dijous, 25 de maig de 2023

SANT PERE DE PUIG-VERD D’AGRAMUNT. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

Puigverd d'Agramunt és una població situada a la dreta del riu Sió, al voltant de les restes de l'antic castell de Puigverd. El lloc pertanyia a la fi de l'antic règim als marquesos de Santa Maria de Barberà. El topònim és l'aglutinació de «puig» i «verd», escrit amb grafia antiga fonètica Puigvert, forma que es va ser oficial fins al 1983.

El primer esment de l'església es fa als anys 1080-1100, data del testament d'Adelaida, muller de Ponç Dalmau. L'església es va construir al nord de la població, fora dels límits del primer vilatge castral. En un document de 1119 es fa esment de l'església de Sant Pere, encara que l'església actual és de finals del segle XVIII, ja que té com a precedent l'església del lloc, edificada al segle xi prop de la fortificació. 

Interiorment és una església de grans dimensions de nau única coberta amb volta de canó amb llunetes i tres contraforts. En aquesta nau s'obren tres capelles laterals a banda i banda, que es comuniquen entre elles a través d'arcs de mig punt i estan cobertes amb volta de creueria igual que la capella major. La nau té cinc trams. Els elements de suport són pilastres grosses i robustes que sostenen arcs grans de mig punt inclòs el triomfal. 

La façana principal és de gran senzillesa i es presenta gairebé nua de decoració. La portalada és arquitravada i emmarcada per falses pilastres adossades al mur. A l'arquitrau superior hi ha un relleu al·lusiu a Sant Pere, l'advocació de l'església. Finalment cal destacar la forma ondulant en què acaba la façana. El campanar, que s'adossa a la banda dreta, és octogonal i coronat per una petita cúpula. 

Sant Pere de Puigverd d'Agramunt és l'església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull ddades. Miquel Pujol Mur

Footgrafia, M. Rosa Planell Grau

Fons Documental: Viquipèdia

dimarts, 23 de maig de 2023

SANT MIQUEL DE LLOBEROLA. BIOSCA. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

Seguint el cicle promogut per Catalunya Sacra en aquesta ocasió visitàvem  aquesta església. Ens va acompanyar i exercir de guia la Doctora Maria Garganté. Un goig escoltar les seves detallades explicacions. 

Lloberola és un poble situat a l’esquerra de la riera de Sanaüja.

Aquesta església és la parròquia del petit poble de Lloberola, situat al nord de Biosca. És al peu del castell de Lloberola, al costat d’algunes cases. El primer esment del lloc de Lloberola s’ha de cercar en el testament del comte Ermengol I d’Urgell del 1007 (1009), el qual manà que es lleguessin quatre parelles de bous que tenia a Lloberola com a almoines per a la salvació de la seva ànima. La parròquia de Sant Miquel no és coneguda fins el 1065, que Ermengarda deixà en testament una coromina a Sant Miquel de Lloberola. 

El capellà de Lloberola apareix esmentat en la relació del pagament de les dècimes del 1391. Eren capelles o sufragànies de la parròquia de Lloberola Santa Maria del Solà, Sant Miquel del Masdenforn i Sant Andreu de Montconill. L’església actual no conserva res de l’època romànica, perquè és una reconstrucció posterior. 

En origen la parròquia fou del bisbe d'Urgell, si bé després fou donada al monestir de Solsona amb Sant Miquel del Mas d'en Forn. Posteriorment passaren a la mensa episcopal de Solsona.

L'església és situada en una part elevada del poble i consta d'una nau amb capelles laterals, sagristia i cor als peus. La façana principal té una porta quadrangular i rosetó. El campanar és al costat de l'epístola i és de dos cossos separats per una motllura convexa. A la part exterior hi ha una balustrada d'obra. La teulada és a dues aigües. Pinacles amb boles decoren la torre campanar i la façana i té dos absis quadrangulars a cada mur lateral.


Dins l’interior destaquen dos sarcòfags, diferents retaules i una treballada creu processional
 

Sant Miquel de Lloberola és una església en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

dijous, 18 de maig de 2023

SANTA MARIA DE MONT-ROIG. PLANS DE SIÓ. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

Mont-Roig és un poble  situat , a la ribera del Sió, a l’esquerra del riu. 

Poques són les notícies sobre aquesta església. La parròquia de Mont-roig té, com totes les esglésies de la rodalia, els seus orígens al segle XI. El terme de Mont-roig és esmentat per primera vegada l’any 1057, entre les afrontacions d’una coromina situada al lloc dit reguer de Messaleu. 

En l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona de l’any 1098 consta entre les esglésies dependents de la canònica la de Montroi. En el mateix document Arnau Bernat de Montclús i la seva muller cediren el seu delme de Mont-roig a Santa Maria de Guissona. 

L’actual església parroquial del poble de Montroig de Segarra és neoclàssica, no conserva res del temps medieval. Es troba a la part baixa de l’ànctic nucli urbà, fora del clos del poble vell, on devia aixecar-se l’antiga.


L'església està situada a la part alta i nova del poble. La seva implantació va propiciar tot el raval, cap als seus dos costats. Davant l'església hi ha un espai ample que ajuda a magnificar-la. 

L'element més destacable de la façana principal és la portalada, realitzada amb un arc rebaixat amb la clau ornamentada, i envoltada per dues pilastres adossades que presenten l'estructura de base, fust i capitell d’estil corinti, per damunt de les quals apareix un frontó partit, interromput per un escut central, un sobre relleu buidat a la pedra, amb la lletra "M", una corona i sobre la inscripció "I.H.S.", amb la data de 1872.

Per damunt de la portalada apareix un rosetó ben treballat i damunt aquest hi ha una espitllera circular, elements situats en l'eix de simetria central. A les vores s'hi troba dues petites espitlleres verticals i entre la portada i el rosetó apareix un arc de descàrrega el·líptic per a la portada. 

La part superior de la façana està emmarcada per una cornisa, amb una gran voluta a cada banda; aquestes continuen el coronament lineal i inclinat fins a l'eix central, on hi ha una creu. A la part baixa del coronament hi ha un acabament i sobre la voluta, a igual distància entre la creu superior i l'acabament inferior, n'hi ha una altra. 

El campanar és de mitjan segle XVIII. De la base quadrada en el primer traç d'alçada, es passa a la forma octogonal i en tercer traç apareix l'obertura a les quatre cares base i un coronament a la part superior. Aquestes tres parts són emfatitzades per unes franges que envolten el campanar. El cobriment està fet amb una petita cúpula o estructura de fusta. 

Santa Maria de Mont-roig és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

dimarts, 16 de maig de 2023

SANT FELIU DE LA GARRIGA. VILADAMAT. L'ALT EMPORDÀ

 PASSEJANT ALT EMPORDA 

Sant Feliu de la Garriga és una església situada al peu del Puig Segalar. És esmentada ja l'any 1060, l'església actual és d'estil romànic amb un campanar quadrat del segle XIII. Al seu costat hi ha el castell de la Garriga, que va pertànyer originàriament a la família Santfeliu, i que al segle XIV passà als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit de Castell d'Empordà. Actualment es troba molt deteriorada i en un estat d'abandó considerable. A terra es poden veure els espais que ocupaven les sepultures de personatges de l'època. 

La primera vegada que apareix documentada és en un precepte del rei Odó de l'any 889, a favor del monestir de Sant Policarp de Rasés, al Llenguadoc. Posteriorment, apareix esmentada en la donació feta per la comtessa Guisla de l'església de Girona, l'any 1060. A partir del segle XI, les cites i referències a l'església de Sant Feliu són constants. Apareix en la relació de llocs del comtat d'Empúries del 1115 i 1164, en documents de venda o cessió de delmes de l'any 1279, en les Rationes decimarum Hispaniae del 1279 i 1280, a la relació de parròquies del 1362, etc. 

La categoria parroquial del temple es mantingué encara fins al segle XVII. L'any 1617, el bisbe concedeix la categoria de sufragània a la nova església de Sant Quirze i Santa Julita o Jovita, que havia estat construïda dins del poble, indicant així que el canvi de parròquia no trigaria gaire a fer-se. 


