SANT JAUME DE MARGANELL. CASTELLBELL I EL VILAR. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castellbell, al lloc anomenat Marganell. No degué passar de capella rural. El domini passà al monestir de Santa Cecília de Montserrat. El lloc de Marganell és documentat des del 924, i sobrepassava els límits del terme del castell de Marró. tot seguint la vall de la riera de Marganell. 

L’església apareix citada el 1102 en un document on consta que els propietaris, Bertran Sunyer i la seva muller Adelendis i llurs fills, donen al monestir de Santa Cecília de Montserrat l’església de Sant Jaume de Marganell, que és el nom que se li donava i se li ha de donar, malgrat que no es trobi dins el terme de Marganell. 

Després de la desamortització eclesiàstica l’església passà el 1855 a dependre de la de Sant Cristòfol, com a capella rural. L’edifici no va sofrir greus alteracions arquitectòniques, però va ser profanat el 1936, i després d’una acurada restauració dirigida per l’arquitecte A. Tintoré, el 25 de juliol del 1958 fou obert novament al culte. 

Aquest petit edifici romànic consta d’una nau rectangular rematada vers llevant per un absis semicircular cobert amb un quart d’esfera i una teulada de lloses de pedra. La nau, per la seva part, és coberta amb una volta de canó seguit i amb una teulada de teula àrab. La unió entre la nau i l’absis es fa per mitjà d’un senzill i estret ressalt. 

Els murs de pinyó a llevant i a ponent s’aixequen per sobre el nivell de la teulada. En el cimal del primer s’alça una petita creu de pedra, mentre que en el segon es dreça el campanar, que és de paret amb una finestra i, probablement, d’època més tardana.

La porta, amb un arc de mig punt, s’obre al mur de ponent conjuntament amb una finestra cruciforme situada sota l’espadanya. L’altra obertura de la capella la constitueix la finestra absidal, que és de doble esqueixada i és acabada amb un arc de mig punt monolític. 

L’aparell ha estat fet amb carreuons ben tallats que es disposen ordenadament en filades i a trencajunts. Els seus paraments són llisos i mancats de tota mena d’ornamentació. 

L’edifici es conserva en molt bon estat i presenta un aspecte agradable, bo i més després de l’encertada restauració de què fou objecte. 

Sant Jaume de Marganell és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica

CAPELLA DE SANT BARTOMEU. NAVARCLES

 TERRES DEL BAGES 

Al marge esquerre del riu Llobregat i dalt la carena que contempla l'aiguabarreig d'aquell amb el Calders, s'edificà el primitiu poble de Navarcles. Tenim notícia de la seva existència des de l'any 940, en plena conquesta del territori català als sarraïns. 

El lloc de Navarculas, que etimològicament significa “petites comes o replans”, és documentat des dels anys 940 i 960, i al·ludeix a una antiga masia o casa pairal d’aquest nom. 

Es va construir sobre una antiga vil·la romana datada del segle I fins al segle IV després de Crist. Segons el llibre de Navarcles de Fortià Solà, no tenim notícia de l'època en què es va fundar la capella. Però les primeres dades que ens permeten situar-la en el temps són unes monedes de l'època de Jaume I (segle XIII) que es van trobar a la base de l'absis. 

La devoció a Sant Bartomeu (apòstol) es va estendre l'any 1157 quan es va trobar un cofre amb les relíquies. Les primeres referències escrites al Sant són del 1291 i 1312. Al llarg del s. XVI s'hi celebrava la missa dels diumenges que era molt concorreguda. El 1910 s'hi anava en processó el dia 24 d'agost dia de Sant Bartomeu, s'adoraven les relíquies del sant i es cantaven els goigs. 

L'església apareix citada el 1291 com a Sant Bartomeu de Navarcles, mentre que el 1312 se la cita com a Sant Bartomeu i Santa Margarida de Navarcles. No passà mai de ser una capella de fora vila depenent de la parroquial de Santa Maria de Navarcles, la qual al llarg del segle XII passà a dependre del monestir de Sant Benet de Bages.

