divendres, 24 d’abril del 2026

SANT PERE DE BROTO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRAB 

Sant Pere de Broto és un edifici de l’any 1578 construït de maçoneria amb pedra carreu a les cantonades. Situada a dalt d'un vessant, amb la casa abadia adossada a una part de la capçalera, formant davant de la porta una petita plaça mirador oberta al sud-est sobre la vall.

Consta d´una nau dividida en tres trams i una capçalera poligonal orientada a l’est i lleugerament més baixa que la resta de l´edifici. La nau, pel costat de l'Evangeli, té dues capelles comunicades entre si als trams segon i tercer; pel de l'Epístola, hi ha capelles als trams primer i tercer. Tots els espais de l'interior de l'església es cobreixen amb voltes de creueria estrellada de diferents dissenys, tret de la primera capella del costat de l'Epístola, que ho fa amb una petita cúpula rectangular de vuit draps. 

Té als peus un cor alt, de pis pla sobre arc rebaixat. 

Pel costat sud de la capçalera, a través d'una porta adovellada, s'accedeix a la sagristia. És una estança que ocupa tot l'exterior de la capçalera, i que es cobreix mitjançant un tram central de volta d'aresta i dos laterals de llunetes. Està il·luminada per una finestra, a la llinda exterior de la qual es troben llaurades les claus de sant Pere i la data “ANY 1871”. 


A l'exterior hi destaca la portada de l'església. És en arc de mig punt, llaurada amb cinc arquivoltes en forma de baquetons, dels quals els dos intermedis estan decorats amb soguejat, i un fris amb caps alats d'angelots a manera de capitell corregut. L’extradós de l'arc està motllurat també amb un soguejat formant una mena d'arc conopial al vèrtex del qual apuntat hi ha una mènsula acanalada amb una petita talla de la Verge amb el Nen.

 
A banda i banda de les arrencades de l’extradós de l'arc hi ha sengles relleus amb figures de tipus popular en fornícules: a l'esquerra, sant Joan, amb el nom esculpit sobre la fornícula; a la dreta, una dona amb un llibre alçat a la mà esquerra. Sota aquestes figures està esculpida la inscripció: “IHS. Davant la portada hi ha un pòrtic rectangular, obert a l'exterior mitjançant un arc de mig punt i cobert amb volta de creueria estavellada. 


La torre se situa als peus de la nau, formant a la planta inferior un tram més baix i estret que es cobreix amb volta de creueria estrellada. És una construcció de planta quadrangular, de gran volum, construïda en maçoneria i pedra carreu, d'un sol cos, amb accés exterior mitjançant una claveguera a l'angle nord-oest. A la part superior hi ha un ampit emmerletat i dues obertures de mig punt als costats sud i oest. A l'interior, la torre té dos pisos plans de fusta; tanca amb cúpula sobre dos nervis apuntats que baixen en mènsules. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA

dimecres, 22 d’abril del 2026

SANTA MARIA DE PALAU DE GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Es troba dins la demarcació de Sant Esteve de Granollers de la Plana, a la part més nord del terme, i la seva demarcació primitiva comprenia el terreny situat entre la riera de Sorreigs i el Ter. Palau és documentat des del 930. 

Aquest lloc rep del nom d’una antiga casa senyorial situada en aquest indret que era propietat del comte Guifré el Pelós, d’aquí el nom de Palau que encara té. El 943 el comte Sunyer, fill de l’anterior, va fer donació del palau, i possiblement d’una església annexa, al monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). 

Al segle X s'hi creà la pabordia d'Osona o de Palau, del monestir de Ripoll, que va subsistir fins al 1835. La capella conserva una bona part de la nau romànica, amb la capçalera molt modificada al segle XVIII i ampliada amb un atri i una sagristia. 

Santa Maria del Palau  és una capella de nau única amb capçalera i sense absis. L'entrada es troba a la part de migdia, formant un petit comunidor. La nau és orientada de llevant a ponent, indret on s'eleva un petit campanaret d'espadanya, L'interior està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor al qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol. A la part esquerra i adossat a la nau es forma la sagristia. 

El presbiteri se separa de la nau mitjançant unes escales. S'observa un arc toral a la part de l'altar i un altre al centre de la nau. A l'interior es poden observar restes de pintura, per bé que es troben en molt mal estat. L'exterior és arrebossat i pintat en alguns sectors mentre que en altres la pedra és vista. El mur de migdia és sostingut per un gros contrafort. 