L'any 1753, els objectes de culte més valuosos de l'església foren traslladats a Viladamat, indicant així el progressiu abandonament del temple. El culte hi fou prohibit pel bisbe l'any 1823 a causa de la ruïna que amenaçava l'edifici, i el 1843 es va tapar la porta i tot el que quedava dins l'església, incloent-hi les campanes, foren traslladades a Viladamat. A l'entorn del conjunt format per l'església i el castell s'han documentat alguns fragments d'àmfores i dolies. D'altres es veuen encastats en l'aparell romànic de l'església. 

És una església d'una sola nau amb transsepte elevat i absis semicircular. La nau està coberta amb volta de canó, sostinguda per arcs torals de mig punt, bastits amb dovelles ben tallades, sobre pilastres rectangulars adossats als murs laterals i amb impostes motllurades. El transsepte està cobert amb una volta de canó molt estreta, delimitada per l'arc triomfal del presbiteri i un dels arcs torals de la nau, i es troba lleugerament ultrapassada. De fet, aquest creuer no es marca en planta però sí en alçada, sobretot a l'exterior del temple, ja que la seva coberta, actualment rehabilitada, està disposada en transversal a les de la nau i l'absis. L'arc triomfal, de factura molt semblant als torals, està un pèl passat de radi i presenta les impostes en secció de bisell. 

La volta de l'absis té forma de quart d'esfera i, dins l'hemicicle interior, presenta set arcades cegues sobre pilastres adossades al mur, amb impostes simples i motllurades. Al mig de l'arcada central hi ha una finestra de doble esqueixada, d'arc de mig punt. Al costat sud hi ha una altra petita finestra més petita, de mig punt i atrompetada. Posteriorment, amb el nou ús donat a l'edifici, s'obrí una porta d'arc molt rebaixat a la part inferior d'aquest mur absidal. 

El campanar, adossat a la banda sud del transsepte, es correspon amb una torre de planta quadrada. El coronament, tot i que força degradat, conserva restes de l'antiga fortificació, feta amb merlets i probablement posterior a la construcció de la torre. També es conserva una llarga espitllera en el parament sud. 

La façana principal de l'edifici està orientada a ponent i presenta una portalada d'accés formada per tres arcs de mig punt en gradació decreixent. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc de mig punt i de doble esqueixada, mig tapiada actualment. Ambdues obertures estan emmarcades per un gran arc de mig punt cec, amb les impostes motllurades, que sobresurt del mur uns quants centímetres. La façana està rematada amb una obertura circular, a manera de rosetó.  

L'obra romànica és bastida amb carreus ben escairats, disposats formant filades perfectament regulars. També hi ha trams del parament bastits amb còdols i pedres desbastades, amb algunes refeccions construïdes en maons. L'exterior de l'absis és decorat amb arcuacions i faixes llombardes. Hi ha dues arcuacions en cada un dels set espais entre les lesenes o faixes. 

El conjunt del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga estan declarats com a Bé Cultural d’Interès Nacional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental; Viquipèdia

dijous, 11 de maig de 2023

SANTA MARIA DE MONTMAGASTRELL. TÀRREGA. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

El lloc de Montmagatrell havia estat conquerit en 1070-80 pel comte d’Urgell. L’església fou donada entorn del 1100 pels senyors d’Òdena a Sant Pere dels Arquells, que era una pabordia del monestir de Santa Maria de l’Estany. El 1395 la dècima es pagava a la mitra d’Urgell. Fins al segle XIX fou anomenat Montmagastrell de Montfalcó. 

Al segle XVIII, Montmagastrell era domini senyorial dels Lanuza i la seva hereva Maria Helena de Lanuza s’emmaridà el 1745 amb Gener (VIII), hereu dels marquesos de Dosaigües, creadors, sembla, del poble actual. La línia successòria de la senyoria continuà amb Gener (IX) Francesc, mort el 1820, i amb Gener (X) Maria, mort el 1853. Eren senyors també de Montfalcó, Castellnou i Conill. Abans de la construcció del canal d’Urgell, les seves terres eren conegudes amb el nom de plans de Llenguaeixuta . Fins el 1969, Santa Maria de Montmagastrell va pertànyer a l’antic municipi de Claravalls. 

L’església de Santa Maria de Monmagastrell va ser aixecada entre el 1782 i el 1792. És una església barroca de façana exterior d'obra vista i amb una portalada emmarcada entre pilastres que sostenen un frontó triangular. La façana finalitza en formes desenvolupades de volutes laterals donant cert moviment a la façana. 

