PASSEJANT ALT
EMPORDA
Sant Feliu
de la Garriga és
una església situada al peu del Puig Segalar. És esmentada
ja l'any 1060, l'església actual és d'estil romànic amb un campanar quadrat del
segle XIII. Al seu costat hi ha el castell de la Garriga, que va pertànyer
originàriament a la família Santfeliu, i que al segle XIV passà
als Vilarig i, més tard, als Jafre, als Gallard i als Margarit
de Castell d'Empordà. Actualment es troba molt deteriorada i en un
estat d'abandó considerable. A terra es poden veure els espais que ocupaven les
sepultures de personatges de l'època.
La primera vegada que apareix
documentada és en un precepte del rei Odó de l'any 889, a favor
del monestir de Sant Policarp de Rasés, al Llenguadoc. Posteriorment,
apareix esmentada en la donació feta per la comtessa Guisla de
l'església de Girona, l'any 1060. A partir del segle XI, les cites i
referències a l'església de Sant Feliu són constants. Apareix en la relació de
llocs del comtat d'Empúries del 1115 i 1164, en documents de venda o
cessió de delmes de l'any 1279, en les Rationes decimarum Hispaniae del
1279 i 1280, a la relació de parròquies del 1362, etc.
La categoria parroquial del temple
es mantingué encara fins al segle XVII. L'any 1617, el bisbe concedeix la
categoria de sufragània a la nova església de Sant Quirze i Santa Julita o
Jovita, que havia estat construïda dins del poble, indicant així que el canvi
de parròquia no trigaria gaire a fer-se.
L'any 1753, els objectes de culte
més valuosos de l'església foren traslladats a Viladamat, indicant així el
progressiu abandonament del temple. El culte hi fou prohibit pel bisbe l'any
1823 a causa de la ruïna que amenaçava l'edifici, i el 1843 es va tapar la
porta i tot el que quedava dins l'església, incloent-hi les campanes, foren
traslladades a Viladamat. A l'entorn del conjunt format per l'església i
el castell s'han documentat alguns fragments d'àmfores i dolies. D'altres es
veuen encastats en l'aparell romànic de l'església.
És una església d'una sola nau
amb transsepte elevat i absis semicircular. La nau està coberta amb volta
de canó, sostinguda per arcs torals de mig punt, bastits amb dovelles
ben tallades, sobre pilastres rectangulars adossats als murs laterals i
amb impostes motllurades. El transsepte està cobert amb una volta de
canó molt estreta, delimitada per l'arc triomfal del presbiteri i un dels arcs
torals de la nau, i es troba lleugerament ultrapassada. De fet, aquest creuer
no es marca en planta però sí en alçada, sobretot a l'exterior del temple, ja
que la seva coberta, actualment rehabilitada, està disposada en transversal a
les de la nau i l'absis. L'arc triomfal, de factura molt semblant als torals,
està un pèl passat de radi i presenta les impostes en secció de bisell.
La volta de l'absis té forma de
quart d'esfera i, dins l'hemicicle interior, presenta set arcades cegues sobre
pilastres adossades al mur, amb impostes simples i motllurades. Al mig de
l'arcada central hi ha una finestra de doble esqueixada, d'arc de mig punt. Al
costat sud hi ha una altra petita finestra més petita, de mig punt i
atrompetada. Posteriorment, amb el nou ús donat a l'edifici, s'obrí una porta
d'arc molt rebaixat a la part inferior d'aquest mur absidal.
El campanar, adossat a la banda sud
del transsepte, es correspon amb una torre de planta quadrada. El coronament,
tot i que força degradat, conserva restes de l'antiga fortificació, feta amb
merlets i probablement posterior a la construcció de la torre. També es
conserva una llarga espitllera en el parament sud.
La façana principal de l'edifici
està orientada a ponent i presenta una portalada d'accés formada per tres arcs
de mig punt en gradació decreixent. Sobre el portal hi ha una finestra d'arc de
mig punt i de doble esqueixada, mig tapiada actualment. Ambdues obertures estan
emmarcades per un gran arc de mig punt cec, amb les impostes motllurades, que
sobresurt del mur uns quants centímetres. La façana està rematada amb una
obertura circular, a manera de rosetó.
L'obra romànica és bastida amb
carreus ben escairats, disposats formant filades perfectament regulars. També
hi ha trams del parament bastits amb còdols i pedres desbastades, amb algunes
refeccions construïdes en maons. L'exterior de l'absis és decorat amb
arcuacions i faixes llombardes. Hi ha dues arcuacions en cada un dels set
espais entre les lesenes o faixes.
El conjunt del castell i l’església
de Sant Feliu de la Garriga estan declarats com a Bé Cultural d’Interès
Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental; Viquipèdia
