CONÈIXER ARAGÓ
Visitar Alquèssar (Alquezra en
aragonès, i Alquézar oficialment en castellà) ens va omplir el cor de joia. Es
tracta d'un poble turístic, declarat patrimoni historicoartístic pel seu
conjunt medieval, format per un castell-col·legiata, situat al capdamunt d'una
penya, juntament amb un poble de carrers estrets i cases de pedra. Tots els
voltants del poble són formats per muntanyes i cingleres, així com el riu
Vero, que passa engorjat al voltant del poble.
L'església
de Sant Miquel Arcàngel es va construir sobre un temple anterior, que va ser
enderrocat, l'actual es va començar a construir el 1681 i finalitzat el 1708. Sobre un temple anterior, que va ser enderrocat, es
va començar a construir l'actual el 1681 i finalitzat el 1708. És una obra de
caràcter popular en què crida poderosament l'atenció la robustesa i sobrietat
de l'exterior, així com l'harmoniós joc de volums i teulades.
És una església de planta de creu
llatina, amb una nau i creuer, i capelles laterals (tres al costat de
l'Epístola i dues al de l'Evangeli) obertes a la nau.
Està construida amb pedra carreus de
pedra, amb alguns elements afegits en maons (pòrtic, llanternes d'il·luminació
de les capelles).
El seu exterior revesteix especial
interès, a causa de l'equilibrat joc de volums dels seus components, que es
disposen esglaonadament des del cimbori fins a les capelles laterals, passant
pel nivell intermedi de la nau i capçalera.
La porta, en un senzill arc de mig
punt, està precedida per un pòrtic quadrangular sortint cap a l'exterior i
obert al front per un gran va també en arc de mig punt. Dóna pas a un espai
interior com a atri.
L´interior , amb una disposició
molt equilibrada i una gran sobrietat decorativa, s´ajusta a una tipologia molt
característica de planimetria barroca aragonesa . Una única nau (dividida en tres trams per arcs torals), els
braços del creuer i la capçalera es cobreixen amb voltes de canó amb llunetes,
que arrenquen d'un entaulament decorat a base de llistells i metols. El creuer
està cobert per una cúpula hemisfèrica sobre petxines, que a l'exterior es tranforma
en un cimbori cúbic.
A la banda de l'Epístola s'obren
tres capelles laterals, comunicades entre si. Totes tres compten amb
embocadures en arcs de mig punt motllurats, sent la central (situada davant de
l'atri d'accés) més alta que les laterals; són espais quadrangulars coberts amb
cúpules semiesfèriques similars a la del creuer, que en aquest cas són
rematades per llanternes d'il·luminació. Entre les embocadures de les capelles
hi ha pilastres adossades, amb molt escàs ressalt, en què baixen els torals de
la volta.
Les capelles del costat de
l'Evangeli, situades a l'alçada del primer i tercer tram de la nau, presenten
les mateixes característiques que les del costat oposat.
El cor baix, als peus, és un espai
quadrangular (que constitueix un cos sortint a l'exterior) obert cap a un gran
arc de mig punt.
La torre , adossada a l'últim tram del costat de l'Epístola, és
una estructura de dos cossos: l'inferior, que abasta tota l'alçada de la nau,
és quadrangular; el superior, destinat únicament a cos de campanes, és
octogonal, amb obertures de mig punt per a campanes en paraments alterns.
La decoració interior va ser destruïda
en la Guerra de Successió. Només es conserva la part superior del gran retaule major d’estil
barroc.
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Dades: SIPSA/Viquipèdia