La primera reforma important es va fer al s. XVII, ja que el 1697 el bisbe va ordenar que enllosessin la capella i eliminessin l'altar de la banda de l'epístola. Es coneix que les reformes es van allargar fins al 1726, quan el responsable, el rector Mn. Llorenç Riera la va ampliar incorporant el porxo a la zona de culte. Els dos arcs de la façana sud es van tapiar i la portalada antiga es va traslladar a la situació actual. 

La capella no va patir més canvis ni reformes fins al 1936, quan durant la Guerra Civil fou profanada, igual que l'església de Santa Maria de Navarcles. 

A partir d'aquest moment va quedar abandonada i sense culte, convertint-se en magatzem de l'Ajuntament. El 1962 es va enfonsar el sostre i la paret nord i va romandre en estat ruïnós fins al 1984 quan la Diputació de Barcelona va iniciar-ne la reconstrucció. Les obres van durar fins al 1990 i com que ningú no sabia com era abans es va optar per consolidar les parts antigues, protegir-les i refer-les amb materials moderns. 

Així, doncs, aquest edifici romànic constava d’una petita nau capçada vers llevant per un absis semicircular llis, que gairebé és tan ample com la nau. A diferència de les altres esglésies romàniques, la finestra que perfora els seus murs no s’obre al centre de l’hemicicle, sinó que és força descentrada, bo i situant-se a la banda esquerra de l’interior del santuari. Actualment és cegada, però hom encara pot constatar que ha estat oberta amb doble esqueixada.

 A la banda dreta de l’absis i molt a prop del sòl hi ha un petit nínxol quadrat excavat al mur, que probablement és d’època més tardana. 

Al mur frontal, que tanca la nau a ponent, hi ha la portalada i és coronat amb un campanar de paret força allargassat, que és format per una sola obertura coberta amb un arc de mig punt adovellat. El que més crida l’atenció d’aquest cloquer és que no és situat al centre del cimal del mur, sinó que és totalment desplaçat a l’esquerra de la paret, de tal manera que el braç dret arrenca gairebé del centre del mur frontal.

Actualment és un Espai d'Art on s'hi realitzen exposicions. 

Sant Bartomeu de Navarcles és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental Ctalunya Romànica, Viquipèdia i web Ajuntament de Navarcles

SANT MIQUEL DE CASTELLTALLAT. SANT MATEU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES 

En aquest petit nucli de població hi ha situat l’Observatori Astronòmic de Castelltallat. 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Castelltallat, als peus del mateix castell. Des d’un principi degué ser la parròquia de gran part del terme, sobretot del sector nord-occidental. 

El castell és documentat des del 938, primerament com a Castro Monte Donno, fins que el 996 apareix Castro Tallado, si bé tots dos noms coexistiren durant un temps. 

L’església de Sant Miquel es troba documentada el 1031, quan un germà del vicari del castell de Castelltallat feu una deixa a l’església de Sant Miquel de Castro Monte Donno. Abans del 1154 trobem documentada la funció parroquial, que ja no abandonà més. L’edifici ha sofert, com la major part dels edificis parroquials, diverses reformes. La primera, ja al final del segle XI, quan el 1081 es feu una deixa per a l’obra de Sant Miquel de Castelltallat; el 1428 se n’hi havien fet d’altres que desconeixem, i diverses dates, 1700, 1729, inscrites en les seves parets, indiquen reformes en el temple primitiu o en el romànic, que l’han transformat gairebé totalment. Fa uns anys s’hi han fet unes obres de neteja que permeten de comprovar els seus paraments. 

Sant Miquel de Castelltallat és una església alçada dalt d'un turó en el centre del poble. Segurament construïda amb les pedres del castell que hi havia al cim. Presenta una nau central i una lateral esquerra. L'exterior està com emmurallat i voltada tota ella d'un petit jardí i cementiri. Està alçada i s'hi accedeix per una escalinata.

