TERRES DE L’ALT
URGELL.
De la capella romànica de
Santa Pelaia tan sols hi ha notícia de la visita pastoral de 1758, on consta
que era annexa a la parròquia de Sant Romà de Perles i que s’hi celebraven dues
misses al cap de l’any.
Santa Pelaia de Perles és situada a la part sud-occidental del
municipi de Fígols i Alinyà, en un punt a pocs metres d’on comença el Solsonès.
Està emplaçada sobre un
alterós esperó de roca calcària anomenat
Roc de l'Ermita que s'aixeca a la part mitjana de la vall. Des d'aquesta
situació encastellada es gaudeix d'una espectacular vista de la fondalada de la
vall de Perles i Alinyà i les muntanyes que l'envolten.
És una capella senzilla, d'una
sola nau, amb l'entrada oberta a occident i capçada a l'est amb un absis
semicircular. La nau és coberta amb volta lleugerament apuntada així com
l'absis, de menor alçada, que presenta volta de quart d'esfera lleugerament
apuntada. Al seu eix s'hi obre una petita finestra d'esqueixada simple coberta
amb volta de canó, emmarcada exteriorment amb tosca. Situaríem en aquesta part
a penes un tres metres del mur la part romànica de la nau.
L’altre part de la nau, l’occidental
(de factura més basta, amb murs arrebossats i coberta de teula sobre bigues) un
afegit posterior per tal de donar cabuda a més fidels, però possiblement emprat
també com a abric de pastors i caminants. Ambdós espais estan separats per un arc
maldestre executat al mur de carrega que podria correspondre a l'antic mur de tancament.
La construcció combina la pedra
tosca (sobretot a les cantonades i a les perforacions) i la pedra calcària, i
l'única decoració que s'observa a l'exterior es troba al mur sud, prop de
l'absis, on uns blocs de tosca molt desgastada semblen haver estat tallats en cimaci,
per fer de cornisa.
L'arc presbiteral també s'evidencia a l'exterior, com
també es fa visible un canvi subtil en l'aparell del mur immediatament anterior
a aquest arc, que probablement és fruit d'un canvi de criteri constructiu.
L’únic element decoratiu
consisteix en una cornisa que s’estén parcialment al mur sud, sota el ràfec de
la teulada. Segons dades aquest capella sembla correspondre a una construcció
romànica bastida el segle XII.
L’horitzontalitat de l’edifici
encara és més acusada per la manca de qualsevol mena de campanar, ja què ni tan
sols s’hi detecta actualment el posicionament d’una simple espadanya.
Segons dades a l’antiga
rectoria de l’església de Santa Pelaia de Perles es trobar una lipsanoteca de
fusta que fou trobada en el suport de l’altar durant les obres de restauració.
A l’interior encara es conservaven les relíquies formades per petits fragments
d’ossos dins una bossa de roba que substituí el saquet original. Malgrat tot no
s’hi troba cap document escrit sobre la seva col·locació a l’altar ni tampoc
sobre les relíquies.
L'ermita romànica de Santa Pelaia de Perles forma part de
la Via Romànica, ruta transfronterera del romànic pirinenc.
Un lloc digne de visitar i
assentar-se a gaudir de la panoràmica de les valls d’Alinyà. Costa d’assimilar
la distància existent entre el poble de Perles i l’ermita de Santa Pelaia, a
més, després de passar el poble d’Alinyà.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada