ERMITA RUPESTRE DE SANT ÚRBEZ. FANLO. SOBRARB

 CONÈIXER SOBRARB

Es troba al límit del parc nacional d'Ordesa i Monte Perdido a la seva entrada pel canyó d’Anyisclo . Se situa a l'extrem sud est de la vall de Vio (o Ballibió ), després de travessar el canó, en l'oquedat coneguda com Cova de Sestral , sobre la confluencia dels rius Bellós i Aso . Es tracta d'un lloc esglaiador, llaurat per les glaceres de Mont Perdut , des d'on s'observa també tot el paisatge antròpic i humanitzat de bancals, sendes empedrades i edificis sobris, albirant-se el llogaret de Sercué .

Està declarat Bé d'Interès Cultural. 

Sant Úrbez i la vall de Vio 

L'ermita de sant Úrbez és un eremitori rupestre on, segons la tradició, va viure el pastor sant Urbez (Urbici) . La tradició remunta la seva fundació al segle VIII . Hi ha elements que l'emmarquen al romànic del segle XII . S'explica que a la Vall de Vio va estar sant Urbez, provinent de Bordeus , vivint al poble de Vio a Casa Lardiés i destacant per ser una persona molt senzilla. D'ofici pastor, quan marxava amb el bestiar dormia a la cova de Sestral , lloc on s'erigeix ​​avui el temple.  

A les diferents cases on va habitar, en adonar-se les persones amb qui convivia que tenia alguna cosa sobrenatural, volien atendre’l i tractar-lo de forma diferent i, llavors ell, canviava de casa, de lloc o de poble. Va habitar així primer a Sercué i després a Vio , abans de marxar cap a les terres de la ribera de Fiscal i Serrablo. 

Es tracta d'un temple de tipologia tipus balma, l'estructura del qual és semblant a la d'altres coves santuaris i refugis pastorils sota viseres pètries. Es tracta doncs d'un abric natural a la paret de la muntanya tancat per un mur de maçoneria. Posseeix dues càmeres unides, la més septentrional, on se celebra la missa el dia de la romeria, i l'altra, en què, segons la tradició, va morir el sant. 

S'hi accedeix per una escalinata que puja a la cova. Té una porta oberta al sud en arc de mig punt sobre brancals de necela. A l'oest hi ha un va triangular i monolític gravat en perdi tova. Al tester hi ha restes de pintures murals i d'execució popular, a base de línies fosques sobre fons blanquinosos, que representen Adam i Eva a banda i banda de l'arbre del Paradís ple de pomes i al qual se li enrosca una serp amb cap de dona ( segle XVII ). Segons alguns autors, la fàbrica i porta del santuari es poden considerar, malgrat la seva rudesa, com a obres medievals de tradició romànica tardana. 

 S'expliquen llegendes del sant tals com que, a causa de la seva santedat, les seves ovelles entraven als camps sembrats i no menjaven més que les males herbes; o que en una ocasió es va tenir la idea de celebrar el mateix dia sant Urbès i la Mare de Déu de Lourdes , portant a l'ermita una imatge d'aquesta verge. El dia en qüestió va ploure de tal manera que la gent dels pobles no van poder ni tan sols sortir de casa seva, lluint l'endemà un sol esplèndid. Va passar el mateix un any més, explicant la tradició popular que va ser sant Urbez que no va voler que es venerés ningú més que a ell el dia de la seva romeria.

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

SANT SALVADOR DE LES PALLARGUES. PLANS DE SIÓ. SEGARRA

 PAS A PAS PER LA SEGARRA 

El lloc de les Pallargues és documentat des de l’any 1040, en què en la consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell es confirmà a aquesta catedral el castell de les Pallargues, inclòs dins el terme de Guissona. De l’església de Sant Salvador, no se’n tenen notícies fins l’any 1075, en què Bernat Company feu testament i entre altres disposicions va establir que el delme de la seva dominicatura de les Pallargues restés “ad domum Sancti Salvatoris in Espalarges”.

Sant Salvador de les Pallargues consta com una de les esglésies subjectes a la canònica de Santa Maria de Guissona a la seva acta de consagració de l’any 1098. En una donació testamentària del 1194 a Santa Maria de Solsona, referent al lloc de Talarn, es tornen a fer llegats a Sant Salvador de Spalarges. 

