POC A POC PER LA NOGUERA
Montgai és un municipi situat
al sud-est de la comarca, al límit amb la d'Urgell, a la riba del riu Sió,
Aquesta església molt probablement
degué ser fundada a la segona meitat del segle XI, en el mateix moment que es
construí el castell de Montgai, després de la conquesta de la zona efectuada
pels comtes de Barcelona i d’Urgell, Ramon Berenguer I i Ermengol III.
Tot i que n’han pervingut al present
escasses mencions documentals, es pot suposar que des de l’inici acomplia les
funcions d’església del castell i alhora parròquia del lloc. En aquest darrer
sentit, figura esmentada en la relació de la dècima recaptada a la diòcesi
d’Urgell l’any 1279, i posteriorment, es menciona en la dècima que
el mateix bisbat col·lectà l’any 1391.
L'església de la Mare de Déu de
l'Assumpció de Montgai es troba al nucli antic d'aquest nucli, al sud de l'àrea
que quedava tancada per l'antiga muralla medieval i amb accés des del carrer
que des del castell, situat al nord del nucli, menava a la porta meridional de
la vila. Està orientada l'oest a est, amb l'accés a ponent i la capçalera a
llevant.
Aquesta està construïda en aparell
regular de carreus ben escairats i polits.
La portalada d'accés principal ve precedida per una escalinata. La
porta, amb un timpà d'arc de mig punt (en el qual hi ha la data
de 1916 que correspon a la darrera refacció de la façana), està emmarcada per dues
columnes amb capitells d'ordre compost (volutes sobre fulles
d'acant) que sostenen sengles pinacles de forma arrodonida rematats
per ornaments florals. A sobre de la portalada hi ha un tabernacle (de
columnes corínties amb un timpà a sobre) que emmarca
una fornícula amb una imatge exempta de la Mare de Déu en actitud
pregant. Just a sobre d'aquest tabernacle, i de la mateixa amplada, s'obre el
rosetó, amb un vitrall policrom que mostra una altra imatge de la
Mare de Déu, aquest cop amb els braços oberts.
La façana és rematada amb una
cornisa que segueix les línies d'un arc
carpanell (emmotllurat al voltant i a sobre del rosetó), en el centre
del qual sorgeix un sobre-alçament rematat amb un frontó triangular
(enmig del qual s'obren dues obertures ogivals) coronat amb una creu
llatina.
La teulada és a doble
vessant amb el carener longitudinal i desaiguat sobre les naus laterals (que
recull l'aigua amb canalons i les expulsa per baixants situats a les façanes
laterals). Els ràfecs són de tres nivells de rajola i teula. Els murs
de les façanes laterals són fets amb aparell irregular de pedra
sorrenca allisada en la cara exterior però de mides diverses. Aquest tipus
d'aparell es troba també en el campanar.
La nau principal, més ampla i alta
que les laterals, està coberta per volta de canó dividida en cinc
trams per arcs torals. A cada tram hi ha llunetes damunt de les
finestres. Les naus laterals estan cobertes amb volta d'aresta. Al damunt
de les naus hi ha unes tribunes. Per sobre de la tribuna hi ha quatre
finestres que corresponen al claristori i il·luminen la nau central. A llevant
hi ha l'absis, acabat en forma plana, al damunt hi ha una ampla petxina amb una
funció decorativa. Abans, però, es troba el presbiteri, aixecat respecte
el nivell de terra, on hi ha un altar de pedra cobert per un cadafal. Als peus
de l'església, damunt de la porta d'entrada hi ha el cor il·luminat
pel rosetó.
El campanar, adossat a l'angle
nord-oest de l'edifici i per tant a l'esquerra de la façana, presenta dos fases
constructives. La base, de planta quadrada, possiblement romànica, fins a una
altura anàloga al punt més elevat de la façana principal, està fet en aparell
irregular, excepte les cantonades, on es disposen carreus regulars rectes i de
través. A partir d'aquesta alçada s'eleva el coronament del campanar,
d'estil neoclàssic i bastit a finals del segle XVIII. El cos
principal conté quatre columnes d'ordre compost a les quatre cantonades i
quatre obertures d'arcs de mig punt. A sobre d'aquest cos, s'aixeca finalment
un cos de base octogonal i més estret, amb una obertura a cada cara. Cal
destacar aquest campanar per la seva altura de 40 metres i ser un dels
campanars més vistosos de la comarca de la Noguera.
Fins a la Guerra Civil de
1936 en que fou cremat, un retaule gòtic de fusta presidia la
capçalera. L'actual en pedra que el substitueix fou esculpit pel picapedrer
local Pere Comelles.
Mare de
Déu de l'Assumpció és
una església d’estil barroc protegida
com a Bé Cultural d'Interès Local.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental. Catalunya Romànica
i Viquipèdia
