Malgrat que la nostra
preferència és per les construccions romàniques, no deixem mai d’oblidar que
l’edificació d’esglésies, sigui en la època que sigui, és deguda a la fe del
nostres antecessors.
En aquesta ocasió visitàvem la
fortalesa de Montlluís. Buscant en la part d’història catalana trobem que situat
en el mateix lloc havia hagut el castell d’Ovança. Encara hi perviu les restes
de la torre, anomenada popularment com “la Castellassa”. L’obra és de planta
quadrada i probablement del segle XII o XIII. Està situada a sota de la fortalesa, damunt
dels congost del Tet. Controlava una de les entrades, des de la vall del
Conflent a la Cerdanya. La menció més antiga, l’any 965, del vilar d’Ovança
correspon al testament de Sunifred II de Cerdanya.
Actualment la fortalesa
francesa és ocupada pel Centre Nacional d’Entrenament Comandos. Sovint
s’escolta per la contrada el pas de helicòpters.
Montlluís (nom oficial en francès Mont-Louis, també antigament Mont-libre).
En 1779-1802, durant la
Revolució Francesa, li fou canviat el nom pel de Mont-de-la-Liberté i,
després, pel de Montlliure. El municipi (283 h. 2009) i cap de la comarca de
l’Alta Cerdanya comprèn estrictament el territori del turó de Montlluís (1600 m.),
que s’aixeca a la dreta de la Tet, a l’extrem del pla de la Perxa, cruïlla dels
camins que comuniquen el Rosselló i el Conflent amb la Cerdanya i amb el Capcir
i la vall de l’Aude.
L’església de Sant Lluís és
idèntica a la primera església que es troba dins de les muralles de la
Ciutadella (part militar). Encara que construït al segle XVIII, és d'estil del
segle XVII. Iniciada en 1733, l'església es completarà en 1737 a la plaça que
presideix el monument al general Dagobert. El 25 d’agost, suposo que de 1737, una
cobla acompanyava a la missa. També a la plaça es ballaven sardanes i el ballet
clàssic català on el galant conquista a la seva promesa mitjançant un variat
repertori de danses.
Aquest edifici es caracteritza
per l'estil dels enginyers militars. El seu recorregut és de rigor geomètric,
té una sola nau (sense transsepte). També compta amb vuit capelles laterals.
L'altura de la torre es limitada per no servir de referència per a l'enemic.
Un dels elements d’atracció
del lloc és el forn solar instal·lat el 1953 el qual assoleix una temperatura
de 3000ºC.
Els darrers conflictes
mundials van provocar una forta emigració d’exiliats a Montlluís. Va convertir-se
en un freqüent lloc de pas a raó de la Guerra Civil Espanyola i també de la
Segona Guerra Mundial.
Una dada remarcable és que els
rètols informatius, certament molts, són redactats en francès, català, anglès i
alemany.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada