SANT ANDREU DE VILALLOBENT. PUIGCERDÀ. BAIXA CERDANYA.

TERRES DE BAIXA CERDANYA.

Seguint les indicacions de la guia de Via Romànica de la Cerdanya visitàvem en aquest ocasió el poble de Vilallobent i la seva església sota l’advocació se Sant Andreu. 

Vilallobent (106 h. 2009) (1.175 m. d’alt.) està situat al raiguer ( part baixa de la muntanya) prop de la confluència dels rius Vilallonga i Llavanera (també dit la Vanera). Al 1969 va ser annexionat a l’antic terme municipal de Puigcerdà. L’antic terme comprenia, a més, el poble i antic terme d'Age, amb el mas Florença.

 

La consulta etimològica al diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: del llatí villa Lupenti (nom personal derivat de Lupus), segons Meyer-Lübke («Romanische Namenstudien», ii, 58). 

Apareix esmentada a l’Acta de Consagració de la Catedral d’Urgell el segle X, sota la forma Villa Lupinti. Pertanyia al pagus liviensis. 

 

Els seus terrenys van pertànyer primer al monestir de Ripoll però al segle XIV van passar a dependre de Sant Miquel de Cuixà. Finalment, al segle XVII van ser propietat de la Corona, com a "lloc reial". 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

L’edifici, d’origen romànic (segle XI), ha sofert importants modificacions en l’estructura primitiva. Aquest devia constar d’una nau coberta amb volta de canó encapçalada per un absis semicircular, que va ser substituït per una capçalera rectangular; a la nau es construïren dues capelles laterals i la sagristia.  

Al mur nord hom pot observar el parament fet en opus spicatum, i a la paret de migdia es pot observar una finestra tapiada de doble esqueixada, l’única romànica que es conserva.

L’església parroquial de Sant Andreu, conserva un retaule gòtic del segle XV.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.