PAS A PAS PER
LA SEGARRA
El Santuari de Sant Ramon Nonat és un edifici religiós que
comprèn un antic convent (Convent de Sant Ramon de Portell), una
església i un claustre.
El monestir de Sant Ramon fou fundat
al segle XIII prop de Portell, a l'antiga capella de Sant Nicolau,
allà on la tradició assenyala que hauria estat enterrat sant Ramon Nonat l'any
1240. L'any 1245, el bisbe d'Urgell va fer donació de l'antiga ermita de Sant
Nicolau a Pere Nolasc, fundador de l'orde de la Mercè, per establir-hi un enclavament
de recollida d’almoina.
L'augment de la devoció a sant Ramon
Nonat, promoguda pels mercedaris, orde al qual hauria pertangut aquest
personatge d'historicitat dubtosa, motivà l'ampliació del convent entre 1597 i
1625. El 1628 el Papa autoritzà el culte a sant Ramon, i el 1675 el general de
l'orde mercedari, Pedro de Salazar, inicià la construcció del convent actual,
conegut pomposament com a l'Escorial de la Segarra.
L'obra comprèn tres parts: l'antic convent
(1675), l'església (que fou acabada vers el 1722), i el convent nou, començat
el 1798 per iniciativa de Pere Nolasc Móra, bisbe de Solsona, i que s'organitza
entorn d'un claustre bastit als primers anys del
segle xix (1802). El monestir fou exclaustrat el 1835, però els
mercedaris hi retornaren el 1897 i hi establiren una escola de l'orde.
L'antic convent és la part
més antiga (1675, segons el llindar de l'antiga porta), encara que reformat el
1798 pel bisbe de Solsona Pere Nolasc Móra i Sever. Té dues plantes:
el pis de dalt era on hi havia les habitacions dels monjos i el pis de baix, en
època moderna, s'emprà com a escola.
Destaquen les principals estances
pròpies d'aquests espais, on trobem un important nombre d'exvots que al llarg
del temps han anat depositant els devots, en agraïment de favors rebuts.
Hi ha una pica beneitera, realitzada
en pedra, d'una sola peça. Es troba adossada al mur de l'església al costat de
la porta d'entrada. Està molt decorada, a base de fulles a la part inferior i
de lòbuls i cercles alternants a la part frontal. L'interior és semiesfèric i
llis.
L'església és barroca.
Destaca la portalada principal, d'estil barroc, on trobem quatre columnes
salomòniques que flanquegen la porta principal, les quals estan separades de la
paret, únic cas a Catalunya. Per damunt d'aquestes, apareix un entaulament
decorat amb motius propis del barroc, amb una fornícula central que alberga la
figura del sant al qual està dedicat el santuari. La part superior de la façana
apareix coronada per un frontó que ens pot recordar a unes formes més
clàssiques pròpies de l'estil neoclàssic.
L'interior està cobert per una volta
amb llunetes, amb una falsa cúpula central sostinguda per petxines i cor situat
als peus del temple. Pel que fa a l'altar, destaca el gran retaule neobarroc on
la figura central representa a Sant Ramon, per damunt de la qual apareix la
Mare de Déu de la Mercè, romànica, patrona de l'ordre que va fundar el
santuari. A la zona del creuer, concretament al cantó de la dreta, trobem
la capella on està situat el mausoleu del sant, un espai que segueix el mateix
estil artístic que la resta. El 1947 es beneí un nou retaule per l'Altar
Major. Es pintà tota l'església i es decideix fer un cambril nou que va ser
beneït l'any 1956.
De les deu capelles laterals en
sobresurten la del Cor de Jesús i la de la Verge de la Mercè. S'hi ubica el
mausoleu de sant Ramon, on molts devots hi fan encara tres voltes al voltant.
El retaule de l'altar major, destruït durant la Guerra Civil, obrada el 1741
per l'artista vigatà Pere Costa i Cases.
El claustre és
d'estil neoclàssic, de dues plantes i construït a finals del segle XVIII.
Hi ha una columnata de grans dimensions amb columnes d'una sola peça, i la
representació de diferents escuts, com per exemple el de Fr. Pedro Nolasc Mora,
impulsor de la construcció del convent actual, que figura gravat en pedra sobre
una de les voltes del claustre, la que dona damunt la porta dels pelegrins.
Hi ha una cisterna situada al centre
del claustre. És de pedra, amb coll de base octogonal i templet amb pilastres
toscanes. Rematant el templet hi ha una cornisa de la que surten una sèrie
d'arcades de mig punt de pedra formant una mena de cúpula. Al costat del coll
de la cisterna, en un molló que corona l'escut de l'ordre, s'ha instal·lat una
aixeta metàl·lica per a beure aigual. Aquesta pedra fita, i algunes altres que
resten pels camps, tot i que ja fora de lloc, assenyalaven els límits de les
propietats monacals.
S'hi observa una làpida realitzada
en marbre blanc, de 1x 0,9 m, situada al braç dret del creuer, a la primera
pilastra del costat de l'evangeli. Recorda l'erecció de la parròquia de
Sant Ramon de Portell i el retorn dels mercedaris al seu monestir després de
62 anys d'absència. Col·locada el 12 de juny de 1898 i realitzada pel
marbrista Manel Martí.
Conta una tradició que arrenca
del segle XIII que al poble de Portell el vescomte de Cardona va
extreure amb l'espasa un nen del ventre d'una dona que havia mort el dia abans
i, per aquest motiu, li va posar per nom Ramon Nonat.
El Santuari de Sant Ramon Nonat és un
edifici que ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Viquipèdia