L'església parroquial de Sant Salvador fou reconstruïda recentment tot seguint un estil neoclàssic. A la llinda de la porta es pot llegir la data de 1872. 

L'edifici de l'església està situat a un dels carrers principals del nucli, davant d'una petita plaça, realitzat amb paredat i coberta a dues aigües. 

A la façana està ubicada la portalada principal, realitzada amb arc rebaixat amb la dovella central decorada, envoltada per dues pilastres adossades que culminen amb dos pinacles laterals, els quals flanquegen un frontó central on apareix la data de construcció, l'any 1872. Per damunt la portalada es troba un rosetó que desenvolupa la funció d'il·luminar l'interior de l'església, una altra obertura circular de petites dimensions per sobre d'aquest, i un alt relleu a la part superior amb la representació del Salvador a qui està consagrat el temple. Finalment, a l'alçada de la coberta, apareixen dos pinacles com a elements decoratius. 

A l'esquerra de la façana hi ha situada la torre-campanar, de planta quadrada i dividida en quatre cossos mitjançant la presència de motllures, destacant als cantells de la part superior la presència d'un rebaix acabat amb punta a la part inferior. Al segon cos del campanar, hi ha la presència d'una petita obertura en forma d'espitllera amb arc de mig punt, i a l'últim cos es troben quatre obertures amb arc de mig punt on s'han ubicat les campanes. 

Sant Salvador de les Pallargues és l'església parroquial de les Pallargues inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell  Grau

Fons informatiu, Catalunya Romànica/Viquipèdia

SANT JOAN BAPTISTA. LECINA. BÀRCABO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

L' església de Sant Joan Baptista és un temple del segle XVI encara que al segle XVIII va tenir una reforma que va ocultar gairebé completament les restes del temple anterior. Menys el mur meridional, un crismó del segle XII i el finestral de l'atri. Finalment va ser restaurat al seu interior el 2000. Consta en un document del 1055 del reí Ramiro sobre el que sembla ser es va aixecar el temple sobre les restes del monestir visigòtic de sant Cucufate (Cugat).

Es tracta d'un temple d'estil romànic amb planta quadrada de grans dimensions coberta amb volta el·líptica, i capçalera recta més estreta, orientada a l'est i coberta amb volta de llunets, estant el tram de l'absis tancat amb llunetes el·lipsoïdals, el dels peus amb llunetes clàssiques i el creuer amb petita. Els braços del creuer arrenquen de superfícies còncaves que aixopluguen quatre fornícules, mentre que l'absis i el creuer estan recorreguts per una volada cornisa sobre capitells corintis i pilastres llises.

 

A l'interior la decoració està realitzada en guix i pintures murals com les que es poden observar en les quatre fornícules dels angles de la nau, on apareixen pintats els quatre evangelistes al costat de la creu amb emblemes de la Passió, dos anyells units per una corona, bàcul i campaneta ; mitra, bàcul i creu de sant Benet i la pintura de la Mare de Déu dels Lliris i al costat, la pila baptismal amb una creu esculpida al front.

Dins del temple també es pot veure el cor alt sobre un gran arc rebaixat i cobert amb volta de llunets al qual es troba una inscripció:

SENT CURA Mn BENITO ESCALA D'ALQUEZAR EM PINTO JUAN SOLER / ANY 1861 

L'edifici compta amb una torre al costat sud, al costat de la sagristia a què s'accedeix a través d'una porta adovellada al costat del presbiteri, està construïda en pedra carreu i maçoneria però que vista des de l'exterior té dos cossos, mentre que a l'interior no té pisos i es cobreix amb una coberta de fusta a quatre vessants.  

La porta d'accés a l'església, en la qual es pot veure el crismó del segle XII posat de nou, es troba coberta per un pòrtic de planta quadrada i sota un arc de mig punt de grans dovelles a l'extradós del qual es poden veure fragments d'un escut i, a sobre, set mènsules amb motius renaixentistes esculpits.  

Carrasca mil·lenària

La carrasca mil·lenària de Lecina és la segona alzina més gran d'Espanya. Va ser guardonada com Arbre europeu de l'Any 2021.  

Recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia 

SANT JAUME DE FENOLLET. SANT BARTOMEU DEL GRAU. OSONA

 TERRES D’0S0NA 

Aquesta església situada a ponent del poble de Sant Bartomeu del Grau es troba davant la masia de Fenollet i prop del mas Sant Miquel. És un edifici del segle XI amb similituds arquitectòniques com Sant Genís sa Devesa, sufragània d'Olost. Sant Jaume de Fenollet sempre depengué de Sant Bartomeu del Grau. El culte i conservació d'aquesta església degué anar molt relacionada amb la masia del mateix nom, i encara avui en tenen cura, si bé el nom de Fenollet ja s'ha perdut.

Sant Jaume de Fonollet o de Fenollet és una petita església aïllada que forma nucli amb una altra construcció i està voltada de xiprers. És de planta rectangular amb capçalera semicircular decorada a l'exterior per arcuacions entre lesenes. La nau es coberta amb volta de canó reforçada per un arc toral i comunica amb l'absis per un arc presbiteral.

S'il·lumina per dues finestres de doble esqueixada, una a l'absis i l'altre al mur de migjorn, i una amb forma de creu a ponent. A la façana de migdia hi ha un bonic portal adovellat de mig punt que conserva encara la ferramenta d'estil romànic. Es pot veure un portal similar, avui tapiat, a la façana de ponent.

En aquesta façana també hi trobem un campanar d'espadanya reconvertit en un cobert de planta quadrada i coberta a dues vessants, a manera de petit comunidor. 

Sant Jaume de Fenollet és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

SANT PERE DE BROTO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRAB 

Sant Pere de Broto és un edifici de l’any 1578 construït de maçoneria amb pedra carreu a les cantonades. Situada a dalt d'un vessant, amb la casa abadia adossada a una part de la capçalera, formant davant de la porta una petita plaça mirador oberta al sud-est sobre la vall.

Consta d´una nau dividida en tres trams i una capçalera poligonal orientada a l’est i lleugerament més baixa que la resta de l´edifici. La nau, pel costat de l'Evangeli, té dues capelles comunicades entre si als trams segon i tercer; pel de l'Epístola, hi ha capelles als trams primer i tercer. Tots els espais de l'interior de l'església es cobreixen amb voltes de creueria estrellada de diferents dissenys, tret de la primera capella del costat de l'Epístola, que ho fa amb una petita cúpula rectangular de vuit draps. 

Té als peus un cor alt, de pis pla sobre arc rebaixat. 

Pel costat sud de la capçalera, a través d'una porta adovellada, s'accedeix a la sagristia. És una estança que ocupa tot l'exterior de la capçalera, i que es cobreix mitjançant un tram central de volta d'aresta i dos laterals de llunetes. Està il·luminada per una finestra, a la llinda exterior de la qual es troben llaurades les claus de sant Pere i la data “ANY 1871”. 

A l'exterior hi destaca la portada de l'església. És en arc de mig punt, llaurada amb cinc arquivoltes en forma de baquetons, dels quals els dos intermedis estan decorats amb soguejat, i un fris amb caps alats d'angelots a manera de capitell corregut. L’extradós de l'arc està motllurat també amb un soguejat formant una mena d'arc conopial al vèrtex del qual apuntat hi ha una mènsula acanalada amb una petita talla de la Verge amb el Nen.

 

A banda i banda de les arrencades de l’extradós de l'arc hi ha sengles relleus amb figures de tipus popular en fornícules: a l'esquerra, sant Joan, amb el nom esculpit sobre la fornícula; a la dreta, una dona amb un llibre alçat a la mà esquerra. Sota aquestes figures està esculpida la inscripció: “IHS. Davant la portada hi ha un pòrtic rectangular, obert a l'exterior mitjançant un arc de mig punt i cobert amb volta de creueria estavellada. 

La torre se situa als peus de la nau, formant a la planta inferior un tram més baix i estret que es cobreix amb volta de creueria estrellada. És una construcció de planta quadrangular, de gran volum, construïda en maçoneria i pedra carreu, d'un sol cos, amb accés exterior mitjançant una claveguera a l'angle nord-oest. A la part superior hi ha un ampit emmerletat i dues obertures de mig punt als costats sud i oest. A l'interior, la torre té dos pisos plans de fusta; tanca amb cúpula sobre dos nervis apuntats que baixen en mènsules. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA

SANTA MARIA DE PALAU DE GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Es troba dins la demarcació de Sant Esteve de Granollers de la Plana, a la part més nord del terme, i la seva demarcació primitiva comprenia el terreny situat entre la riera de Sorreigs i el Ter. Palau és documentat des del 930. 

Aquest lloc rep del nom d’una antiga casa senyorial situada en aquest indret que era propietat del comte Guifré el Pelós, d’aquí el nom de Palau que encara té. El 943 el comte Sunyer, fill de l’anterior, va fer donació del palau, i possiblement d’una església annexa, al monestir de Santa Maria de Ripoll (Ripollès). 

Al segle X s'hi creà la pabordia d'Osona o de Palau, del monestir de Ripoll, que va subsistir fins al 1835. La capella conserva una bona part de la nau romànica, amb la capçalera molt modificada al segle XVIII i ampliada amb un atri i una sagristia. 

Santa Maria del Palau  és una capella de nau única amb capçalera i sense absis. L'entrada es troba a la part de migdia, formant un petit comunidor. La nau és orientada de llevant a ponent, indret on s'eleva un petit campanaret d'espadanya, L'interior està cobert amb volta de canó. Als peus de la nau hi ha un cor al qual s'accedeix mitjançant una escala de cargol. A la part esquerra i adossat a la nau es forma la sagristia. 

El presbiteri se separa de la nau mitjançant unes escales. S'observa un arc toral a la part de l'altar i un altre al centre de la nau. A l'interior es poden observar restes de pintura, per bé que es troben en molt mal estat. L'exterior és arrebossat i pintat en alguns sectors mentre que en altres la pedra és vista. El mur de migdia és sostingut per un gros contrafort. 

Fins fa poc conservava una imatge gòtica d'alabastre de Santa Maria de Palau, avui guardada al mas Pradell. 

Santa Maria de Palau de Gurb és una església amb elements romànics i barrocs inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

SANTA CECÍLIA DE BÀRCABO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB

Bàrcabo és un municipi que forma part del Parc Natural de la Serra i els Canons de Guara. Una gran diversitat de fauna i flora troben en aquets lloc natural protegit la seva llar.

Santa Cecília  de Bàrcabo és un edifici exempt, situat a la vora d'una petita cornisa sobre la vall del riu Vero. 

Es tracta d'un edifici barroc construït sobre un temple romànic, del qual queden algunes restes a l'actual capçalera, peus i mur sud. L'església original estaria construïda en carreus, essent probablement una nau amb capçalera semicircular orientada a l'est.  

Al segle XVII (o potser a principis del XVIII) es va reconstruir totalment l'edifici, en maçoneria i maó, sent a més reorientat, de manera que l'antic absis va quedar situat als peus de l'església, perceptible únicament en la curvatura dels murs i el diferent aparell.  

L´església actual consta d´una nau rectangular amb creuer no acusat en planta, una capella poc profunda a cada costat i capçalera recta orientada al nord-oest. La nau es cobreix amb volta de llunets, igual que la capçalera, mentre que les capelles i braços del creuer ho fan amb mig canó i sobre el creuer s'enlaira una cúpula semiesfèrica. Els murs interns de l'església estan articulats amb pilastres acanalades sobre plints, amb capitells compostos i una cornisa molt sortint a manera d'entaulament, tot fet en guix. Cor alt als peus, d'obra, sobre arc escarser. La sagristia obre a la capçalera, pel costat sud, amb porta adintelada; està coberta de cel ras.  

La porta de l'església obre als peus en arc de mig punt, amb una fornícula sobre la clau. Està precedida de pòrtic quadrangular, cobert amb casquet semiesfèric sobre petxines i obert amb un arc de mig punt al sud i un altre, paredat, a l'est.  

La torre se situa sobre la zona dels peus, sobre l'antic absis romànic, formant un atri interior a continuació del pòrtic. És de planta octogonal de dos cossos, l'inferior de pedra carreu i el superior de maó, amb obertures de mig punt, alguns d'ells encegats actualment, per a campanes. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: SIPSA

Fons informatiu: SIPSA