SANT SERNI DE GAVET DE LA CONCA PALLARS JUSSÀ

 CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ 

Sant Serni de Gavet de la Conca és un poble situat al vessant O. del serrat de la Pleta. Quan van visitar-la hi havia obres i vam preferir no interferir en els treballs. 

L’església parroquial (Sant Sadurní) depèn de la de Llimiana. La senyoria pertanyia al s XVIII al marquès de Llo. Fou municipi independent fins el 1970. L’antic terme, a més, comprenia el Mas del Coll, la caseria de Terrassa i el poble de Fontsagrada. 

Església que fa cantonada. És d'una sola nau però la planta està trencada per la sagristia i la capella lateral, que són afegides. A la façana de tramuntana es troba el portal d'entrada, amb arcada de mig punt. La teulada, de teula àrab, és a dues vessants. Els murs estan construïts amb carreus de pedra vista del país. 

El campanar està format per dos cossos; l'inferior és de planta quadrada i el superior té els angles en forma de xamfrà. Té quatre obertures d'arc apuntat i la coberta és a una vessant. 

Sant Serni de Gavet de la Conca és una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

CAPELLA DE LA IMMACULADA CONCEPCIÓ. LA GUINGUETA D’ANEU. PALLARS SOBIRÀ

 CAMINANT PEL PALLARS SOBIRÀ 

La Capella de la Immaculada és una petit temple quasi amagat dins nucli de població, en el seu sector meridional Poca cosa a dir ni poques dades trobades, Però, malgrat la seva insignificança no volen deixar-la completament en l’oblit. 

La capella de la Immaculada Concepció és un petit edifici d’una sola nau rectangular sense absis i el que sembla la sagristia. El portal és de mitja volta i un ull de bou en la part superior La conservació és bona, tant de parets com de teulada. Destaca el campanar d'un sol ull. 

He de dir que donada la seva poca importància ens va costar trobar-la entre les altres cases. Sort del seu petit campanar de cadireta que destacava entre les altres construccions. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

SANTA MARIA ASSUMPTA D’ISONA. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ

 CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ 

La vila d’Isona és situada a l’esquerra del barranc de Solans, que desguassa al riu de Conques. Antigament, la població fou emmurallada, com ho demostren encara algunes torres i un antic portal.

Aquesta parròquia fou una possessió del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles. S’ha conservat un document de l’any 973, considerat com a fals, de donació, per part del comte Borrell II i el seu germà Guifré a favor del monestir de Sant Serni de Tavèrnoles, de les esglésies fundades al terme del castell de Llordà i a la ciutat d’Isona. En l’acta de consagració de l’església de Sant Serni de Tavèrnoles del 1040, entre els béns amb què és dotà l’església consta l’alou d’Isona, amb totes les seves pertinences, i el mas de Isona, amb les dècimes, terres, vinyes i amb tots el seus serveis. 

Malauradament no disposem de més notícies, fins a arribar al segle XIV, que ens permetin conèixer fins a quin moment l’església d’Isona restà en poder del monestir de Tavèrnoles. 

En la visita que els delegats de l’arquebisbe de Tarragona realitzaren l’any 1314 a l’ardiaconat de Tremp, consta l’església parroquial d’Isona. Vers l’any 1526, la vicaria perpètua d’Isona era retinguda per Bernat Corts. L’any 1758, l’església de Santa Maria estava en bon estat; hi havia, a més de l’altar principal, set de secundaris; la sagristia estava situada al costat dret de l’altar major. Segons féu constar el visitador no era clar de qui era la col·lació de la rectoria, si era de col·lació lliure o pertanyent al capítol de la Seu d’Urgell, car hi havia causa al respecte. Aquest edifici fou destruït totalment durant la guerra civil del 1936-39.

L’actual església és un creuament de l’antiga nau gòtica i l’actual neogòtica. El temple gòtic havia substitut en el seu moment un de romànic, atès que la trobem documentada des del segle XI. 

Segons dades  l’antiga gòtica tenia un portal amb arquivoltes apuntades i a sobre mateix una rosassa. La nova església parroquial de Santa Maria,  al llarg dels anys 60 del segle XX, també té un portal apuntat amb arquivoltes i a sobre una rosassa , o un gran ull de bou rodó, i  s'inspira en el gòtic català. D'una nau única, és coberta amb teulat a dos vessants sostinguts per arcs ogivals molt apuntats. 

En la selecció de materials per la reconstrucció van aprofitar blocs de pedra procedents de l'antiga ciutat romana d'Aeso. Entre aquests blocs hi ha un grup de làpides funeràries amb inscripcions llatines que s'han conservat i que poden veure’s a l’interior, al mur nord del temple.

S’aprofitaren també restes de l’anterior església gòtica, com la porta meridional i alguns trams de murs. 

