TERRES D’OSONA
La Mare de Déu de la Gleva és un santuari
dedicat a una imatge trobada cap al segle XIII.
La primera notícia documental de la
capella és del 26 de setembre de 1286, quan Arnau de Cabrera, senyor del
castell de Voltregà deixà a Santa Maria de la Gleva 5 sous en el seu testament.
Segurament entre 1320 i 1345 es va construir una nova capella que perdurà fins
al segle XVIII. Durant els segles XV i XVII s'hi
van fer moltes reformes, tant en el presbiteri com a les naus,
afegint-hi noves capelles. A sota del presbiteri hi havia la capella fonda
o cripta, anomenada popularment la cova, que coincidia amb el lloc on la
tradició diu que va ser trobada la Santa imatge.
El 1714, durant la campanya catalana
de la guerra de successió espanyola, hi tingué lloc un combat entre les
tropes catalanes i les tropes borbòniques que se saldà amb la matança de
desenes de presoners de guerra. Aquests successos són coneguts amb el nom
de Fets de la Gleva.
El 1759 un llamp hi causà tants
desperfectes (només va quedar el cor i la nau) que es va decidir
fer una nova construcció, que s'inicià el 1760 i finalitzà el 1766 sota la
direcció de Carles Morató. Acabada l'obra principal, i consagrat el
santuari el 2 de setembre de 1766, es procedí a la decoració interior:
construcció d'altars, tots ells obres barroques i neoclàssiques desaparegudes.
Des del presbiteri i d'esquerra a dreta els altars estaven dedicats a Sant
Bartomeu, Sant Pelegrí, Sant Antoni Abat, Sant Martí, bisbe de Tours, Sant
Llibori, Sant Joan Evangelista, Sant Rafael, i, l'últim, al Sant Crist. Durant
la guerra civil el santuari va sofrir bastants desperfectes que s'han
anat consolidant amb els anys.
Jacint Verdaguer va fer estada
al santuari de la Gleva entre 1893-1895, després de la seva expulsió de
l'entorn del marquès de Comillas.
Entre 1949 i 1952, mossèn Joan Colom
va reconstruir la cova juntament amb l'arquitecte i historiador Cèsar
Martinell, que van consolidar el mosaic del paviment i van substituir l'altar
per un de nou.
La llegenda que explica que una
pastoreta va trobar la Mare de Déu al puig del Terrer, dintre d'una cova
formada per dues columnes que sostenien una gleva. Es va fer
una capella en el lloc on es va trobar la imatge, sobre un turó, el
Puig Terrer, de 475 metres d'alçada sobre el nivell del mar, que es
trobava prop del camí ral que anava de Barcelona a Puigcerdà travessant la
Plana de Vic. El fet de trobar la imatge sota una gleva va ser el que li
va donar el nom. La devoció envers Santa Maria de la Gleva de seguida va ser
molt estesa a la comarca, i ha elaborat nombrosos goigs i cants de
lloança i en petició de favors a la Mare de Déu.
La imatge primitiva se suposa que
devia ser romànica, amb la Verge asseguda amb el nen als genolls, amb unes
faccions de poca expressió. El fill anava descalç, amb un llibre dels Evangelis
a l'esquerra i amb la mà dreta beneïa la poma que li presentava la Mare. Més
tard, al segle XIII, va ser substituïda per una imatge de formes més
refinades que va ser destrossada el 1936 i refeta el 1940 per l'escultor Camps
Arnau.
Portada a la parròquia de Sant
Hipòlit, va desaparèixer miraculosament i tornà al lloc on havia estat trobada.
Això va ser interpretat com la voluntat de la Mare de Déu de romandre al puig
del Terrer, i per aquesta raó, es decidí construir un oratori en aquell punt
exacte.
L'església segueix el model d'espai
centralitzat, amb capelles al voltant, amb cúpula, ja iniciat per Josep
Morató i Soler a l'església dels Dolors de Vic (1724-28) i utilitzada per Josep
Morató i Sellés a l'església de l'Hospital de Vic (1748-1753).
A la façana principal s'hi accedeix
a partir d'una gran escala amb dos cossos. El mur presenta a la planta baixa la
porta d'ingrés i als seus laterals dues finestres rectangulars de reduïdes
proporcions. A sobre d'aquestes dues finestres, s'obren dos balcons de
tipologia rectangular i per rematar la façana un ull que se situa al damunt de
la porta. Les finestres, els balcons i l'ull presenten decoracions d'esgrafiats als
seus marcs, d'inspiració vegetal. La façana apareix rematada per
una cornisa poc pronunciada que realitza un disseny simètric,
coronada per cinc pinacles acabats en elements esfèrics.
EL Portal
segueix el
model del de Sant Felip Neri i de la Capella de la
Ciutadella de Barcelona. La porta, d'arc escarser, apareix
flanquejada per dos parells de columnes que s'alcen sobre un
alt sòcol i sostenen un entaulament molt treballat, amb
un timpà curvilini que presenta un escut d'una imatge en alt relleu.
Aquesta imatge representa la llegenda de la trobada de la Mare de Déu,
protagonitzada per una escultura exempta de la mateixa, situada a
la fornícula central. Tot el conjunt de la portada està emmarcat per
una decoració en relleus de motius vegetals curvilinis.
El
campanar es
troba tocant l'absis, en una de les arestes de la nau. És de base quadrada i a
sobre té dos cossos poligonals amb un cos intermedi que fa de transició. Unes
motllures marquen els diferents pisos. Les obertures són petites finestres
quadrangulars, excepte les superiors, on hi ha les campanes, que són grans i
acaben en arc de mig punt. acaba amb una cornisa motllurada i la
coberta té forma piramidal, a cinc aigües.
El primitiu cambril era un petit
recinte format per dues estances ara unides. Al mur que les separava hi havia
un altar adossat a l'envà, destruït al 1936, i un quadre en relleu al centre
amb la representació de la llegenda de la troballa de la Mare de Déu, Sant
Benet i Sant Joan Evangelista. A més a més hi havia dos altars més.
Situat entre la sagristia i
el campanar. És una habitació dividida en dos espais: una petita capella d'altar
exempt i l'altre amb el tron de la Mare de Déu. El tron està cobert amb voltes
esquifades d'arcs carpanells i les motllures i claus de volta estan
daurades. Una finestra amb un vitrall il·lumina el cambril. Té dues
portes d'accés oposades que comuniquen amb l'església, establint un circuit per
venerar a la Mare de Déu. És un dels cambrils més importants del darrer barroc català.
La imatge de la Mare de Déu és neoromànica.
La cripta
d'una sola nau
(10,5 x 5,5 m) amb un arc carpanell a mode de fornícula en la capçalera,
al lloc on es va trobar la Verge. La coberta està dividida en tres trams per
arcs torals que sostenen unes voltes esquifades d'arcs carpanells. A destacar
el paviment, un mosaic a base de sanefes amb tessel·les policromades.
Els murs són estucats imitant relleus de motius vegetals. La cripta s'il·lumina
per una finestra amb un vitrall que representa una escena de la troballa de la
Mare de Déu.
La tomba de Pere Antoni Viguer, el
qual fou un dels benefactors del santuari i que, entre d'altres, pagà l'altar
dedicat a Sant Antoni Abat, és l'única tomba que hi ha dintre de l'església. És
una llosa de marbre tallada amb un escut gravat, format per un
calvari amb una espasa a un costat, i un cep o parra a l'altre. Hi consta la
inscripció: «sepultura de Pera Antoni Viguer i dels seus, 1782».
A l'altar major hi ha el retaule del
santuari del segle XVII, restaurat el XX per J.M Pericas i
J. Camps i Arnau, dels Tallers Salesians.
El Santuari de la Mare de déu de la
Gleva és catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. És el segon més
important de Catalunya després del de Montserrat
Recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons informatiu: Viquipèdia
