dimarts, 23 de juny del 2015

SANT PERE DE PAS DE LA CASA. ENCAMP. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA. 

En el nostre periple andorrà no podíem estar-nos sense veure el poble més llunyà de la frontera catalana. Unes vegades hem anat  per les corbes i la pendent carretera del port d’Envalira,  altres més modernament ja no pujàvem el port sinó que pel túnel travessàvem la muntanya i visitàvem aquest  poble pròpiament el territori fronterer entre Andorra i l’Alta Cerdanya. Situat al límit entre la parròquia d’Encamp i el municipi de Porta. El territori del Pas de la Casa forma part de la parròquia d'Encamp fruit d'un contracte d'emfiteusi, tot i que és un poble llunyà del centre de la parròquia.

 
Els punts neuràlgics del poble són la plaça del Coprínceps i la placeta on es troba l’original església d’estil modern inaugurada l’any 1985 sota l’advocació de Sant Pere.  

Pas de la Casa deu el seu nom al fet que a principis del segle XX només hi havia una cabana de pastors en aquest lloc de pas, que s'havia conegut antigament com a Pas del Bac o Bac de la Casa. És l'única part d'Andorra que mira al vessant atlàntic i és on neix el riu Arieja. El Pas de la Casa és pròpiament un gual damunt l’Arièja (substituït per un pont modern), a 2.081 m alt.
 

Hi ha certa voluntat per crear una parròquia diferenciada per aquest poble, cosa per la qual s'hauria de canviar la Constitució andorrana de 1993. També hi ha hagut el Front Envaliran de Libération, un grup de francesos que residien al Pas i que pretenien incorporar-la a França.  

Hi ha les instal·lacions duaneres. Hom n'ha fet un gran centre d’esports de la neu, que el 1996 disposava de 20 teleesquís i 7 teleselles i un total de 48 pistes que sumaven un total de 75 km. Hi ha més de 30 hotels i un gran nombre d’apartaments.
 

Aquest complex ha afavorit la creació d’un poble nou, amb una població en ràpid creixement (de 1.130 h el 1983 hom ha passat a 2.954 el 2006 a 3.099 el 2009). 

Es un lloc molt agradable per passejar però la influència de la propera França es fa notar en les botigues i també en el domini del idioma francès per damunt del propi andorrà o català. La major part de les ventes es fa als nostres veïns francesos.
 

Sempre guardo un bon record dels pastissos amb fruites boscanes: groselles, gerds, aranyons. etc. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada