CONÈIXER EL SOBRAB
L’església de Sant Vicenç de Vio és un edifici exempt, a l'extrem del nucli, amb el cementiri adossat a la capçalera. La portalada d'accés a aquest (segons la tipologia de la zona: teulada a dues aigües, etc.) s'adossa a un dels extrems exteriors del pòrtic. Davant la porta hi ha un creuer.
L'església parroquial de Sant Vicenç Màrtir és una construcció romànica de principis del segle XIII, essent la fàbrica més vella de la Vall de Vió. Està enclavada al mig del camí que separa les dues barriades de Vió, aïllada de les cases limítrofes.
L'obra, una senzilla construcció que enfonsa les seves arrels en la tradició llombarda, i en els esquemes autòctons previs a la difusió del romànic jaqués, es construeix alternant la maçoneria i el carreu.
La seva capçalera s'orienta cap a l'est, sent el més destacable del seu exterior la decoració llombardista de l'absis, consistent en un fris en dents de serra a la part superior, sota el qual es desplega una filera d'arquets cecs de mig punt (sense lesenes, com a mostra de l'ús eclèctic d'elements llombards en època tardana) excepte una, que presenta un rostre humà llaurat molt toscament.
La torre està adossada als peus de l'església. És de planta quadrada i realitzada en maçoneria, presenta 2 cossos separats per imposta a l'exterior. L'entrada, adintellada, està enlaire, accedint-se per escala d'obra adossada al mur exterior. Presenta una obertura per a campanes en arc rebaixat en cadascun dels seus 4 costats.
L'accés actual està precedit per un pòrtic quadrangular, obert pel front en arc de mig punt i cobert per volta de canó, datable al segle XVI. La porta pròpiament dita és en arc de mig punt, sense elements destacables.
A l'interior els elements més antics són la capçalera, coberta per volta de cambra d'esfera, i la nau, amb mig canó apuntat, que es va prolongar als peus amb una nova capella coberta per volta de mig canó (corresponent al pis inferior de la torre) més baixa que la nau.
En els darrers anys del segle XVI, es va emprendre una reforma que repercutiria de manera important al temple, ja que es va tancar la meitat inferior del buit absidial amb un retaule muntat sobre bigues, quedant ocultes les pintures murals romàniques del buit absidial.
A més, el retaule va encegar el va central de l'absis, de mig punt i doble vessament, obligant a obrir un segon va d'il·luminació al mur dret de l'absis, consistent en una senzilla finestra rectangular bisellada per l'exterior, sobre la qual es troba una inscripció amb el nom del paleta que va fer l'obra, Juan Recioz, i l'any9.
A cadascun dels costats de la nau, s'obren dos arcosolis de mig punt, no simètrics.
En primer lloc, al costat de la porta d'entrada, hi trobem un petit vestíbul voltat al qual s'obren, al nord, una petita capella baptismal coberta amb canó i, al sud, la sagristia, més gran i idèntica coberta. La capella i la sagristia obertes al costat nord, van ser promogudes pels senyors de Casa Coll de Gallisué, dedicant-la a Sant Joan Baptista, al segle XVII.
Al costat oposat de la nau hi ha una capella força profunda, al lateral sud del qual obre una sala lleugerament trapezoïdal destinada a l'emmagatzematge de delmes i primícies (es conserva encara al seu interior una pila d'oli en pedra). L'element més interessant d'aquesta sala és el paviment emmurallat, que compon entrellaços a l'interior dels quals els cantells es disposen com a opus spicatum.
Potser l'element més interessant de l'església fossin les pintures murals romàniques descobertes el 1976 i traslladades poc després al Museu Diocesà de Barbastro. Es trobaven a tota la capçalera, així com al front i intradós de l'arc preabsidial.
Les pintures que es conserven a altres zones de l'església són molt més recents (1813). Ocupen parcialment la volta de la nau, perllongant-se fins a l'entaulament, i consisteixen en la usual decoració d'elements arquitectònics pròpia dels segles XVIII i XIX: torals, llunets i medallons amb decoració floral.
Un altre element destacat és la pila baptismal, situada actualment a la capella nord i datada el 1629 per inscripció al seu pedestal. És semiesfèrica, llaurada amb penques i soguejat, sobre peu rectangular amb cantonades en soguejat i pedestal.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons Informació: SIPSA
