CONÈIXER OSCA
El monestir antic de Sant Joan de la Penya es troba encaixat en una buida d'una paret rocosa elevada. Una balma gegantesca que protegeix en el seu interior una perla de gran bellessa.
Es tracta d´un dels monuments més emblemàtics d´Aragó, construït en fases successives a partir d´un nucli preromànic de finals del segle IX-començaments del segle X.
D'aquesta època es conserva l'anomenada església baixa , amb dues petites naus separades per dos arcs de ferradura i capçalera recta i doble, entallada a la roca, i decorada al segle XII amb pintures murals amb representacions dels sants Cosme i Damià.
Durant el segle XI, a partir del moment (cap al 1025) en què el monestir passa a dependre de l'ordre cluniacenca es produeixen importants ampliacions. La principal és l'anomenada església alta, construïda sobre l'església preexistent, per la qual cosa va caldre prolongar les dues naus primitives que permetrien sostenir el segon nivell d'edificacions.
Annexes a l'església baixa es van aixecar altres dependències. Avui queda una gran i irregular sala voltada, adossada al costat esquerre, que rep el nom de Sala del Concili.
L' església alta , consagrada l'any 1094, consta de planta rectangular distribuïda en tres zones: capçalera triabsidal, presbiteri i nau única rectangular. Els absis, tancats per volta de forn presenten embocadures en arc de mig punt motllurat i trasdós escacat; els paraments estan recorreguts per una arqueria cega recolzada en columnes de fustos cilíndrics, amb capitells, basa i plint; sobre l'arqueria corre una imposta.
Al presbiteri el cobreix directament la roca. Mitjançant un triple arc triomfal comunica amb la nau, que consta de tres trams coberts amb volta de mig canó sobre arcs torals.
Al mur de l'epístola s'obre la porta de pas al claustre. Aquesta va ser construïda amb elements d'un accés antic, segurament localitzat a l'església baixa.
El claustre conserva en
dos dels costats les primitives arcades de mig punt, encara que els capitells
que avui suporten estan tornats a col·locar i reorganitzats respecte al seu
emplaçament original. L'autor i la data d'execució d'aquest claustre han estat
tractats i estudiats intensament; tradicionalment s'ha donat el nom de Mestre
de Sant Joan de la Penya o Mestre d'Agüero al seu artífex, i les dates de
realització proposades eren el segle XII i XIII. Pel que fa a la temàtica dels
capitells figurats, es poden establir tres cicles temàtics: Gènesi, vida de
Crist i de sant Joan Baptista.
En aquest claustre s'obren dues capelles , la de Sant Victorià, amb planta quadrada, volta de creueria i profusa decoració gòtica del segle XV, i la dels Santos Voto i Félix, de planta quadrada, coberta amb cúpula i portada classicista de 1630.
El 1675 un incendi va obligar a l'ordre a abandonar les dependències ia prendre la decisió de construir un nou edifici a la plana de San Indaleci.
Sobre l'autoria del claustre, els darrers estudis, que no es consideren definitius i coexisteixen amb la proposta anterior, consideren que va treballar un sol taller, el denominat Taller de Sant Joan de la Penya.
Proposen també l'existència de dos equips més actuant pel nord d'Osca i Saragossa, els anomenats Taller de Biota i Taller de Sant Pere el Vell d'Osca, que van treballar en un arc cronològic aproximat seguint un model formal similar.
Les dates proposades per a la realització del claustre són fins del XII i fins i tot primers anys del XIII per als capitells vegetals i zoomòrfics. (Melero Moneo, 1995).
El monestir de Sant Joan de la Penya (en aragonès Sant Chuan d'a Penya) està catalogat com a Bé d’Interès Cultural – Monument. Llàstima que sempre curts de temps no vam visitar el nou monestir.
Recull dades; Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons Informatiu: SIPCA
