CONÈIXER
EL SOBRAB
L’església de Sant Vicenç de Vio és
un edifici exempt, a l'extrem del nucli, amb el cementiri adossat a la
capçalera. La portalada d'accés a aquest (segons la tipologia de la zona:
teulada a dues aigües, etc.) s'adossa a un dels extrems exteriors del pòrtic.
Davant la porta hi ha un creuer.
L'església parroquial de Sant Vicenç
Màrtir és una construcció romànica de principis del segle XIII, essent la
fàbrica més vella de la Vall de Vió. Està enclavada al mig del camí que separa
les dues barriades de Vió, aïllada de les cases limítrofes.
L'obra, una senzilla construcció que
enfonsa les seves arrels en la tradició llombarda, i en els esquemes autòctons
previs a la difusió del romànic jaqués, es construeix alternant la maçoneria i
el carreu.
La seva capçalera s'orienta cap a
l'est, sent el més destacable del seu exterior la decoració llombardista de
l'absis, consistent en un fris en dents de serra a la part superior, sota el
qual es desplega una filera d'arquets cecs de mig punt (sense lesenes, com a
mostra de l'ús eclèctic d'elements llombards en època tardana) excepte una, que
presenta un rostre humà llaurat molt toscament.
La torre està adossada als peus de
l'església. És de planta quadrada i realitzada en maçoneria, presenta 2 cossos
separats per imposta a l'exterior. L'entrada, adintellada, està enlaire,
accedint-se per escala d'obra adossada al mur exterior. Presenta una obertura
per a campanes en arc rebaixat en cadascun dels seus 4 costats.
L'accés actual està precedit per un
pòrtic quadrangular, obert pel front en arc de mig punt i cobert per volta de
canó, datable al segle XVI. La porta pròpiament dita és en arc de mig punt,
sense elements destacables.
A l'interior els elements més antics
són la capçalera, coberta per volta de cambra d'esfera, i la nau, amb mig canó
apuntat, que es va prolongar als peus amb una nova capella coberta per volta de
mig canó (corresponent al pis inferior de la torre) més baixa que la nau.
En els darrers anys del segle XVI,
es va emprendre una reforma que repercutiria de manera important al temple, ja
que es va tancar la meitat inferior del buit absidial amb un retaule muntat
sobre bigues, quedant ocultes les pintures murals romàniques del buit absidial.
A més, el retaule va encegar el va
central de l'absis, de mig punt i doble vessament, obligant a obrir un segon va
d'il·luminació al mur dret de l'absis, consistent en una senzilla finestra
rectangular bisellada per l'exterior, sobre la qual es troba una inscripció amb
el nom del paleta que va fer l'obra, Juan Recioz, i l'any9.
A cadascun dels costats de la nau,
s'obren dos arcosolis de mig punt, no simètrics.
En primer lloc, al costat de la
porta d'entrada, hi trobem un petit vestíbul voltat al qual s'obren, al nord,
una petita capella baptismal coberta amb canó i, al sud, la sagristia, més gran
i idèntica coberta. La capella i la sagristia obertes al costat nord, van ser
promogudes pels senyors de Casa Coll de Gallisué, dedicant-la a Sant Joan
Baptista, al segle XVII.
Al costat oposat de la nau hi ha una
capella força profunda, al lateral sud del qual obre una sala lleugerament
trapezoïdal destinada a l'emmagatzematge de delmes i primícies (es conserva
encara al seu interior una pila d'oli en pedra). L'element més interessant
d'aquesta sala és el paviment emmurallat, que compon entrellaços a l'interior
dels quals els cantells es disposen com a opus spicatum.
Potser l'element més interessant de
l'església fossin les pintures murals romàniques descobertes el 1976 i traslladades
poc després al Museu Diocesà de Barbastro. Es trobaven a tota la capçalera,
així com al front i intradós de l'arc preabsidial.
Representen, en el seu registre
central, el Pantocrator inscrit a la mandorla mística, envoltat del Tetramorfs.
A la franja inferior hi ha la representació del martiri de Sant Vicenç, ia la
dreta una epifania.
Al frontal d'articulació queden
restes del que va ser un pesatge d'ànimes on apareix la imatge de Sant Miquel.
Sota aquesta escena, es representa la resurrecció dels morts i àngels i ancians
músics del Judici Final.
Les pintures que es conserven a
altres zones de l'església són molt més recents (1813). Ocupen parcialment la
volta de la nau, perllongant-se fins a l'entaulament, i consisteixen en la
usual decoració d'elements arquitectònics pròpia dels segles XVIII i XIX:
torals, llunets i medallons amb decoració floral.
Un altre element destacat és la pila
baptismal, situada actualment a la capella nord i datada el 1629 per inscripció
al seu pedestal. És semiesfèrica, llaurada amb penques i soguejat, sobre peu
rectangular amb cantonades en soguejat i pedestal.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons Informació: SIPSA
