SANT RAMON DE CABRIANES. SALLENT. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

La Capella de Sant Ramon de Cabrianes no començà a edificar-se fins a principis del segle XVII, però sembla que anteriorment existí una primitiva capella dedicada a Sant Jacint, propietat del Mas Soler.   

La nova església va construir-se al costat de la vella que va quedar com a capella del Santíssim. El sant escollit per l'advocació de l'església fou sant Ramon de Penyafort. És una construcció d’inspiració neoromànica, amb una sola nau coberta amb volta de canó. Té 6 vitralls de colors i una rosassa. El presbiteri fou decorat pel pintor vigatà Llucià Costa amb un Crist Majestat , quan després de la guerra (1950) es van restaurar les pintures s'hi afegiren escenes de la vida de sant Ramon i aquestes nones pintures estan signades per Joan Vilarrúbies, igual que les de la capella del Santíssim. 

Un dels elements més estables de l’església és el campanar. Es tracta d’una construcció anterior a l’obra de 1890, d’un estil més clàssic, que difereix del conjunt neoromànic. El rellotge del campanar, construït, a Mataró, és una donació que el 1854 va fer la família Quintana. A la primeria el rellotge no tenia esfera i només marcava les hores per mitjà d'una campana. El 1899 s'hi instal·là una esfera i el 1919 dues més. Segons sembla, no es va col·locar la quarta, al costat nord-est, perquè els veïns de la Plaça no hi van voler col·laborar. Aquesta última esfera no s' instal·là fins al 1960, quan quedaren cobertes definitivament les quatre cares del campanar. 

Actualment el rellotge funciona electrònicament i la maquinària del rellotge l'original ha estat restaurada per un veí del poble, en Manel Babí, i està exposada en una ala de l'Església. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu. Cabrianes Org,

SANTA MARIA D'HORTA. AVINYÓ. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El territori de Santa Maria d'Horta o Horta, va ser un municipi des del 29 d'abril de 1636, que se separa del municipi d’Artés, fins al 25/12/1845, que passa a formar part del municipi d'Avinyó. 

L'església de Santa Maria d'Horta està situada dins l'antic terme del castell d'Artés al lloc d'Horta; tant el lloc com l'església són esmentats ja al segle XII (1154) i l'església va tenir funcions parroquials que avui encara conserva. Al segle XVII fou totalment remodelada, es va ampliar afegint-hi capelles laterals (1686 i 1691), el campanar i ja al segle XIX la nova façana. 

És una església de tres naus de petites proporcions, la central és coberta amb volta de canó rebaixada i les laterals amb volta de creueria en els seus dos trams. L'interior de l'església és totalment arrebossat i reprodueix una decoració típicament neoclàssica. La porta actual és al mur de ponent i és un element més de les múltiples modificacions que afectaren l'edifici romànic primitiu. Aquesta porta fou refeta l'any 1863. 

A llevant i a tramuntana l'església es confon amb les dependències de la gran masia annexa construïda al segle XVII (1640) i, el cementiri. L'absis semicircular decorat amb arcuacions llombardes només és visible des de la rectoria. Les capelles laterals són obra del segle XVII (entre 1686 i 1691). 

Santa Maria d'Horta és una església romànica i barroca catalogada com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

SANT FELIU SASERRA. SANT FELIU SASSERRA.BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Aquesta església es trobava dins l'antic terme del castell d'Oristà, al lloc anomenat "ipsa Serra". Inicialment era dedicada a sant Feliu, santa Maria i sant Joan. Molt aviat degué adquirir les funcions de parròquia, que ja no ha deixat més. 

El terme d'Oristà és documentat des del 908 i l'església apareix citada el 946, mentre que el 952 s'anomena com a "domum" de Sant Feliu, i el 997 com a església. Consta com a parroquial de Sant Feliu de Serra des d'abans del 1154. L'edifici sofrí diverses modificacions conforme augmentava la població. Al segle XI fou reedificat i al segle següent s'hi afegí una portalada romànica.