A l'any 1581 s'hi afegeix la capella del Roser, encarregada a un mestre d’obres occità anomenat Frances castell. 

El 1677 l'església es torna a engrandir amb la capella del Sant Crist a continuació de l’anterior i construïda pels mestres d’obres Francesc Artigues  i Joan Bonet, també occitans. 

Al segle XVIII s'hi tornen a fer reformes. Al segle XIX es completen les obres i queda tal com es pot veure actualment. 

Durant l'any 2002 l’església va ser restaurada i pintada. 

En el seu interior conserva uns retaules barrocs i neoclàssics, Com:   

Retaule de Sant Miquel Arcàngel. Es tracta d'un retaule de gran valor, restaurat pels Serveis de Restauració de Béns Mobles del Departament de Cultura de la Generalitat a l'any 2002. Està ubicat a l'altar major, i està molt ben conservat. És d'estil barroc i data del 1613. Només es coneix el nom del fuster que el va fer: Hilari Orta de Manresa.

Retaule del Roser. Integra elements dels segles XVII i XIX. Les taules que representen els misteris, situades a dalt i a baix són del xegle XVII i d'estil barroc. La resta és de començaments del XIX (1805-1817) i va ser encarregada al taller d’en Tomàs Padró de Manresa. 

Retaule del Sant Crist. És d'estil barroc i està data del 1703. Se'n desconeix l'autoria. N'hem de destacar les columnes salomòniques dels costats, exhibides a Barcelona amb motiu de l'exposició universal del 1929, i la imatge de Déu Pare a la part superior. Per la guerra civil es va malmetre la base que ara és d'obra. 

També una Creu processal. Peça d’orfebreria barroca, custodiada dintre l’església i solament visible tres cops l’any: Nadal, Pasqua i Festa Major. Creu processional d’argent datada al segle XVIII. Està col·locada sobre una barra que la fa portadora. Les seves dimensions son reduïdes, aproximadament uns 50 o 60 cms. Està bastant treballada, amb els extrems dels braços lobulats i la figura de Crist crucificat. 

Sant Miquel de Castelltallat  és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica, Viquipèdia i pàgina web Ajuntament de Sant Mateu de Bages.

SANT MATEU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Sant Mateu de Bages està ​​situat als vessants de la serra de Castelltallat. Per la seva situació, rep el nom popular de Mirabages. 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu, al mateix lloc de Sant Mateu. Molt aviat degué adquirir la funció de parròquia, categoria que manté encara avui dia. El lloc apareix documentat a partir del 983 i una referència concreta a l’església no la trobem fins el 1078, quan Adalès, de la família vescomtal de Cardona, feu una deixa a Sant Mateu, lloc que suposem que es tracta del que estudiem, ja que en aquell temps era una propietat vescomtal. 

Hem d’esperar la llista de parròquies anterior al 1154 per saber que l’església de Sant Mateu tenia funcions parroquials, que ha mantingut fins ara. L’edifici antic havia sofert diverses reformes, però fou substituït totalment per un de nou el 1831, conservant-se’n, això no obstant, el campanar antic. 

L’església va ser profanada el 1936 i va haver-se de reparar de nou. L’edifici és destinat al culte com a parròquia de Sant Mateu. 

Del primitiu temple de Sant Mateu, erigit el segle X, només resta dempeus el campanar que, bé que es conserva gairebé sencer, ha sofert algunes modificacions, consistents en l’escapçament del cimal, l’atalussament de la base i l’encegament de les finestres biforades del segon tram. Aquest cloquer, alt i esvelt, és un prisma de planta gairebé quadrada, que s’apropa als 16 m d’alçada. 

Un conjunt de capitells procedents del campanar són conservats actualment al Museu Comarcal de Manresa. 