Fins fa poc conservava una imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Palau, avui guardada al mas Pradell. 

Santa Maria de Palau de Gurb és una església amb elements romànics i barrocs inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

divendres, 17 d’abril del 2026

SANTA CECÍLIA DE BÀRCABO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB

Bàrcabo és un municipi que forma part del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara. Una gran diversitat de fauna i flora troben en aquets lloc natural protegit la seva llar.

Santa Cecília  de Bàrcabo és un edifici exempt, situat a la vora d'una petita cornisa sobre la vall del riu Vero. 

Es tracta d'un edifici barroc construït sobre un temple romànic, del qual queden algunes restes a l'actual capçalera, peus i mur sud. L'església original estaria construïda en carreus, essent probablement una nau amb capçalera semicircular orientada a l'est.  

Al segle XVII (o potser a principis del XVIII) es va reconstruir totalment l'edifici, en maçoneria i maó, sent a més reorientat, de manera que l'antic absis va quedar situat als peus de l'església, perceptible únicament en la curvatura dels murs i el diferent aparell.  

L´església actual consta d´una nau rectangular amb creuer no acusat en planta, una capella poc profunda a cada costat i capçalera recta orientada al nord-oest. La nau es cobreix amb volta de llunets, igual que la capçalera, mentre que les capelles i braços del creuer ho fan amb mig canó i sobre el creuer s'enlaira una cúpula semiesfèrica. Els murs interns de l'església estan articulats amb pilastres acanalades sobre plints, amb capitells compostos i una cornisa molt sortint a manera d'entaulament, tot fet en guix. Cor alt als peus, d'obra, sobre arc escarser. La sagristia obre a la capçalera, pel costat sud, amb porta adintelada; està coberta de cel ras.  

La porta de l'església obre als peus en arc de mig punt, amb una fornícula sobre la clau. Està precedida de pòrtic quadrangular, cobert amb casquet semiesfèric sobre petxines i obert amb un arc de mig punt al sud i un altre, paredat, a l'est.  

La torre se situa sobre la zona dels peus, sobre l'antic absis romànic, formant un atri interior a continuació del pòrtic. És de planta octogonal de dos cossos, l'inferior de pedra carreu i el superior de maó, amb obertures de mig punt, alguns d'ells encegats actualment, per a campanes. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA


Fons informatiu: SIPSA

dimecres, 15 d’abril del 2026

SANT FRUITÓS DE QUADRES. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Fruitós de Quadres o Sant Fruitós del Grau, està situada dins la demarcació de l'antiga vil·la rural de Quadres (974). L'església és preromànica, existia ja el 948. Consta d'una nau amb un absis rectangular, l'aparell és de pedra trencada de marge de la Plana de Vic, i de grans blocs angulars. 

Actualment és filial de Granollers de la Plana. Fou ampliada en època romànica amb un petit absis i més tard amb un portal amb timpà llis a la part Nord. En època gòtica s'hi construí una volta que reemplaçà l'antic sostre embigat. 

Ha patit diverses restauracions i modificacions, l'última de les quals l'any 1868, quan va ser feta la volta actual. No té culte d'ençà de la Guerra Civil (1936).

Es tracta d'una petita església d'una nau, de planta rectangular acabada en absis semicircular per la banda de llevant, coberta a doble vessant de teula àrab i ràfec amb imbricació de teula àrab doble amb una tirada de rajols plans entremig. 

Els murs són de maçoneria amb carreus irregulars i cantoneres de blocs de pedra ben escairats i disposats. A l'absis les filades regulars, mentre que a la resta dels murs el parament és més irregular. Destaca un gran bloc de pedra situat sota la finestra de l'absis, amb incisions que imiten el carreuat.

L'edifici presenta tres etapes constructives diferenciades. La part més antiga és el tram situat entre la nau i l'absis, correspon a l'època preromànica que originàriament seria més alt i cobert amb fusta i actualment coberta amb una volta. L'absis correspon a l'època romànica, està ben lligat amb el tram central, coberta amb volta reformada modernament. La nau està lligada de forma poc definida amb la resta, i té reconstruccions de diferents èpoques, com la porta, les voltes i el mur de ponent. Els inicis de la construcció de l'església es troben al segle X, amb una ampliació als segles XI i XII i altres modificacions puntuals entre els segles XVIII i XIX. 

La nau principal és coberta interiorment amb dues voltes d'aresta de rajol pla, d'època barroca, seguida del presbiteri que té coberta de volta de canó de pedra. Ambdós elements queden lligats per una arcada feta de pedres posades de cantell. El presbiteri és lleugerament més baix i més estret que la nau, i el conjunt que forma amb l'absis està lleugerament desviat cap a tramuntana respecte la nau. 

La decoració exterior de l'absis és un fris de set arcuacions llombardes, amb una finestra central de doble esqueixada emmarcada amb carreus treballats. A la part inferior del mur hi ha un carreu de notables dimensions decorat amb incisions que imiten l'aparell. El mur frontal de l'edifici original fou substituït a inicis del segle XII, prolongant el santuari amb absis de planta semicircular.

Al mur de migdia hi ha oberta una altra finestra d'una sola esqueixada amb obertura exterior tallada d'un sol bloc de pedra, molt estreta, tipus espitllera. 

La façana principal, orientada a nord, presenta un portal al centre emmarcat amb una llinda sostinguda sobre dues mènsules. Per sobre la llinda hi ha un arc adovellat de mig punt amb un timpà pla de pedra al mig. Probablement es tracti d'una porta refeta en el moment que es construí l'absis nou. La porta segueix els models d'època preromànica. 

La façana oest, oposada a l'absis, està coronada per un campanar d'espadanya d'un sol ull, amb coberta de lloses. 

L'interior de la nau està enguixat i pintat, amb una decoració de cortinatges molt malmesa, a banda i banda de la capçalera de la nau. Presenta un sòcol gris fosc i una orla amb la data 1868, a la paret de migdia, en què es degué fer la darrera intervenció. El paviment és de rajol ceràmic quadrat. 

Sant Fruitós de Quadres o Sant Fruitós del Grau és una església amb elements romànics i gòtics protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu. Viquipèdia

Fons informatiu. Viquipèdia

divendres, 10 d’abril del 2026

SANT JOAN BAPTISTA DE SIESTE. BOLTAÑA. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Sieste està situat al cim d’una muntanya que divideix les valls dels rius Ara i Sieste. Aquest poble destaca per les seves belles panoràmiques. 

L´església parroquial és d´estil barroc, consta d´una única nau i està decorada al seu interior per pintures d´estil popular. Al seu interior hi ha restes d'un temple romànic primitiu al qual s'accedia des del sud. 

Edifici amb fàbrica de maçoneria ben treballada de mida diversa disposada en filades regulars, amb carreu a les cantonades. La planta consisteix en un cos principal d'única nau rectangular que remata en capçalera poligonal de cinc costats orientada a l'E i de menor alçada i amplada. Posseeix dues capelles laterals a cada costat, amb petit baptisteri a l'extrem del costat N. 

La nau del cos principal es cobreix amb volta de canó apuntat. La capçalera amb volta de creueria estavellada. Les capelles laterals es cobreixen de diferent manera, amb creueria de dos nervis la més propera a la capçalera del costat N i la més propera als peus La que queda entre totes dues en aquest costat, amb volta de canó. Les del costat S es cobreixen amb volta de llunetes. 


Hi ha cor elevat als peus de la nau, amb pis pla i balustrada de fusta tornejada amb 26 elements. S'aixeca la sagristia al costat NE. al costat de la capçalera. Es cobreix amb volta d'aresta i té accés adovellat al mur N de la capçalera. Posseeix un va adintellat amb inscripció que la data el 1786. 

L'accés principal és al costat N, al costat de la torre, amb arc apuntat i pòrtic cobert amb volta d'aresta, obert amb dos arcs de mig punt i paviment amb emmurallat. La coberta és de forjat de fusta amb llosa de pedra, a dos vessants. Hi ha cadireta al costat E de la nau, amb buit d'arc de mig punt. 

La torre està adossada al costat N, sobre la capella més propera als peus d'aquest costat i amb fàbrica similar que l'església. S'articula a l'exterior en dos cossos separats per línia d'imposta en gola i bisellada. El cos superior obre obertures geminades allargades amb arc de mig punt. L'interior posseeix tres pisos amb volta amb canó alternant el seu eix i rematant en cúpula apuntada sobre trompes. Remata en petita cúpula octogonal amb capitell, envoltat per muralleta de petit aparell. i gàrgoles a cantons. L'accés es fa actualment des del cor.

Té la casa abacial adossada als peus i part del costat S. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA

dimecres, 8 d’abril del 2026

CAPELLA DE SANT MIQUEL D'ORDEIG. MASIES DE VOLTREGÀ. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Miquel és una església situada al lloc de Sant Miquel d'Ordeig a l'esquerra de la Riera de Talamanca a un parell de quilòmetres vers ponent de la població de Vinyoles d'Orís. 

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell de Voltregà, al lloc d'Ordeig, punt d'intensa població rural. Això motivà que l'església tingués funcions parroquials que perdé per esdevenir sufragània de la parròquia de Vinyoles d'Orís. La seva dependència passà al monestir de Santa Maria d'Amer, al qual pertanyé fins a l'exclaustració. El castell de Voltregà comença a aparèixer en la documentació el 902. Les primeres notícies de Sant Miquel d'Ordeig es remunten a l'any 975 i apareix com a «Villa Ordege». 

El 1059, el noble Miró Foguet, que més tard seria senyor del castell de Voltregà, donà l'església de Sant Miquel amb el domini de la quadra d'Ordeig al monestir d'Amer, cessió confirmada el 1077 pel mateix Amer. Els monjos del monestir d'Amer feren reedificar l'església que fou consagrada l'any 1104 pel bisbe de Vic, Arnau de Malla. Ja abans de 1154, Sant Miquel tenia funcions de parròquia situació de la qual encara gaudia l'any 1330. Segurament perdé aquesta condició a causa de despoblament de la pesta negra del 1348 doncs en la relació feta pel cardenal de Bolonya l'any 1361 ja no apareix entre les parròquies relacionades. 

L'any 1618 es construí un portal nou de ponent, se suprimí la porta de migdia i s'alçà un campanar. El 1654, els saqueigs de les tropes franceses provocaren una destrucció quasi total del temple i el seu arxiu. Es cremà un retaule gòtic que el 1460 havia pintat el mestre barceloní Jaume Mesqueró. El 1724 es feu un altar nou, destruït el 1936. El 1978 fou restaurada. 

Dsnt Miquel d’Ordeig és un edifici de nau rectangular molt llarga, capçada a llevant per un absis semicircular que s'hi obre mitjançant un simple plec i coberta per una volta de canó de perfil apuntat, reforçada per un arc toral situat molt a la vora de l'absis. La porta original s'obria a migjorn però fou substituïda per una nova porta de tipus barroc construïda a la façana de ponent l'any 1618 junt amb el campanar d'espadanya de dos ulls. 

A l'absis hi ha una petita finestra de doble esqueixada que per la cara exterior forma una arquivolta. Exteriorment tot l'edifici és arrebossat, sense ornamentació llevat de la porta barroca i un senzill ràfec a l'absis. A l'interior l'aparell és de carreuons simplement escairats, disposats en filades uniformes i regulars i agafats amb argamassa. L'estructura de la volta es similar als modes de construcció del segle XII, coexistint amb una estructura de murs encara dins la tradició constructiva del segle XI. 

La capella de Sant Miquel d’Ordeig està catalogada com a Bé Integrant del Patrimoni Cultural de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

divendres, 27 de març del 2026

COL•LEGIATA DE SANTA MARIA. AINSA. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Aquest crònica ens porta molt records encantadors de la nostra visita a Ainsa. Primer el castell, després la plaça Major porticada i una mica més avall la col·legiata de Santa Maria,  també coneguda com a església de l’Assumpció. Es troba al costat sud-est de la plaça Major. 

El seu entorn està molt remodelat, ja que en les darreres dècades han desaparegut alguns edificis històrics dels voltants. A la zona de la capçalera de la col·legiata hi destaca l'anomenat Arc de l'Hospital, un pas cobert que travessa el carrer del mateix nom i que comunica amb l'església. És l'única resta conservada de l'hospital medieval de pelegrins. 

La seva construcció va començar a la fi del segle  XI i va acabar a mitjans del XII . Es va consagrar l'any 1181, tal com consta documentalment. El claustre es va construir al segle  XIV . Hi ha testimoni documental del mal estat de la torre i el claustre precedent al segle  XIV. 

Posteriorment el temple es va ampliar al segle  XVI amb les capelles del presbiteri i la volta de la nau. Al segle XVII es va afegir la sagristia. 


És un conjunt compost per una església, amb una cripta sota la capçalera, i un claustre, bàsicament medievals, però molt reformats en diferents èpoques. L'última restauració, a la dècada de 1970, va eliminar alguns elements (com dues capelles laterals) i li va conferir l'aspecte que presenta actualment. 

L' església està construïda amb carreus de pedra de proporcions irregulars. L'edifici presenta actualment a planta nau rectangular amb presbiteri i absis semicircular orientat a l'est; a banda i banda del presbiteri s'obren sengles capelles laterals a manera de creuer baix. 


La porta de l'església s'obre al costat sud en arc de mig punt, amb quatre arquivoltes de secció rectangular sobre columnes amb bases i capitells llaurats de manera molt sumària amb motius geomètrics i vegetals, dos dels quals mostren a més un fragment d'inscripció il·legible. Sobre el trasdós de l'arquivolta més exterior hi ha encastat un petit crismó, flanquejat per dos petits nínxols adovellats. La portada està coronada per una cornisa de pedra baixada en onze canets llisos.


Als peus de l'església hi ha una altra porta, adovellada, decorada amb dues impostes motllurades en forma de nasella. És precedida per un pòrtic que serveix com a element d'enllaç entre l'església, la torre i el claustre. Comunica amb la planta baixa de la torre amb volta amb canó, obert al sud en arc de mig punt ia l'oest també amb arc de mig punt per l'interior i revoltó de canó cap a l'exterior. També està comunicat pel nord amb el claustre mitjançant una porta oberta a la darrera restauració, amb revoltó de mig canó cap al pòrtic i adovellat pel claustre.
 



L´interior de l´església presenta formes sòbries i decoració austera. L'absis, de manera semicircular, es cobreix amb volta de cambra d'esfera. El presbiteri ho fa amb canó. La nau té també volta de canó corregut, lleugerament apuntat cap als peus; no obstant això, degué estar dividida en tres trams per dos arcs torals, ja que es conserven les corresponents pilastres fins a l'arrencada de les actuals voltes. Les capelles es cobreixen amb voltes molt rebaixades. Hi ha un cor alt als peus, amb pis pla sobre arc escarser.
 

La sagristia comunica amb la capella del costat nord per una porta adintelada bisellada. És una estança coberta amb volta de canó transversal a leix de lesglésia. A la part dreta del semicercle de l'absis hi ha una petita porta en arc de mig punt, amb pas interior adovellat, que comunica amb una habitació sobre l'Arc de l'Hospital anomenada Cambra de l'Oli. 

La cripta té accés a través de dues escales que arrenquen del primer tram de la nau. És un espai semicircular. Consta de tres naus dividides en quatre trams per sis columnes situades al centre; adossades als murs laterals hi ha dotze columnes més sobre un sòcol irregular. El 1974 es van reposar cinc capitells originals apareguts en diversos punts de l'edifici; són de tipus vegetal amb tosc collarí. Les cobertes actuals es van col·locar a la darrera restauració: formigó encofrat als trams d'aresta, mentre els arcs de mig punt estan realitzats en maó. 

La torre és una construcció de pedra carreu. Té planta quadrada i tres cossos desiguals separats per impostes, més una rematada octogonal protegida per una muralleta; a l'interior presenta quatre pisos amb una organització complexa. La planta baixa actua com a pòrtic, amb dos costats oberts per accedir a l'interior de l'església i al claustre. La primera planta exerceix la funció d'una petita tribuna, ja que el seu costat connecta visualment amb l'interior del temple a través d'un arc geminat. La tercera correspon al pis de campanes; Destaca especialment el seu darrer pis, amb una cúpula sobre trompes i quatre nervis de secció rectangular. L'accés a la torre està situat enlaire, per l'exterior del costat nord, mitjançant una porta en arc de mig punt.


El claustre , adossat al costat nord de l'església, és de planta trapezoïdal irregular. Té un sol pis, amb diferents tipus de voltes, que són de mig canó o de creueria simple segons les zones; els arcs d'obertura cap a l'espai central són apuntats a les crugies sud i oest i de mig punt a les dues restants. Se'n conserva l'accés original, que es fa des de l'església per porta en arc de mig punt; a la restauració contemporània es va obrir a més una porta adintelada des del pòrtic dels peus de l'església. 

La col·legiata de Santa Maria esta declarada com a Bé d'Interès Cultural.

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA i Viquipèdia