SANT PERE DE CERET. VALLESPIR

 PETJADES PEL VALLESPIR 

L’església de Sant Pere de Ceret està situada en el punt més alt de la vila de Ceret, al nord del recinte de la seva vila closa i l’antiga cellera. 

La primera notícia coneguda sobre la vil·la de Ceret i la seva església de Sant Pere data del primer quart del segle IX i fa referència a la seva fundació en temps de Carlemany (768-814).

  

L’any 1105 el sagristà Ramon Guillem de Montagut i el seu germà Pere Guillem cediren al monestir de Vilabertran uns alous que tenien al terme de la parròquia de Ceret,  qual és anomenada parrochia de Cersed en un altre document de l’any 1138. De l’any 1161 és un reconeixement jurat fet per Guillem de Buçac que admetia no tenir cap dret sobre la possessió de l’abadia de Santa Maria de Vilabertran situada a la parròquia de Sant Pere de Ceret. 

A les Rationes decimarum del 1280, havien de contribuir al sosteniment de les croades dos clergues de Ceret, Arnau Dalmau i Arnau de Saissac, i el domer Arnau Roig. 

L'església parroquial de Sant Pere de Ceret actual és un temple barroc d'una sola nau ampla, amb capelles laterals i absis a llevant. Segueix l'orientació de l'església romànica, però aquesta era molt més petita. 

Del temple del segle XI conserva sobretot el campanar, que és romànic als pisos inferiors, però ha estat molt retocat diverses vegades en els superiors. De planta rectangular, és en bona part adossat a l'estructura de l'església. A la planta baixa presenta, al costat nord, un parament cec, sense cap obertura, amb dos parells de dues arcuacions llombardes entre lesenes. Al primer pis, també romànic, exempt de decoració llombarda, té una finestra geminada, o biforada, amb dos arcs de mig punt en gradació. 

Alguns paraments més es poden observar a l'exterior: uns 6 metres de llarg del mur de migdia, a l'extrem oriental, fet amb blocs calcaris grossos, damunt dels quals s'alça la paret barroca. L'obra romànica hi assoleix uns 4 m d'alçada. Més cap a ponent, en la mateixa paret, hi ha un altre parament d'uns 3,5 m de llargària d'obra també romànica. 

Encastada a la paret al costat de la porta sud de l'església hi ha una làpida sepulcral del 1283, amb el text molt desgastat i l'escut dels Vallicrosa. El nom inscrit a la làpida és Berenguera de Vallicrosa. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografies. M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Catalunya Romànica i Viquipèdi