L’actual construcció és de planta rectangular, sense creuer , adossada a una casa a la part posterior. Presenta una nau central amb altars laterals. La façana és molt simple: un portal alçat que s'hi accedeix per una petita escalinata, i un òcul a sobre, coronat per una inscripció gòtica. La coberta és a dues aigües. 

Just sobre l'altar hi ha un cos excel·lent que ressalta aquesta part a l'exterior. Destaca com a element important, el seu campanar de torre quadrada situat al lateral esquerre -al centre del mur- i que data del segle  X . L´interior és senzill i relativament ben conservat.  

L’església de Sant Mateu de Bages és una edificació d’origen preromànica inclosa a l' Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DE JONCADELLA. SANT JOAN DE VILATORRADA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El Santuari de la Mare de Déu de Joncadella, patrona del Pla de Bages, és situat en un planell a mà esquerra del riu Cardener. 

En la nostra visita, hem mostrar el nostre agraïment a la senyora que ens va permetre entrar a l’església i, admirar el seu interior i els seus altars. Vam quedar meravellats, tal vegada hauria de dir bocabadats. Gràcies. 

El lloc de Joncadella pertanyia a l’antic terme de la ciutat de Manresa. Després de ser capella rural adquirí categoria de parròquia, per passar finalment a santuari marià. Depengué de la canònica manresana. El lloc és documentat des del 1064 i l’església apareix citada el 1031. La categoria de parròquia encara no la tenia poc abans del 1154; el 1218 és el primer cop que apareix amb aquesta funció. Històricament l’església de Joncadella fou una de les set parròquies filials de Santa Maria de Manresa. 

El nomenament de rectors depenia del canonge cambrer de la Seu d’aquesta ciutat. El 1879 perdé el caràcter parroquial i es convertí en tinença o ajuda de Santpedor. Actualment pertany al bisbat de Vic i, té la categoria de santuari dins la parròquia de Sant Martí de Torroella però, conserva les prerrogatives de baptisteri i cementiri propis. 

El Santuari de Joncadella és un dels centres de devoció mariana del Pla de Bages car, Santa Maria és considerada patrona d'aquest indret. Des de l'Edat Mitjana la Verge de Joncadella ha estat advocada per la pluja i les calamitats. Venerada des de temps immemorial  la imatge de la Verge titular hauria estat trobada, segons tradició popular- en una petita cova coberta de joncs. Aquest seria l’origen del topònim que, des del segle XI, trobem documentat amb diverses formes derivades del llatí juncus (jonc). 

L’edifici eclesial només té una nau però amb capelles laterals. Construïda entre 1748 i 1772 pel mestre d'obres manresà, Joan Espluga, fou bastida a partir d'un projecte creat per l'escultor Josep Sunyer. L'obra nova substituí un edifici romànic del qual tan sols se'n conserva una porta d'arc de mig punt.  

L'any 1807 fou dissenyat i construït el retaule major pels germans Jaume i Tomàs Padró. inaugurat l’any 1808 i daurat per Josep Estern després de la guerra del francès. L’havia patrocinat Jacint Torres de Bages, amo del tot proper mas de les Torres. 

L’incendi sacríleg de 1936 destruí tot l’interior, que havia estat decorat a començament del segle actual pel pintor Francesc Morell . Resten del temple primitiu, el portal romànic del cantó de migdia i una porta renaixentista a la façana de ponent. 

La restauració del santuari, iniciada per mossèn Joan Fàbregas capellà custodi durant més de quaranta anys- i continuada per mossèn Joan Espadaler i els seus successors, prossegueix lentament i amb la intenció de retornar a Joncadella una digna fesomia externa. També fou cremada la talla gòtica de la Verge de Joncadella. En l'actualitat es guarda a l'interior de l'església una reproducció de la talla gòtica desapareguda

 

L’Associació d’Amics de Joncadella l’any 2022 van culminar la recuperació de les quatre campanes, que van permetre tornar al temple la veu que s’havia silenciat per la guerra civil. 

L’any 2023 el santuari de la Mare de Déu de Joncadella,  llueix amb tot el seu esplendor els altars i les seves capelles, acabats de renovar. 

Santa Maria de Joncadella és una església i santuari protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental- Catalunya Romànica, Viquipèdia i Regió 7

SANT MIQUEL DE LES PLANES. SANT MATEU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Sant Mateu, als peus del turó on aquest s’aixecava. No degué passar de capella castellera, bé que situada fora del recinte casteller, primer, i després, de capella rural. 

El lloc de Sant Mateu és documentat des del 983. L’església no és documentada fins el 1361 en una deixa testamentària de Pere de Comallonga, que hi feu un llegat; a partir del segle XVII tornem a saber de la seva existència per les visites que els bisbes de Vic hi feren. El 1663 el bisbe de Vic va autoritzar la benedicció de la capella, reconstruïda per trobar-se anteriorment mig ensorrada. 

L’edifici ha estat restaurat a càrrec del propietari del mas les Planes, que fa segles que en té cura de la conservació. 

L’edifici és una construcció senzilla que, a desgrat d’adoptar una tipologia d’arrels preromàniques, fou bastida segurament cap a les acaballes del segle XII o bé a inicis del XIII, amb una important remodelació, efectuada el segle XVIII. 

Consta d’una única i petita nau que s’engrandeix a llevant amb l’adossament d’un absis carrat que, com la nau, és abrigallat amb una teulada de doble vessant. Al centre de l’absis hi ha oberta una finestra de doble esqueixada rematada, tant a l’exterior com a l’interior, amb un arc monolític. 

La porta d’ingrés, situada al mig del mur de migjorn, s’obre per mitjà d’un arc de mig punt fet amb grosses dovelles, reculat respecte al parament extern i emmarcat per una arquivolta que sorgeix a l’exterior fins al nivell de la paret. Una simple imposta delimita inferiorment ambdós elements alhora que assenyala llur punt d’arrencada. 

El mur de ponent és perforat per una finestra d’una sola esqueixada, rematada, a l’exterior, per un bloc monolític que, al dessota, ha estat rebaixat en forma d’arc de mig punt. El cimal d’aquest mur havia estat coronat per un campanar d’espadanya, del qual ara només resta la base, que fa de suport a una creu de pedra moderna.

 A l’interior, l’absis és cobert amb una volta de mig punt feta amb bons carreus de pedra polida, que arrenca d’una motllura a manera de cornisa, la qual es perllonga fins a l’arc preabsidal. Dues arcades s’adossen als murs laterals. La nau és recoberta amb una volta de mig punt que, com succeïa a la capçalera, també arrenca d’una cornisa que recorre els murs laterals sobre les arcades. Aquesta volta, però, pel que sembla, no és de pedra, sinó que ha estat obrada amb maons i revestida amb guix. 

On l’aparell apareix més vistós i endreçat és a la capçalera, que ha estat feta amb grossos blocs de pedra polida i disposats molt ordenadament. L’aparell corresponent a la nau, en canvi, no conserva la mateixa construcció, puix que s’hi barregen blocs polits amb d’altres que només han estat escantonats amb el martell i de confecció més rústega. Per altra banda, tot i que s’endevinen les filades, aquestes no són tan ben marcades com les de l’absis. 

L’edifici, especialment la nau, acusa ostensiblement la reestructuració que hom hi va fer modernament. L’estat de conservació de l’edifici, malgrat tot, cal considerar-lo com a bo, i després d’alguns agençaments realitzats darrerament, el seu aspecte és molt reeixit; amb tot, la nau devia amenaçar ruïna, per tal com fou reforçada per mitjà d’un tirant de ferro que la cenyeix exteriorment per evitar-ne l’ensorrament. 

Vora aquesta església i al lloc anomenat El Restoble hi hagué temps enrere un fossar de tombes de cista.  

Sant Miquel de les Planes és una edificació que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català.  

