SANT CAPRASI. SANTA CREU DE SERÓS. LA JACETÀNIA. OSCA

 CONÈIXER OSCA

Es tracta d'una petita església construïda al reduït nucli de Santa Creu de la Serós al voltant de 1020-1030, sota el regnat de Sanç III el Major, dins el context de repoblació i reconstrucció que va tenir lloc durant la primera meitat del segle XI a l'Alt Aragó. 

Les primeres notícies documentals (1061 i 1084) donen informació sobre la ubicació en un lloc de propietat real. En text de 1089 es recull la concessió de Sant Caprasi per part de Sancho Ramírez a Sant Joan de la Penya.

És un edifici de nau única i absis semicircular orientat a l'est, construït en carreu de mida mitjana tallat a maça i col·locat a soga. Els seus murs són gruixuts i presenten únicament tres finestres de mig punt amb doble esqueixada a l'hemicicle absidal i dues al mur meridional, totes cobertes amb voltes capialçades, estant encegat l'única va existent al mur occidental, de perfil cruciforme.

La nau única es divideix mitjançant un arc torró de mig punt recolzat en pilastres de triple cantonada en dos trams desiguals, cadascun dels quals es cobreix amb una volta d'aresta feta de lajas. Un petit presbiteri de planta trapezoïdal i cobert amb volta de canó dóna pas a l'absis semicircular cobert amb una volta de cambra d'esfera realitzada a base de filades concèntriques de carreu.

Els paraments exteriors es decoren amb lesenes i dos arquets cecs per banda, de manera que hi ha set lesenes a cadascun dels dos costats majors, cinc a la capçalera i tres als peus, estant aquests últims disposats asimètricament per acomodar-se a la porta d'ingrés ia la coberta dos vessants que protegeix la construcció.

L'ingrés, al mur occidental, lleugerament descentrat, és adovellat i està aixoplugat per un arc de mig punt, tant a l'exterior com a l'interior.

Sobre el presbiteri i part del primer tram s'alça una senzilla torre campanar de planta quadrada i un únic cos, amb finestres geminades en tres dels seus fronts i una altra senzilla al front occidental. Es cobreix amb teulada a quatre vessants i va ser construïda al segle XII, amb posterioritat a l'església. 

L’església de Sant Caprasi de la Creu de Serós està catalogada com a  Bé d'Interès Cultural.

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: SIPCA

SANT RAMON DE CABRIANES. SALLENT. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

La Capella de Sant Ramon de Cabrianes no començà a edificar-se fins a principis del segle XVII, però sembla que anteriorment existí una primitiva capella dedicada a Sant Jacint, propietat del Mas Soler.   

La nova església va construir-se al costat de la vella que va quedar com a capella del Santíssim. El sant escollit per l'advocació de l'església fou sant Ramon de Penyafort. És una construcció d’inspiració neoromànica, amb una sola nau coberta amb volta de canó. Té 6 vitralls de colors i una rosassa. El presbiteri fou decorat pel pintor vigatà Llucià Costa amb un Crist Majestat , quan després de la guerra (1950) es van restaurar les pintures s'hi afegiren escenes de la vida de sant Ramon i aquestes nones pintures estan signades per Joan Vilarrúbies, igual que les de la capella del Santíssim. 

Un dels elements més estables de l’església és el campanar. Es tracta d’una construcció anterior a l’obra de 1890, d’un estil més clàssic, que difereix del conjunt neoromànic. El rellotge del campanar, construït, a Mataró, és una donació que el 1854 va fer la família Quintana. A la primeria el rellotge no tenia esfera i només marcava les hores per mitjà d'una campana. El 1899 s'hi instal·là una esfera i el 1919 dues més. Segons sembla, no es va col·locar la quarta, al costat nord-est, perquè els veïns de la Plaça no hi van voler col·laborar. Aquesta última esfera no s' instal·là fins al 1960, quan quedaren cobertes definitivament les quatre cares del campanar. 