El campanar és de base quadrada i només té un sol tram amb dues campanes interiors visibles a partir de les obertures en forma d'arc de mig punt. 

A l'interior l'església és de nau única coronada per una coberta de falsa cúpula radial, concretament dividida en 10 nervacions que descendeixen el pes cap a una línia d'imposta que es perllonguen verticalment pels murs laterals gràcies a unes pilastres adossades que van fins al nivell del sol. Lateralment, a cada banda, hi ha obertes tres capelles a les quals s'accedeix mitjançant un arc de mig punt. La part de l'absis central és poligonal i rematat per una gran venera sostinguda per dues trompes laterals. A la part posterior de l'església hi ha un contracor elevat a dos nivells. 

Santa Maria de Montmagastrell, és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau 

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia


dimarts, 9 de maig de 2023

SANT PERE D’ALTET. TÀRREGA. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

El petit nucli d’Altet és situat al sud-oest del poble de la Figuerosa, a uns 4 km de Tàrrega. De la primitiva església romànica, en l’actualitat no en queda cap rastre; tanmateix, ja apareix esmentada l’any 1098 en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona.


 Segons consta en aquest document, l’església d’Altet es trobava subjecta, juntament amb d’altres, a la canònica de Guissona. Aquesta situació no es va mantenir gaire temps, ja que en la butlla que el papa Eugeni III atorgà l’any 1151 a l’església de Santa Maria de Solsona, consta que el temple d’Altet era possessió seva. 

La propietat d’aquesta església per part de Santa Maria de Solsona és confirmada l’any 1163, amb motiu de la seva tercera consagració, i poc després, el 1180, en una butlla del papa Alexandre III. 

Altres referències sobre l’església d’Altet són més tardanes; així, consta que en la dècima col·lectada a la diòcesi d’Urgell l’any 1391 el seu rector contribuí amb 16 sous. 

L’actual església parroquial de Sant Pere fou bastida l’any 1792 dins l’estil barroc.

Sant Pere d’Altet és una construcció dividida en tres cossos, el central més alt que els laterals. Al centre hi ha la portalada caracteritzada amb un arc rebaixat amb dues falses pilastres adossades al costat de la porta i a sobre un nínxol amb la figura moderna de Sant Pere de bronze.


 Al centre de la façana s'obre un petit rosetó amb vitralls de colors que il·luminen l'interior. Pel que fa al seu interior és de nau única coberta amb volta de canó dividida en quatre trams que convergeixen en quatre contraforts exteriors a cada banda. En els murs interiors hi ha revestiments de policromia en tota l'església en estat de conservació regular. La capçalera és de tram recte i el contracor és elevat. 

Té un destacat campanar de torre adossat a la façana. 

Sant Pere d'Altet és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel ^Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

dijous, 4 de maig de 2023

SANT MIQUEL DE PUIGVERD D'AGRAMUNT. URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

Ens cridava l’atenció la petita capella sota l’advocació de Sant Miquel molt a prop del carrer del mateix nom. Cercant dades ens hem quedat en moltes dubtes. La informació no és suficient clara. En alguna de les notes ens diuen: romànica segle XI I XII; altres dades segle XIV. Per la seva aparença podria ser molt bé romànica 

Dedicada originalment a sant Miquel, ara es coneix com l'ermita de la Mare de Déu del Roser.

Petita ermita que comparteix advocació de Sant Miquel i també la Mare de Déu de Gràcia. És un petit temple d'una sola nau coberta amb volta de canó amb arcs de reforç interiors. Algun d'aquests arcs finalitza amb una mènsula figurada. Dues són busts masculins barbats, una altra és un cavaller i una quarta és de difícil interpretació. 

És capçada per un absis poligonal. Externament es troba coberta per un sostre a dues aigües i els murs són a base de carreus de pedra regulars. 

La façana és de formes senzilles amb una entrada resolta amb un arc de mig punt dovellat amb l'anagrama de la Verge Maria al centre. Sobre l'entrada s'aixeca un campanar d'espadanya amb dues obertures i una sola campana. 

Va ser restaurada l'any 1994. 

Sant Miquel de Puigverd d'Agramunt és una església  inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i altres