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental.. Catalunya Romànica

SANT SALVADOR DE TORRE ABADAL. CASTELLNOU DE BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de Buc després anomenat Castellnou, al lloc on sorgí el mas Torre Abadal. Fou sempre una capella del mas. El domini correspongué al monestir de Sant Benet de Bages, propietari de la finca. 

La formació del patrimoni que havia de formar el mas arrenca de mitjan segle X, quan el comte Borrell de Barcelona desmembrà del seu gran alou, situat entorn del castell d’Or, una part del terme de Buc i una part del de Santpedor. En la part de Buc un matrimoni format per Guifré i Quíxol, amb el patrimoni propi i el que anaren comprant al llarg del segle, formaren un alou important que el 983 cediren al monestir de Sant Benet de Bages, i després ho tornaren a fer, de manera definitiva, llur filla Orfeta i Miró, el gendre, de manera verbal, esdevenint així el monestir propietat alodial. En una de les diverses compres, el 1007 el lloc ja s’anomenava Torre de Miró, però en esdevenir propietat de l’abadia de Sant Benet, el lloc prengué el nom de Torre Abadal, com succeïa en moltes propietats dels monestirs. El canvi de nom el trobem documentat el 1182, quan l’abat de Sant Benet feu l’establiment del mas Torre Abadal. 

L’església apareix documentada el 1038 com a Sant Salvador de Castellnou. El 1301 sabem que l’església de Sant Salvador de Torre Abadal tenia uns ermitans anomenats Esteve i Berenguer, als quals el monestir confirmà les terres i drets que depenien de la capella. Les notícies segueixen al llarg del segle XIV, fins que el 1462 deixà de proveir-se el benefici que tenia el sacerdot que servia l’església, seguint, no obstant, tenint culte; fins i tot el 1686 s’hi feren reformes. Fa uns anys la zona propera a l’església fou urbanitzada, i fou aleshores quan l’església sofrí una restauració sense massa idea.

Sant Salvador de Torre Abadal és un capella d’origen romànic, però modificada posteriorment per un seguit d’obres, que li han fet perdre el seu estil originari alhora que dificulten de destriar-ne els elements primitius. 

L’edifici fou aixecat al pas del segle XI al XII amb un pla d’una nau amb absis, estructura que, a desgrat de les reformes, encara s’ha mantingut fins als nostres dies. 

Al final del segle XVII l’estat de l’edifici devia amenaçar ruïna, donat que, tal com consta en les notícies històriques, s’hi feren alguns arranjaments, consistents, probablement, en reestructurar una part de l’edifici i consolidar-lo amb l’adossament d’uns contraforts laterals. Al mateix temps hom devia refer la façana de ponent, on s’obrí un portal, actualment reemplaçat per un altre, fet de pedra artificial.

Darrerament, en restaurar la capella, l’acabaren de desfigurar, puix que els agençaments no s’ajustaren a l’antic esquema romànic, sinó que es feren de manera arbitrària, sense pretendre en cap moment de retornar-li la seva fesomia primitiva. On es constaten més aquests fets és a la façana de ponent a l’interior, on la decoració és molt esdolceïda. No cal dir que aquestes restauracions, malgrat la bona intenció dels qui les feren, fan encara més dificultosa la visió de l’obra romànica. 

No obstant això, a partir de l’edifici actual hom pot intuir que, originàriament, aquesta capella era formada per una nau coberta amb volta de pedra i reforçada amb un arc toral intermedi. A la banda de llevant l’església era rematada per un absis semicircular cobert amb volta d’un quart d’esfera, al centre del qual hi havia una finestra de doble esqueixada, rematada amb un arc de mig punt, avui totalment transformada. La porta devia obrir-se al mur de migdia i l’espadanya devia ocupar el mateix lloc que l’actual. L’aparell original ha estat molt refet amb les restauracions.

 Sant Salvador de Torre Abadal és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons Documental: Catalunya Romànica