Actualment el rellotge funciona electrònicament i la maquinària del rellotge l'original ha estat restaurada per un veí del poble, en Manel Babí, i està exposada en una ala de l'Església. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu. Cabrianes Org,

INDRETS: ELS PINS DE LES TRES BRANQUES. CAMPLLONG. BERGUEDÀ

El Pi de les Tres Branques és mort des de l'any 1913. Presenta unes dimensions molt grans malgrat ésser un arbre de codominància múltiple. Té diversos forats als troncs produïts per picot negre i ha estat víctima històricament de diversos actes vandàlics: intents de tala, perdigonades, marques, guixades, però, tot i això, continua dret.  A uns 250 metres de distància del susdit pi mort, s'hi erigeix sa el Pi Jove (també de 3 branques), el qual simbolitza el renaixement i la continuïtat de l'altre pi. 

     

 

La seva popularitat arribaria definitivament el 1888, quan mossèn Jacint Verdaguer va escriure el poema Lo pi de les tres branques on feia somiar al rei Jaume I, als peus de l'arbre, que seria rei d'Aragó, Principat de Catalunya, València i Mallorca. 

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades: Viquipèdia 

SANT SALVADOR DE TORLA. SOBRAB. OSCA

 CONÈIXER EL SOBRAB 

Té davant seu un espai enjardinat i, a la zona de la capçalera, l'antiga casa abadia, on hi ha instal·lat el museu etnològic i s'hi poden contemplar pintures murals del segle XVI. 

Es troba a l'extrem est del poble i sota seu parteix la ruta del Parc Nacional d’Ordesa.

És un gran edifici amb planta rectangular, composta per tres naus amb capelles laterals, creuer no acusat a planta i capçalera recta orientada a l'est. La torre està adossada a la capçalera, i també destaquen a l'exterior un pòrtic sortint al costat sud i un cos poligonal a la zona dels peus corresponent al cor baix. 

Està construïda amb maçoneria rejuntada i té cobertes de pissarra contemporània. 

L'element de més interès a l' exterior és el joc de volums configurat per les diferents alçades de la nau, el cimbori, la torre, el pòrtic, etc. 

La porta se situa al costat sud, al tram immediat als peus. És precedida d'un pòrtic rectangular, obert a l'exterior pel front en un arc de mig punt i cobert amb cúpula deprimida de vuit draps. La porta és en arc de mig punt, amb quatre arquivoltes de talls molt vius i relleu a la clau representant un cor coronat per una creu i envoltat de feixos de raigs. 

A l' interior l'església consta de tres naus, separades per pilars cruciformes on baixen els formers de mig punt i amb tres capelles laterals al costat nord i dues al sud. Les tres naus estan dividides en tres trams per torals de mig punt, cobrint cadascun dels trams amb voltes de canó amb llunets (que a les naus laterals, en cobrir espais quadrats, fan la impressió de ser d'aresta) 

Les capelles laterals tenen escàs fons, embocadura en arc de mig punt i planta rectangular coberta amb voltes de mig canó. 

El creuer es cobreix amb cúpula sobre petxines, rebaixada i nervada, amb obertures d'il·luminació en arc escarser al tambor. Els braços del creuer ho fan amb mig canó amb ulleres.

Les capelles laterals tenen escàs fons, embocadura en arc de mig punt i planta rectangular coberta amb voltes de mig canó. 

El creuer es cobreix amb cúpula sobre petxines, rebaixada i nervada, amb obertures d'il·luminació en arc escarser al tambor. Els braços del creuer ho fan amb mig canó amb ulleres. 

La capçalera té també coberta de volta de llunetes. Al costat nord s'obre l'accés adovellat a la sagristia, que és una sala de planta quadrada amb coberta plana. 

Al cos poligonal sortint als peus es troba el cor baix, que es cobreix igualment amb volta de canó amb llunetes. 

La torre s´adossa a la capçalera pel costat sud i compta amb accés tant des d´aquesta com des de l´exterior. És d'un sol cos, que compta a la part superior amb obertures de mig punt per a campanes. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur´

Fotografía: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: SIPCA

INDRETS. SANTA PAU GARROTXA

 

SANTA MARIA. SANTA CREU DE SERÓS. LA JACETÀNIA. OSCA

 CONÈIXER ARAGÓ 

Es tracta de l'única resta conservada del monestir benedictí femení fundat per Ramiro I a mitjans del segle XI. Va ser abandonat el 1555, quan les monges es van traslladar a Jaca.

L'església, construïda en carreuat de mida mitjana, consta de capçalera semicircular precedida de presbiteri, nau rectangular, dividida en tres trams de diferent longitud, a la qual obren, en angle amb l'absis, dues capelles simètriques de planta quadrada. Cadascuna d'aquestes capelles té al mur E un nínxol semicircular, reforçat a l'exterior per ample contrafort. Té, a més, la torre elevada sobre la capella sud.

La capçalera cobreix amb volta de forn, la nau amb volta de canó sostinguda per torals que carreguen sobre pilastres amb semicolumnes adossades, les capelles amb voltes de creueria de gruixuts nervis en perfil de baquetó. Sobre la volta del tram de la nau immediat a la capçalera hi ha una cambra, amb accés des de la torre, la funció de la qual va ser la d'habitació principal de la reduïda comunitat de benedictines.

 
A l'exterior s'aprecia com un cos octogonal que s'enlaira adossat a la torre. A l'interior alterna quatre costats rectes amb exedres als angles. Cobreix amb cúpula semiesfèrica reforçada per nervis amb perfil de doble rotllo que baixen sobre columnes adossades al centre dels costats rectes. Dues de les columnes tenen capitells figurats, similars als de la nau, un altre amb pinyes copia els de la catedral de Jaca, i la cambra, amb el tema de l'Anunciació, és un treball de notable qualitat. L'accés a aquesta estança s'havia de fer per una escala de mà fins a arribar a una entrada al mur nord de la nau a l'interior de la qual s'obre una estreta galeria ascendent que desemboca a la cambra, comunicada alhora amb la torre. L'exterior destaca per la seva sobrietat i queda determinat pel joc volumètric dels cossos de l’absis, la cambra i la torre. 

L'accés principal, als peus, està format per dues arquivoltes de bossell gruixut recolzades sobre dos parells de columnes amb capitells de fulles i boles. Entre les arquivoltes, una nasela decorada també amb boles. Es remata amb una motllura d'escacat a l'arc exterior. L'arc de mig punt allotja un timpà amb relleus d'un crismó entre dos lleons. El conjunt va protegit per un ràfec sobre mènsules de pedra decorats amb fulles i caps d'animals. Una altra porta més senzilla, també amb crismó al timpà, comunicava amb les dependències monàstiques 

La torre consta de tres cossos (el primer molt elevat), acabant en un volum octogonal que cobreix a l'interior amb cúpula semiesfèrica sobre trompes. Finestres doblegades i geminades obren als tres cossos i quatre fronts a força altura.

 

En el treball escultòric, centrat fonamentalment a la portada i als capitells de la nau, cambra i finestres, s'aprecien dues mans; una més hàbil, que sembla deure's al mateix escultor que va realitzar el sarcòfag de Sancha, i una altra menys experta. 

L’església de Santa Maria de la Creu de Serós està catalogada com a Bé d'Interès Cultural – Monument 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu. SIPCA

SANTA MARIA D'HORTA. AVINYÓ. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El territori de Santa Maria d'Horta o Horta, va ser un municipi des del 29 d'abril de 1636, que se separa del municipi d’Artés, fins al 25/12/1845, que passa a formar part del municipi d'Avinyó. 

L'església de Santa Maria d'Horta està situada dins l'antic terme del castell d'Artés al lloc d'Horta; tant el lloc com l'església són esmentats ja al segle XII (1154) i l'església va tenir funcions parroquials que avui encara conserva. Al segle XVII fou totalment remodelada, es va ampliar afegint-hi capelles laterals (1686 i 1691), el campanar i ja al segle XIX la nova façana. 

És una església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L'interior de l'església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica. La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l'edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l'any 1863. 

A llevant i a tramuntana l'església es confon amb les dependències de la gran masia annexa construïda al segle XVII (1640) i, el cementiri. L'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691). 

Santa Maria d'Horta és una església romànica i barroca catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia