CAPELLA DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE MALARS. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Està construïda en una península del Ter, entre aquest i el Gurri. 

L'església es construí arran de la fàbrica i colònia Malars, nascuda al mateix indret on hi hagué un molí ja al segle XVI. Durant l'època d'industrialització començaren a funcionar els telers amb la nova maquinària. Al 1850 es varen començar a concentrar obrers entorn de la fàbrica fins que s'hi establí la colònia, que ha arribat als nostres dies amb la raó social Rifà S.A. Els darrers anys, la fàbrica s'ha traslladat més amunt, quedant només la colònia a prop del riu.

En aquest indret hi ha l'església, que obeeix a un estil neoromànic, llombard, cosa que es pot constatar clarament donada la seva tipologia. 

La capella de la Sagrada Família de Malars  és un edifici de nau única construïda damunt un turó de margues blavoses. Té absis i a la part dreta d'aquest hi ha una capella fonda. El portal d'entrada és d'arc de mig punt i forma motllures arrodonides, s'hi accedeix a través d'una escalinata. 

El capcer és triangular i al damunt presenta un campanar d’espadanya actualment sense la campana. S'obren finestres d'arc de mig punt a la nau, tres a cada costat, amb vitralls de color. Els murs exteriors estan decorats amb arquets i faixes llombardes, igual que l'absis i el campanar. 

Els carreus dels murs són irregulars i es troben perfectament encaixats. Els elements de ressalt són de pedra picada. L'estat de conservació és bo. 

La Sagrada Família de Malars és una capella historicista inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

ERMITA DE SANTA LLÚCIA. BOLTANYA. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Boltanya (en aragonès Boltanya) és la capital tant del partit judicial del seu mateix nom com de la comarca del Sobrarb (en aquest cas, amb capitalitat compartida amb l’Aïnsa). 

Està ubicada a la vall de Broto, en un pendent d'una muntanya coronada pel Castell de Boltanya, que va ser propietat dels comtes de Sobrarb, avui en estat de ruïna. 

L'ermita de Santa Llúcia es troba a l'extrem meridional del castell i fins a ella s'hi accedeix per un camí des de les Eres Altes. 

A les proximitats hi ha un calvari i es conserven algunes estacions del Via Crucis (amb creus contemporànies de ferro) que hi conduïen des de la localitat.  l'any 2019 se han tornat a construir . gràcies a la iniciativa, dels veïns unes de fusta

L’ermita de Santa Llúcia és un edició de planta de nau rectangular única amb capçalera recta i lleugerament més baixa que la nau. Totes dues es cobreixen amb volta de canó.

Obra de maçoneria de grans dimensions disposada en filades regulars, amb emblanquinat que va ser eliminat durant la seva restauració. Hi ha una finestra adintellada i amb obertura interior en el mur dreta de la capçalera.

L'accés s'ubica al mur dels peus, amb arc de mig punt amb intradós bisellat i impostes en forma de nacela. 

En aquest mur i sobre l'accés hi ha cadireta amb buit en arc de mig punt, amb campana, i coberta a dos vessants. 

En l'altar major hi ha una talla pintada d'una Verge que sembla haver format part d'un Calvari de la segona meitat del segle XVI.

El sostre és de fusta amb lloa de pedra i teula àrab en algunes zones de la teulada properes a l'accés. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur 

Fotografia: M. Rosa Planell Grau 

Fons documental:  SIPCA

SANTA FE DE VILAGELANS. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

La capella de Santa Fe, formava part del conjunt de l’antic castell de Vilagelans, i és situada al costat de l’actual casal de Vilagelans. 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme de la ciutat de Roda al costat del castell o torre de Vilagelans. No degué passar de capella vinculada als senyors del petit castell de Vilagelans, i dependent de la parròquia de Sant Andreu de Gurb. 

L’església de Santa Fe hom diu que es documenta el 1072, però aquesta dada no ha pogut ser comprovada i les altres referències documentals no apareixen fins a partir del 1276 en les deixes testamentàries dels habitants de la comarca. 

En la visita que el 1687 feu el bisbe de Vic a aquesta capella digué que en tenia cura Mariàngela d’Alemany i es trobava en molt mal estat, i impedí la celebració fins que no s’arreglés la teulada i el paviment. Arran d’aquesta prohibició o pocs anys després, al principi del segle XVIII s’hi feren importants obres; així es restaurà la volta, fent-la més baixa i totalment arrebossada, també se li feu un campanaret d’espadanya; tot plegat desfigurà l’estructura primitiva. 

Després del 1940 fou pintada totalment, tant de dintre com de fora, es refeu la teulada i es tornà a arrebossar. 

La de Santa Fe és una capella de planta rectangular, rematada a llevant per un sol absis; tot el conjunt és de reduïdes dimensions. El seu aspecte exterior podria fer-nos dubtar sobre el seu origen romànic. L’explicació a aquest fet es pot trobar en què la capella degué estar enderrocada, i que es refeu durant el present segle, però de manera que per reconstruir-la es va seguir tan sols la forma de la planta, sense cura de fer-ne una reconstrucció metòdica. Així doncs l’absis és totalment nou, i fet amb un envà de maons. De la resta de la construcció no es poden esbrinar gaires detalls, ja que tota ella és pintada blanca per dintre i per fora. 

Dues coses però, són patents de la capella romànica. L’una, són unes pedres que es poden veure des de l’exterior, en el punt d’arrencada de l’absis, que pertanyien a l’antic absis amb tota certesa. L’altra, la porta d’entrada, malgrat que no és segur que estigués col·locada allí on és ara (mur de ponent), és una porta romànica molt simple, feta amb dos arcs de mig punt en degradació, i sense decoració. 

Santa Fe de Vilagelans és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica

NOSTRA SENYORA DE L’ASSUMPCIÓ. ARRO. SOBRAB

 CONÈIXER OSCA 

El primer esment d'Arro és de l'any 1092 en què apareix citada com a Visc a l'Arrao a la Col·lecció diplomàtica de Pedro I d'Aragó i Navarra d' Antonio Ubieto Arteta . Va pertànyer el seu terme al proper monestir de Sant Victorià, el 1492 era de l'abadiat de Sant Victorià i del mateix monestir encara el 1566.

Es troba al centre del poble, amb edificis adossats als costats nord i sud.

   

L’església de l’Assumpció és un edifici de carreus, de nau rectangular amb capçalera recta orientada a l'est i dues capelles a cada costat. La nau i capçalera es cobreixen amb volta de canó lleugerament apuntat, mentre que les capelles ho fan amb volta de canó. 

Té cor alt als peus, de fusta, amb la jàssera decorada amb una motllura de mútols i gotes. S'hi accedeix per una escala intramural des de la segona capella del costat de l'evangeli. 

La sagristia és adossada al costat nord-est de la capçalera, amb accés des de la primera capella del costat de l'evangeli. Es cobreix amb cel ras. Té una finestra de doble esqueixada, a l'exterior de la qual està gravada la inscripció: "BIDALLED ANY 1771".

La torre cmpanar és de maçoneria i carreu. S'aixeca sobre la segona capella del costat de l'epístola. Està dividida en tres cossos, separats per motllures. Interiorment presenta tres pisos coberts per voltes de mig canó que alternen els eixos. Tanca amb cúpula per aproximació de filades i ampit exterior. 

La portalada de l'església se situa als peus. És en arc de mig punt, amb dues arquivoltes de secció rectangular. Està precedida per un pòrtic cobert per volta de mig canó. 

L’església de l’Assumpció d’Arro és un Bé protegit del Patrimoni Històric Nacional. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals.: SIPSA

SANT JULIÀ DE SASSORBA. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Sant Julià de Sassorba és la parròquia més enlairada del terme (786 m), i estén la seva demarcació pel sector més muntanyós i despoblat. Al segle X s'erigí una primitiva església en el pla conegut per Sorba a la carena de la muntanya entre el Portell i la Noguera. L'any 1080 els senyors de Gurb la restituïren al bisbe de Vic i sa canònica junt amb les d'altres suburbis de Sant Bartomeu, Vespella i Gurb. 

Sant Julià Sassorba és una església romànica que fou consagrada el 1091. En resta una bona part de la nau, sobrealçada, ornada amb arcuacions llombardes, i el campanar, reformat en el seu coronament. 

La parròquia de Sant Julià Sassorba es troba en un punt enlairat formant un sol cos amb l'afegit de la rectoria adossat a la façana de ponent. Es tracta d'un edifici de nau única amb transsepte. Originàriament tenia una capçalera trilobada, amb tres absis semicirculars, avui desapareguts. Primer es construí la capella del Roser (segle XVI) i la sagristia al costat de migdia. 

Al segle XVIII fou suprimit l'antic absis i les dues absidioles per tal de construir-hi un nou presbiteri. Posteriorment es va substituir el del costat de tramuntana per una altra capella. I finalment, es modificà l'absis central per una capçalera de planta quadrada. La coberta de la nau és de volta de canó reforçada amb arcs torals. A l'exterior, els murs laterals conserven part de la decoració del fris d'arcuacions entre lesenes, tot i el sobrealçament que patí la nau. El 1572 se li va construir una nova  portalada d'accés que es manté al mur de migdia però va ser reformada en estil renaixentista. 

L'any 1993 es va realitzar la restauració del campanar, quedant descobertes les finestres originals, a quatre costats, senzilles al primer pis geminades al segon i tercer. Es troba adossat al mur de tramuntana, és de planta quadrada i tres pisos per sobre del sòcol. En el primer pis pel damunt del sòcol, trobem una finestra de mig punt en cadascun dels seus murs. En les dues plantes superiors s'obren finestres geminades amb columna i capitell mensuliforme amb un fris d'arcs cecs i lesenes cantoneres. La coberta és a quatre vessants. 

Sant Julià de Sassorba és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

NOSTRA SENYORA DELS DOLORS. FANLO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Fanlo és un municipi que forma part de la zona del Port de Otal-Cotefablo. Exerceix de capital de la Vall de Vió, situada entre els rius Ara i Cinca . El municipi ha estat seleccionat com lloc d’Importància Comunitària. Els llocs d'importància comunitària (LIC) són els ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, dels territoris considerats prioritaris pels estats membres de la Unió Europea. Aquests llocs, seleccionats pels diferents països en funció d'un estudi científic, passaran a formar part de les zones d'especial conservació, que s'integraran en la Xarxa Natura 2000 europea. 

Les seves cases, exemples excel·lents de l'arquitectura pirinenca, no deixen indiferent ningú. L’església de Nostra Senyora del Dolors és d’estil barroc Es tracta d'una església manada construir al segle XVIII pel senyor Melcior Borruel. L'edifici està construït en maçoneria amb reforç de carreus poc treballats a les cantonades, que al mur nord i oest conserva el arrebossat original amb morter de calç.

                                                                                 

Es tracta d'un volum allargat de proporcions esveltes, els murs laterals del qual queden articulats per contraforts aixecats en carreu a la cara exterior. L’absis, orientat a l'oest, és recte. Té als peus un pòrtic de dues plantes i una espadanya monocular coronant la façana al vèrtex de la teulada. Cobreix dos vessants amb ràfec de canets de pedra de perfil corb; originalment va haver de ser de lloses, ara substituïdes per un material modern.                                                                                                            

 A l´interior presenta una nau única dividida en tres trams i capçalera. Des del costat sud d'aquesta s'accedeix per porta adovellada a la sagristia. Als trams propers a la capçalera s'han obert dos amplis nínxols al mur amb la funció de capelles. El mateix enfonsament en alt arc de mig punt presenta la capçalera.                                               

   

Té cor als peus instal·lat a la segona planta del pòrtic, accedint-se des de l'interior pel costat de l'Evangeli. 

La nau i la capçalera es cobreixen amb llunetes separats per arcs torals, que baixen sobre pilastres amb un entaulament corregut que es prolongant fins a l'arc de la capçalera. El cor i el pòrtic cobreixen igualment amb llunetes, i la sagristia amb volta d'aresta. 

Els murs interiors estan arrebossats i blanquejats, a excepció dels fons dels nínxols de les capelles i de l'altar major que es van repicar deixant la pedra vista. Si en algun moment hi va haver més pintura mural es va eliminar en la restauració de què va ser objecte l'edifici als anys 90. No obstant, sí que es va mantenir el marbrejat i simulació de carreus que voregen l'arc de la capçalera a manera de guardapols. 

Hi ha una pila per a l'aigua beneïda encastada al mur dels peus, a l'esquerra de la porta. Està decorada amb relleus alterns de cares tosques i creus inscrites en cercles. A l'altar, una pila baptismal, procedent de l'església dels Tres Sants Reis, amb la data 1763 al peu. 

La porta se situa als peus. És una obertura en arc rebaixada d'una peça, que recolza sobre dues motllures de perfil corb i aquestes, al seu torn, sobre brancals monolítics amb el relleu d'una pilastra tallada. Al centre de l'arc, una cartel·la amb la inscripció “ANY 1777”. Sobre l'arc del pòrtic una finestra d'ampit volat i motllurat, i brancals i llindes decorades amb soguejat, que dóna llum al cor. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals. SIPSA

SANT CRISTÒFOL DE VESPELLA. GURB. OSONA

 TERRES D’OSONA 

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Gurb al lloc de Vespella. Molt aviat tingué funcions parroquials que manté avui dia en un edifici diferent construït en un altre lloc. El domini de l’església suscità conflictes, a vegades violents, entre els senyors del castell de Gurb i els bisbes de Vic. 

Aquesta església fou construïda al 1752 amb unes línies pròpies del barroc neoclàssic. L’actual església de Sant Cristòfol sustitueix una altra situada en un serrat que es troba al davant de l'actual temple. Es traslladà de la muntanya al pla.  De l'antic edifici no en queda més rastre que alguns carreus dels fonaments que es deixen entreveure al mig de l'herba.

La rectoria és convertida en casa de colònies.

Sant Cristòfol de Vespella és una església de nau única amb capelles laterals i sense absis. La façana és orientada a migdia, és de gran alçada i presenta un portal d'arc rebaixat de pedra amb un òcul al damunt i a la part superior hi ha un frontó amb un petit òcul. 

A ponent de l'església hi ha el campanar adossat a la nau, el qual és de torre i cobert a quatre vessants amb un penell al damunt. 

A la part dreta de la façana hi ha la rectoria adossada. L'interior és pintat.

La construcció és de pedra arrebossada i pintada, L'estat de conservació és força bo. 

Sant Cristòfol de Vespella és una església barroca inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals. Viquipèdia/Catalunya Romànica