Santa Maria d'Isona és una església gòtica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica/ Viquipèdia/ Conèixer Catalunya

MARE DE DÉU DE LA SORT. SANT LLORENÇ DE CERDANS. VALLESPIR

 PETJADES PEL VALLESPIR 

El Santuari de la Mare de Déu de la Sort és situat al nord de la població, a prop, del cementiri actual de la vila.

Construït per primer cop el 1691, el santuari fou reconstruït el 1755. És un edifici d'una sola nau cobert amb volta de creueria. S'hi fa un aplec molt concorregut el dia 8 de setembre de cada any. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

ERMITAGE DE LA TRANSFIGURACIÓ. CANAVELLES. CONFLENT

 PETJADES PEL CONFLENT 

Aquesta crònica no parla de cap església reconeguda. Fa força anys que tenim les fotografies però, no he trobat cap dada. Aleshores, parlaré un xic del record de la dona que amablement ens va mostrar l’església de Sant Martí, donant-nos les explicacions pertinents i, ens va mostrar també casa seva. Treballava cuidant malalts al poble d’Oleta, pujava i baixava a peu, mentre creava aquesta capella com oratori i vivenda. Guardem un grat record de dita persona. També, tenia cura de l’església romànica i el cementiri. 

La fe de les persones creients s’ha respectar sempre, sobretot si és una mostra de bones obres ver els altres. 

Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

L’HOSPITAL DE SANT PERE – LA CAPELLETA- CERET. VALLESPIR.

 PETJADES PEL VALLESPIR 

L’edifici de l’Hospital de Sant Pere, està situat fora del nucli clos de la vila medieval, en un dels primers eixamplaments de Ceret. 

L’antic hospital Sant Pere és construir l’any 1649. Avui, la seva Capella >>Sant Roch<< és reservada a exposicions de contemporanis locals. 

Els vitralls, evocadors de les ones musicals, han estat realitzats l’any 1985 per Alfred Manessier. 

En l’entrada de la capella, una peça de marbre blanc del segle XIV, ofereix als espectadors una crucifixió emmarcada, a la dreta, de Sant Pau i a l’esquerra de Sant Pere. 

El Centre Internacional de Música Popular presenta una col·lecció d’instruments catalans i d’instruments tradicionals vinguts de tota l’esfera cultural mediterrània a l’edifici de l’antic hospital. 

L’Hospital de Sant Pere està inscrit com a Monument Històric. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons Informatiu: Cartell explicatiu

SANT PERE DE CERET. VALLESPIR

 PETJADES PEL VALLESPIR 

L’església de Sant Pere de Ceret està situada en el punt més alt de la vila de Ceret, al nord del recinte de la seva vila closa i l’antiga cellera. 

La primera notícia coneguda sobre la vil·la de Ceret i la seva església de Sant Pere data del primer quart del segle IX i fa referència a la seva fundació en temps de Carlemany (768-814).

  

L’any 1105 el sagristà Ramon Guillem de Montagut i el seu germà Pere Guillem cediren al monestir de Vilabertran uns alous que tenien al terme de la parròquia de Ceret,  qual és anomenada parrochia de Cersed en un altre document de l’any 1138. De l’any 1161 és un reconeixement jurat fet per Guillem de Buçac que admetia no tenir cap dret sobre la possessió de l’abadia de Santa Maria de Vilabertran situada a la parròquia de Sant Pere de Ceret. 

A les Rationes decimarum del 1280, havien de contribuir al sosteniment de les croades dos clergues de Ceret, Arnau Dalmau i Arnau de Saissac, i el domer Arnau Roig. 

L'església parroquial de Sant Pere de Ceret actual és un temple barroc d'una sola nau ampla, amb capelles laterals i absis a llevant. Segueix l'orientació de l'església romànica, però aquesta era molt més petita. 

Del temple del segle XI conserva sobretot el campanar, que és romànic als pisos inferiors, però ha estat molt retocat diverses vegades en els superiors. De planta rectangular, és en bona part adossat a l'estructura de l'església. A la planta baixa presenta, al costat nord, un parament cec, sense cap obertura, amb dos parells de dues arcuacions llombardes entre lesenes. Al primer pis, també romànic, exempt de decoració llombarda, té una finestra geminada, o biforada, amb dos arcs de mig punt en gradació. 

Alguns paraments més es poden observar a l'exterior: uns 6 metres de llarg del mur de migdia, a l'extrem oriental, fet amb blocs calcaris grossos, damunt dels quals s'alça la paret barroca. L'obra romànica hi assoleix uns 4 m d'alçada. Més cap a ponent, en la mateixa paret, hi ha un altre parament d'uns 3,5 m de llargària d'obra també romànica. 

Encastada a la paret al costat de la porta sud de l'església hi ha una làpida sepulcral del 1283, amb el text molt desgastat i l'escut dels Vallicrosa. El nom inscrit a la làpida és Berenguera de Vallicrosa. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografies. M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Catalunya Romànica i Viquipèdi