis a la capçalera. A nord i a sud del cos principal, dues capelles laterals en sobresurten. La façana principal s'orienta a la plaça esmentada, amb campanar sobre la part dreta. Presenta fàbrica d'aparell regular, carreu de pedra sorrenca. Al portal d'entrada únicament destaca la llinda bisellada d'una sola peça amb la inscripció de la data 1730.

 

Sobre aquesta llinda s'obre una petita fornícula, avui buida, d'arc de mig punt recte, protegida amb una cornisa triangular que crea l'efecte de frontó sobre la llinda. Sobre aquest frontó, dues filades de carreus més amunt, hi ha un ull de bou octogonal de la mateixa amplada que la fornícula.

 

El portal descrit i l'ull de bou defineixen un eix vertical a la façana que li atorga simetria. A la part dreta de la façana, s'aixeca el campanar, fet amb maons, de planta quadrada aixamfranada i amb obertures d'arc de mig punt a les quatre cares. També està fet amb maons un cos triangular sobrealçat que corona la part esquerra de la façana, on destaca una creu llatina amb tres esferes. 

A partir del campanar i el sobrealçat frontal es desplega la teulada a doble vessant en sentit longitudinal amb ràfec simple i que desaigüen sobre els teulats de les capelles laterals. Aquesta teulada cobreix el cos central de l'edifici. 

A la capçalera hi ha l'absis semicircular, un dels únics elements romànics que resten de les primitives estructures altmedievals i que s'obre a la nau mitjançant un arc presbiteral. També es conserva de la primitiva estructura la part oriental dels murs perimetrals, en els quals destaca l'angle sud-est resolt amb un contrafort a l'estil d'edificis com el de Santa Maria del Castell de Cubells. 

Al centre de l'absis hi ha una finestra de doble esqueixada. A la part superior i al mur nord hi ha una renglera de forats rectangulars, traus de bastida, (dos rengles superposats alternativament a la meitat sud de l'absis) que articulen i donen certa plasticitat a l'aparell, de carreus regulars ben tallats i polits, disposats en filades uniformes i regulars com correspon a les formes constructives dels segles XII i XIII. 

Sant Pere de les Ventoses és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

MARE DE DÉU DE L’ASSUMPCIÓ DE PRADELL. PREIXENS. NOGUERA

 POC A POC PER LA NOGUERA 

Pradell o també Pradell de Sió és un poble situat a la dreta del riu Sió, a la zona de regadiu del canal d'Urgell. 

L'antic castell de Pradell està documentat des de l'any 1086. Molt reformat el 1738, quan fou convertit en lloc de residència.

 L'església apareix documentada el 1172 en la publicació sacramental del testament de Bertran de Preixens. La jurisdicció pertanyia, en 1365-70, a Arnau de Riu-de-set; el 1381 n'era senyor Simó de Torres i, més endavant, la jurisdicció pertanyia als Montlleó i, finalment, als Margalef. 

No obstant això, l'actual temple és de factura moderna i es creu que fou construït sobre l'original romànic. De fet, quan l'any 1738 el castell de Pradell fou reconvertit en habitatge particular s'inicià la construcció de l'actual església.

 L'església parroquial de Pradell de Sió, dedicada a la Mare de Déu de l'Assumpció, està ubicada just al costat del castell, a la part superior del nucli de Pradell i al costat de la plaça de l'Abadia. 

Es tracta d'un edifici senzill de petites dimensions i amb una coberta de teula àrab de dos aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal. Presenta, adossat, un campanar de secció quadrada i obertures d'arc de mig, amb una coberta de teula àrab a quatre vents i un ràfec amb una filera d'imbricacions. 

La façana principal de l'església és austera, amb un sol eix de composició vertical centrat constituït per una portada d'arc a nivell amb una llinda senzilla de pedra i un petit òcul a la part superior. El parament és fet amb filades horitzontals de carreus més o menys regulars i escairats. 

He de fer menció a dues persones que malgrat haver de marxar ens van mostrar amablement part de l’interior del castell de Pradell. 

Mare de Déu de l’Assumpció de Pradell és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grai

Fons documental: Viquipèdia

MARE DE DÉU DE L'ASSUMPCIÓ DE LA FIGUEROSA. TÀRREGA. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

Mare de Déu de l'Assumpció de la Figuerosa, aquesta nova església es consagra  l’any 1872. Anteriorment, de forma provisional, varen fer culte a l'ermita de Sant Marçal del 1864 al 1868, quan l'antiga església romànica va enrunar-se

Edifici de planta basilical, un transsecte i tres naus separades per grans pilastres que suporten una volta de canó. A la part dels peus de l'església hi ha un contracor elevat i l'absis és poligonal. 

La façana exterior de l'església és l'element a destacar per la seva gran portalada, que es presenta amb un arc conopial sostingut per dues pilastres que alhora suporten un frontó triangular. Les pilastres tenen una decoració acanalada i uns capitells de volutes prominents. A la part central de l'arc hi ha inscrita la data de 1865, moment en què es consagra l'església. 

