CONÈIXER ARAGÓ
Visitar Alquèssar (Alquezra en aragonès, i Alquézar oficialment en castellà) ens va omplir el cor de joia. Es tracta d'un poble turístic, declarat patrimoni historicoartístic pel seu conjunt medieval, format per un castell-col·legiata, situat al capdamunt d'una penya, juntament amb un poble de carrers estrets i cases de pedra. Tots els voltants del poble són formats per muntanyes i cingleres, així com el riu Vero, que passa engorjat al voltant del poble.
L'església de Sant Miquel Arcàngel es va construir sobre un temple anterior, que va ser enderrocat, l'actual es va començar a construir el 1681 i finalitzat el 1708. Sobre un temple anterior, que va ser enderrocat, es va començar a construir l'actual el 1681 i finalitzat el 1708. És una obra de caràcter popular en què crida poderosament l'atenció la robustesa i sobrietat de l'exterior, així com l'harmoniós joc de volums i teulades.
És una església de planta de creu llatina, amb una nau i creuer, i capelles laterals (tres al costat de l'Epístola i dues al de l'Evangeli) obertes a la nau.
Està construida amb pedra carreus de pedra, amb alguns elements afegits en maons (pòrtic, llanternes d'il·luminació de les capelles).
El seu exterior revesteix especial interès, a causa de l'equilibrat joc de volums dels seus components, que es disposen esglaonadament des del cimbori fins a les capelles laterals, passant pel nivell intermedi de la nau i capçalera.
La porta, en un senzill arc de mig punt, està precedida per un pòrtic quadrangular sortint cap a l'exterior i obert al front per un gran va també en arc de mig punt. Dóna pas a un espai interior com a atri.
L´interior , amb una disposició molt equilibrada i una gran sobrietat decorativa, s´ajusta a una tipologia molt característica de planimetria barroca aragonesa . Una única nau (dividida en tres trams per arcs torals), els braços del creuer i la capçalera es cobreixen amb voltes de canó amb llunetes, que arrenquen d'un entaulament decorat a base de llistells i metols. El creuer està cobert per una cúpula hemisfèrica sobre petxines, que a l'exterior es tranforma en un cimbori cúbic.
A la banda de l'Epístola s'obren tres capelles laterals, comunicades entre si. Totes tres compten amb embocadures en arcs de mig punt motllurats, sent la central (situada davant de l'atri d'accés) més alta que les laterals; són espais quadrangulars coberts amb cúpules semiesfèriques similars a la del creuer, que en aquest cas són rematades per llanternes d'il·luminació. Entre les embocadures de les capelles hi ha pilastres adossades, amb molt escàs ressalt, en què baixen els torals de la volta.
Les capelles del costat de l'Evangeli, situades a l'alçada del primer i tercer tram de la nau, presenten les mateixes característiques que les del costat oposat.
El cor baix, als peus, és un espai quadrangular (que constitueix un cos sortint a l'exterior) obert cap a un gran arc de mig punt.
La torre , adossada a l'últim tram del costat de l'Epístola, és una estructura de dos cossos: l'inferior, que abasta tota l'alçada de la nau, és quadrangular; el superior, destinat únicament a cos de campanes, és octogonal, amb obertures de mig punt per a campanes en paraments alterns.
La decoració interior va ser destruïda en la Guerra de Successió. Només es conserva la part superior del gran retaule major d’estil barroc.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Dades: SIPSA/Viquipèdia