El 1581, quan la població era cap de la sotsvegueria del Lluçanès, fou reedificada en gòtic tardà, tot aprofitant una part de l'edifici anterior (murs i portalada). Encara el 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim. L'església ha estat restaurada mitjançant diverses actuacions (1994, 1998) subvencionades pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Principio del formulario

Final del formulario

L'actual edifici de l'església de Sant Feliu Sasserra, fet el 1581, fou construït en estil gòtic tardà. Tanmateix, es conserven algunes parts de l'edifici anterior: uns murs del segle xi i la portada romànica. Aquesta és estructurada per dues arquivoltes en degradació que reposen sobre una línia d'impostes, la qual és sostinguda per parelles de columnes amb capitells esculpits del segle XII. El 1881 s'hi afegí la capella del Santíssim, de la qual fa uns anys s'arranjà la façana. 

Sant Feliu Sasserra és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rossa Planell Grau

Fons informatiu: Viquipèdia

SANT ESTEVE DE MARGANELL. VELLA. BAGES

TERRES DEL BAGES 

L’església s’erigeix dins el clos del cementiri, prop de la masia de Can Font, a la banda nord-occidental del terme municipal. 

Aquesta església es troba a la vall de Marganell. Des de molt aviat degué tenir funcions parroquials que encara conserva en un altre edifici. Depengué del monestir de Santa Cecília de Montserrat per donació episcopal. 

El lloc, terme o vall de Marganell s’estenia pels termes dels castells de Guàrdia i de Castellbell, però l’església de Sant Esteve no estava en cap dels termes dels castells veïns, ni en el de Marró; era una parròquia independent. 

El lloc de Marganell és documentat des del 924, i l’església es considera existent el segle XI, si bé les nostres notícies la documenten el 1143, quan el bisbe de Vic, Ramon Gaufred, i el seu capítol donaren al monestir de Santa Cecília i a l’abat Guillem, l’església de Sant Esteve de Marganell. En aquest moment, tot i que no se’n fa esment, ja devia ser parròquia, car en la llista de parròquies anterior al 1154, ja figura la parròquia de Marganell.

Després continuaren les vicissituds del monestir de Santa Cecília de Montserrat que el 1539 fou unit al de Santa Maria de Montserrat; a partir d’aleshores el bisbe deixà de visitar-la, ja que el monestir de Montserrat era exempt de la visita episcopal. El 1880 fou unida al bisbat de Barcelona, seguint la mateixa sort que el monestir. 

L’edifici sofrí diverses reformes i modificacions, l’única datada és del 1824, segons consta en una inscripció. El 1936 fou profanada i abandonada, i en fou construïda una de nova al poble que s’inaugurà el 1945. 

Aquesta església, bé que ha estat modificada i a desgrat que actualment es troba en estat semiruinós, encara conserva una bona part de l’estructura romànica. 

Consta d’una nau capçada, vers llevant, per un absis semicircular, llis i sense finestra, el qual posteriorment fou sobreaixecat. Al mur frontal, que fou reestructurat modernament, encara s’endevinen alguns fragments de l’obra primitiva i s’hi obre la porta, que data de l’any 1824, juntament amb una finestra circular. 

A l’extrem del mur de migjorn, sobrepassant el de ponent, s’alça un alt i esvelt campanar de torre, fet també modernament. L’edifici fou aparellat amb blocs de pedra que es disposen ordenadament en filades. Tots els seus paraments són ben llisos i no hi ha cap mena d’ornamentació. 

La construcció, que roman sense coberta, es troba en un estat d’abandó lamentable i cal considerar-la gairebé com a una ruïna. Nosaltres només hem de dir que en la nostra visita hi havia personal fent obres de manteniment. 

Sant Esteve de Marganell és un edificació inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Catalunya Romànica

SANT VALENTÍ DE LES BRUCARDES. SANT FRUITÓS DE BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Gràcies, Josep Llobet, amb les teves indicacions ens ha estat fàcil trobar-la. 

La setmana passada era la setmana del barbuts, nosaltres, aquesta visitàvem dues esglésies, sense teulada. 

Al cim del puig Montpeità es troba la capella de sant Valentí de les Brucardes.  Aquesta edificació està documentada a partir de l'any 1246, en una transacció de terres situades al peu del puig de Sant Valentí. El culte a sant Valentí té una tradició fortament arrelada al terme de Sant Fruitós de Bages i està vinculada a l'existència del monestir de Sant Benet de Bages. Aquest monestir estava dedicat en un inici a Sant Benet i a Sant Valentí màrtir. Posteriorment es va construir la capella en honor de Sant Valentí. 

És una església d'una sola nau amb absis semicircular a llevant, amb coberta de volta de quart d'esfera. La coberta avui desapareguda, devia ser a dues aigües. Primitivament era coberta amb un embigat de fusta, aguantat per arcs diafragmàtics.

La façana principal és orientada a ponent, no presenta ornamentació i està coronada per una espadanya. El portal d'accés és format per una arcada de mig punt amb grans dovelles. Aquesta porta probablement és fruit d'una reforma de finals de segle XV o inicis del XVI. 

A l'interior es conserva un arc de mig punt que fa de separació entre l'absis i la nau. Només hi ha una finestra amb una volta interior peraltada. El parament és de pedra amb carreus força regulars, quadrats i rectangulars disposats en filades ordenades, units amb morter de calç. A l'interior hi ha restes d'arrebossat de calç i es creu que hi podien haver hagut pintures. 

Sant Valentí de les Brucardes és una església protegida com a Bé Cultural d'Interès Local. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia

IB Publicat 04/02/2025

 

SANT PERE DE SANTPEDOR. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

L'església de Sant Pere d'Or que ha donat nom al municipi i poble és documentada ja l'any 996. La meitat de l'església i de la vila que va néixer a redós de la sagrera eren propietat del monestir de Sant Benet de Bages per donació comtal de Ramon Berenguer III el 1113, dependència confirmada per la butlla del 1196 del papa Celestí III, on hi constava també la meitat de la vila de Santpedor. 

El 1315, el rei Jaume el Just va permutar la meitat de l'església amb el bisbe de Vic Berenguer de Guàrdia. L'edifici es reformà al segle XIII i totalment modificat amb estil gòtic al segle XVI, conservant només el portal i el mur de ponent. Posteriorment hi hagué diverses ampliacions. 

Al segle XIV la meitat de l'església resten fou entregada a la diòcesi de Vic. Les obres de Sant Pere són àmpliament documentades: La primera església preromànica deuria modificar-se i ampliar-se al s. XII i al s. XIII; entre 1596-1599 fou construït l'actual temple gòtic que fou remodelat al segle XIX i les últimes obres són de l'any 1847.  

L'església conserva l'accés original del temple romànic amb una interessant portalada que mostra grans paral·lelismes amb la de la seu de Manresa i la veïna de Santa Maria de Mura. En els capitells s'hi ha vist la influència més o menys directa dels del monestir de Sant Cugat del Vallès. L'obra es pot datar a finals del s. XII cap a 1180. 

L'església de Santpedor és un edifici d'una sola nau cobert amb voltes de creueria en cinc trams més el del presbiteri. La nau aprofita part dels murs de l'antiga església romànica. A cada costat de la nau hi ha capelles que coincideixen amb cadascun dels cinc trams de la nau.

 

Al costat de l'altar i presbiteri hi ha la sagristia i el campanar modern construït el segle XX car l'antic romànic fou ensorrat el 1897. Dues de les capelles laterals foren ampliades al segle XVIII (la de les Stes. Espines) i al XIX (la Capella dels Dolors). 

Portada romànica, amb restes de policromia, formada per dos arcs de mig punt adovellats en degradació i rematats per una arquivolta a manera de cornisa. Els arcs estan sostinguts per un parell de columnes totalment llises amb quatre capitells decorats amb temes vegetals i historiats: el pecat original, desenvolupat en dues escenes i les Tres Maries. El timpà, atribuït a Arnau Cadell, autor del claustre del monestir de Sant Cugat, representa el pantocràtor assegut entre els símbols dels quatre evangelistes: l'àngel que simbolitza l'evangelista Mateu; l'àguila, símbol de Joan; el brau, símbol de Lluc, i el lleó, símbol de Marc. El tema és rematat per una inscripció llatina "IHS XPS FILIUS MARIE" que cal interpretar com: "Jesucrist, fill de Maria". Es tracta d'un programa iconogràfic que es pot resumir com una síntesi en la qual s'oposen l'Antic i el Nou Testament en el tema del pecat i la redempció d'aquest presidit pel judici final. 

Sant Pere de Santpedor, una església en principi romànica, és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades. Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia.

En Catalunya Romànica hi ha un treball molt extens i detalla

SANT VICENÇ DE FALS. NOVA. FONOLLOSA BAGES

 TERRES DEL BAGES 

A causa del mal estat de l’antiga església de Sant Vicenç de les Torres de Fals, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar a un temple nou situat al raval de les Oliveres. Lloc on s’ha concentrat la majoria de la població. 

Aquest temple va ser consagrat el 11 de novembre de 1962 com a capella del Raval de Fals 

Aquesta església del segle XX consta d'una nau. Té el frontis arrebossat i pintat, amb un portal d'arc de mig punt, un òcul a mitja alçada, i una cornisa angular amb creu al cim.

Al seu davant s'hi troba un porxo arquejat que aixopluga el portal i que es prolonga pels laterals per un sostre horitzontal sobre bigues. 

El campanar és coetani del temple; no és una torre sinó un pilar de planta quadrada aixecat amb blocs carreuats de pedra artificial blanca. Dues campanetes pengen d'una estructura metàl·lica formada per quatre pilars.

Situació: exempt a la dreta de l'església. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Campanars Parroquials de Torre de Catalunya

SANT VICENÇ DE FALS. FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

L’església de Sant Vicenç de Fals és situada dins el recinte de l’antic castell de Fals. Formen un conjunt arquitectònic amb la rectoria. Des de molt aviat devia tenir la categoria de parròquia. 

El lloc de Fals apareix el 991 (Plano de Falchos) i el castell ho fa el 992 (castro Falcus), mentre que l’església no apareix citada fins el 1016 i el 1087, si bé fins pels voltants del 1154 no consta amb el títol de parròquia que ha mantingut fins a l’actualitat. 

A causa del seu mal estat, cap als anys 90 el servei parroquial es va traslladar des del castell al raval de les Oliveres a un temple nou. Lloc on s’ha concentrat la població.

Cada gener s'hi celebra la festa d'hivern de Fals en honor de Sant Vicenç. Des de l'any 1220 és documentat l'altar de St. Nicolau. L'edifici data del segle XVII (1647) segons consta en la inscripció de la façana "TEMPLUM HOC REEDIFFICATU FUIT ANNO DOMINI 1647", conserva elements gòtics i fou ampliada a finals del segle XIX, segle en què es va construir el cementiri. Malgrat ser un temple d’origen romànic, actualment no sembla pas conservar res de l’edifici romànic. 

És un temple parroquial d'una sola nau, amb capelles laterals, sagristia i campanar al mur de tramuntana; aquest és de planta quadrada amb quatre obertures per les campanes. L'església no té absis i té la porta d'entrada al mur de migdia. El temple està dedicat a Sant Vicenç d'Osca. 

Actualment es fan obres de restauració. 

Sant Vicenç de Fals és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANTA CREU DE FONOLLOSA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

Fonollosa està situat al vessant sud de la serra de Castelltallat, a la vall de la riera del mateix nom, afluent del riu Cardener. 

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

  

El lloc de Fonollosa apareix esmentat l'any 955 (Funiliosa) i l'església el 1081; abans del 1154 era ja parròquia. L'actual edifici no conserva res de la construcció romànica i és obra del s. XVI; a la llinda d'entrada hi ha la data 1605.

Les terres del terme foren repoblades en el segle IX, juntament amb les altres del comtat de Manresa que havien quedat desorganitzades i, en bona part, desertes, i es posaren sota la jurisdicció dels castells de Castelltallat (Camps i Fonollosa) i de Fals, que al seu torn eren domini eminent del de Cardona; una situació que es perllongaria gairebé durant un mil·lenni. 

Santa Creu de Fonollosa és una església d'una sola nau, coberta a dos vessants i amb el presbiteri quadrat a llevant. Aquest és un cos de planta rectangular sense cap obertura a l'exterior. 

El campanar de planta quadrada és adossat als peus de l'església i és cobert amb una teula de quatre vessants. Dos nivells amb obertures apuntades sostenen les campanes i l'últim (el més nou) el rellotge.

 A ponent la façana original és totalment perduda car s'hi va afegir un cos rectangular que forma part de la veïna rectoria. L'església és envoltada de construccions (ajuntament, masia, habitatges) i forma una petita plaça. 

Santa Creu de Fonollosa és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

 Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia. M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia i Catalunya Romànica

SANT ANDREU D’AGUILAR DE SEGARRA. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

El lloc d’Aguilar és documentat des del 972.  Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Aguilar, al seu costat mateix. Molt aviat degué tenir la categoria de parròquia del terme, que conserva en l’actualitat, bé que en un altre edifici i en un altre lloc. L’església pot ser la que amb l’advocació de Sant Joan apareix el 983 situada a Aguilar, la qual després experimentà un canvi d’advocació.

Abans de 1154 apareix la parròquia d’Aguilar, sense que en sapiguem l’advocació real. En el cas que l’església de Sant Joan d’Aguilar correspongui a la de Sant Andreu tindríem que abans del 983 hauria passat a domini del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, segons consta en l’acta de consagració d’aquest cenobi. Deixant de banda aquesta hipòtesi, l’església devia seguir els canvis de domini que sofrí el castell, fins al 1395 que era en mans del paborde de Manresa.

 L’edifici sofrí un abandonament progressiu a partir del segle XIV; pels volts del 1833 fou reconstruït de nou. Però la concentració de la població en el pla, al barri de l’estació, feu que després de la guerra civil de 1936-39 la parròquia fos traslladada a un nou edifici proper al barri, mentre l’antic restava totalment abandonat i enrunat enmig de les restes del castell. 

Aquest nou edifici va ser construït entre el 1943 i el 1948, és situat prop de la carretera, al centre de la parròquia; només acompanyat per  la rectoria i d’unes frondoses alzines. 

Sant Andreu d’Aguilar és un edifici de planta rectangular amb absis de planta quadrada i dues capelles laterals per banda. La torre del campanar, de planta quadrada, està situada al costat N de l'església. Els murs de l'església són fets de pedra, de la qual molt bona part fou portada de l'antiga parròquia, situada a l'indret del castell, ara en ruïnes.

L’actual església és un edifici neoromànic  obra de l’arquitecte Lluís Bonet i Garí, deixeble de Gaudí, formant un conjunt arquitectònic amb la rectoria. 

Sant Andreu d'Aguilar és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons Documental: Catalunya Romànica i Viquipèdia

SANTA LLÚCIA DE RAJADELL. BAGES

 TERRES DEL BAGES 

 

Santa Llúcia de Rajadell és una construcció situada a la vora de la riera de Rajadell, que esdevingué monestir de canongesses de Sant Agustí a mitjan segle XIV. 

Situada dins l'antic terme de Rajadell, la primera església de santa Llúcia deuria ser una petita capella rural amb donats que esdevingué priorat. 

El 1275, es va reunir una comunitat a la capella de Sant Miquel de Maçana, del mateix municipi. Santa Llúcia apareix esmentada l'any 1278, quan la vida monàstica estava en ple funcionament, amb una gran activitat que va permetre la creació, d'un nou priorat a l'església de Santa Caterina de Cervera. 

El 1304, es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell.

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. El 1304 es van desfer en dos grups, un grup fundà el convent de Santa Caterina, a l'horta de la vila de Cervera, mentre que la resta es traslladà a la capella de Santa Llúcia, de protectorat del senyor del castell de Rajadell. 

El 1374, el bisbe de Vic signà un decret de reforma pel qual considerava el de Cervera filial del monestir de Santa Llúcia de Rajadell. La vida monàstica va desaparèixer a causa de la guerra civil del segle xv. 

L'església conserva una part romànica i un tros de nau gòtica, molt més gran, del segle xiv. 

Santa Llúcia de Rajadell és una església romànica annexa al Mas Forn, formada per dos cossos que corresponen a dues etapes ban diferents; l'actual presbiteri correspon a l'obra romànica que és del segle XIII i la remodelació del segle XIV afecta a la nau. Una arcada de carreus ben treballats marca la unió entre ambdues parts. 

És una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental: Viquipèdia