A banda i banda de la portalada es pot veure dues grans finestres rectangulars. Just a sobre s'obre un segon frontó semicircular amb un petit òcul al centre que dona lluminositat a l'interior. Un tercer frontó, triangular, corona la façana. 

El campanar que s'uneix a la part esquerra de l'església està format per un sol cos quadrangular amb els vèrtexs arrodonits i a cada costat una obertura albergant una campana. És coronat per una balustrada. 

Mare de Déu de l'Assumpció de la Figuerosa és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANTA MARIA DE LA FIGUEROSA. TÀRREGA. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

Les restes de Santa Maria de la Figuerosa formen un conjunt aïllat amb la rectoria construïda en un moment anterior al segle XIX i són situades a ponent de la travessia de Sant Marçal. 

El lloc de la Figuerosa, juntament amb el seu castell, foren conquerits pel comte Ermengol IV d'Urgell el qual, l'any 1075 els donà en alou a Arnau Traver i la seva muller Adalgarda. L'església de la Figuerosa s'esmenta el 1098 en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Guissona, però probablement seria una edificació anterior al temple romànic o estaria situada en un indret diferent. 

A l'inici del segle XII, l'any 1105, els esposos Mir Arnau i Sança feren donació de l'indret i l'església a la canònica de Santa Maria de Solsona, possessió confirmada el 1151 en la butlla del papa Eugeni III, referent a les esglésies pertanyents a la canònica de Solsona i el 1163 en la tercera consagració de Santa Maria de Solsona. Posteriorment, el 1180, li fou ratificada pel papa Alexandre III. El 1391 el rector de l'església de la Figuerosa contribueix amb 16 sous a la dècima recaptada a la diòcesi d'Urgell. 

Santa Maria de la Figuerosa és un edifici d'una sola nau rectangular amb coberta probablement de volta apuntada tal com ho indica el gran arc presbiteral apuntat i paredat que es troba integrat a la paret que limita amb la rectoria i que ens indica que l'església era capçada a llevant per un absis, ara desaparegut. 

El mur de tramuntana conserva una llargada de 14,75 m, que corresponen a la llargada que tindria la nau de l'església, descomptant l'absis, i té una amplada d'1,25 m. El mur de ponent té una llargada de 7,40 m per la part superior i 7,80 m per la part inferior.

 

La porta s'obre a la façana de tramuntana i és feta amb un arc de mig punt de dovelles polides i extradossades per una motllura que arrenca de dues impostes, dins d'un estil romànic cistercenc, sobre les quals descansa la llinda. La portalada està feta amb pedra sorrenca i hi distingim alguns signes de picapedrer. 

El mur de la façana nord és reforçat, quasi en angle amb el mur de ponent, amb un contrafort que arrenca a la mateixa alçada que les motllures de les impostes. A la vora de la porta es veu l'empremta d'un segon contrafort que també apuntalava el mur i que fou desmuntat. 

Al mur de migjorn es conserva una finestra d'arc de mig punt i d'una sola esqueixada a l'exterior amb llinda monolítica. A l'interior del mateix mur s'obren uns arcosolis possiblement destinats a allotjar imatges i la pica baptismal. 

Fotografies de principis de segle mostren un campanar doble d'espadanya, avui desaparegut, situat al capdamunt del mur de migjorn. L'aparell ha estat fet de carreus de pedra sorrenca, de mida mitjana, ben tallats i polits a la banda interior, i disposats ordenadament en filades regulars.

Per les seves característiques, l'església de Santa Maria podria correspondre a una obra del segle XII. 

Santa Maria de la Figuerosa és l'antiga església parroquial és inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

SANT MARÇAL DE LA FIGUEROSA. TÀRREGA. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

La Figuerosa, és un poble situat al vessant sud-oest del turó del Molí del Vent, on hi hagué un molí medieval.

La població s’anà configurant al voltant de l’antic castell de la Figuerosa, del qual resten alguns vestigis, de disposició quadrada. L’emmurallament del poble devia seguir el carrer del Forn, la plaça de l’Església i el carrer de la Bassa i desaparegué al segle XIX, quan la població augmentà considerablement.

Sant Marçal de la Figuerosa és un edifici de planta rectangular, d'una sola nau, amb una petita capella lateral i capçalera carrada.

La façana és senzilla, completament llisa i només trencada per la porta d'accés de mig punt amb una llinda monolítica, presidida per un escut heràldic. Damunt la porta hi ha un arc adovellat de descàrrega.

Exteriorment és d'obra vista amb tots els carreus de pedra visibles i amb una bona estereotomia. A la part superior hi ha un petit campanar d'espadanya d'un sol arc. El sostre és a dos vessants.

Es pot datar al segle XVII, tot i que no es descarta que hi pogués haver una capella més antiga al mateix indret.

Sant Marçal de la Figuerosa és una ermita  protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i  recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau