SANT MARTÍ DE LLESP. PONT DE SUERT. ALTA RIBAGORÇA.

PETJADES PER L’ALTA RIBAGORÇA. 

El poble de Llesp (62 h. 2009, 944 m. alt) és situat a la riba dreta de la Noguera de Tor. Formà municipi independent fins el 1968. L’antic terme comprenia, a més, el poble de Castelló de Tor, les caseries i llogarets de Casós, Igüerri, Gotarta, Iran, Irgo de Tor i Sarroqueta, i el despoblat de Viuet (amb l’antiga quadra de Marquet).

Segons una notícia retrospectiva que refereix el cartulari de Roda, quan aquest indret va ser ocupat l’any 1006 per Abd al Malik, el bisbe Eimeric de Ribagorça, en la seva fugida dels musulmans, es trasllada interinament a Llesp. Porta diplomes i ornaments de Sant Vicenç de Roda. En aquestes circumstàncies l’església de Llesp va ser la seu del bisbat de Ribagorça, fins a la restauració de Roda.

Tot i aquesta referencia, aleshores Llesp no era cap entitat important, sinó un vilar que des d’antic pertanyia a Castelló de Tor. Així consta en un document de l’any 1054 on consta la venda o permuta feta per Eizolina al rei Ramir I d’Aragó de Castelló de Tor amb els seus termes. El seu fill Sanç Ramírez  transferí e dit castell amb la vila de Llesp a la seu de Sant Vicenç de Roda.

  

L’any 1380, el rei Pere III, el Cerimoniós, concedí al bisbe de Lleida, Romeu Sescomes, els homes i la universitat de Llesp. El bisbat de Lleida va gaudir de la senyoria d’aquest indret fins a la fi de l’antic règim que alhora era infeudada als barons d’Erill.  

Malgrat les notícies de l’indret de Llesp no s’ha localitzat cap document que pugui il·lustrar el passat medieval de Sant Martí.

L’església actual de Sant Martí és un edifici construït amb materials de l’antiga església alt-medieval. És destacable la portalada, actualment a la façana nord, però que, originalment, era a la de migdia, del temple primitiu. És feta d'un arc de mig punt realçat amb una arquivolta bisellada. Manca una arquivolta, perduda en el trasllat, que arrencava dels dos capitells florals amb columna, actualment orfes.  

 

L'exterior de l'església era de carreus de pedra arrebossats. La coberta, igual que tot el poble, és de teula àrab, excepte la del campanar que és de lloses de pissarra així com la del cimbori. Actualment és un edifici deformat que compren diversos estils a partir del romànic.  

Té força semblança amb les esglésies de Sant Climent d'Iran i de Sant Romà de Casós. 

Sant Martí de Llespés és pot datar entre el segle XII, quan es consolidà l'art romànic, i el XVII, quan s’introduïren els cimboris a la Vall de Boí.  

És un edifici protegit com a Bé Cultural d'Interès Local.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.