Aquest primer
dia de l’any el van iniciar visitant Santa Eugènia de Berga. Vam deixar aquesta
població mig coberta de boira, i ens va sorprendre en arribar a Taradell, només
tres quilometres de distància, pel dia solejat i clar que ens envoltà. La raó
de la nostra sorpresa va ser clarament explicada per una veïna del poble que
ens va dir que era normal. Taradell és
una mica més elevat que Santa Eugènia. Tret de la boira l’ambient era fred.
La major part de
la població resideix en el poble del mateix nom, Taradell 5172 h. 2011) cap de
municipi i una bonica i ben ordenada vila amb diferents monuments molt
interessants de veure.
En la meva
recerca de dades he trobat unes força ben entenedores i documentades d’Antoni
Pladevall i Font sobre l’església parroquial de Taradell, sota l’advocació de
Sant Genís.
Sant Genís de
Taradell és l’edifici més destacat de la vila, encara no superat pels molts
edificis que s’han construït del segle XVIII ençà. És d’estil barroc, d’època
ja neoclàssica, que fou dissenyat pel mestre d’obres vigatà Josep Morató i
dirigí la construcció el seu germà Antoni, també mestre de cases. S’aixecà
entre el 1755 i s’inaugurà per la Festa major de 1763, encara que s’hi va
treballar per acabar-la del tot fins el 1770. L’ànima de la construcció fou el
rector Dr. Ramon Vila i Grau (1733-1771)
En aquell moment
la parròquia comptava amb unes 1.500 persones, de les que només un miler vivien
a la vila. Era però un moment de força empenta constructiva i de benestar, com
ho revelen les moltes cases i masies fetes o refetes per aquells anys.
Fou una obra
molt costosa i per a ella es pactà una contribució especial pels pagesos i
fabricants més destacats, mentre que la gent senzilla hi contribuïa amb jornals
per trencar pedra, fer la calç, bastides i portar el material a peu d’obra.
Per fer-la va
caldre aterrar l’església anterior, orientada de llevant a ponent, que anava
des de mitja Capella Fonda a mig presbiteri actual. Era bàsicament l’església
consagrada el 1076, que havia estat molt modificada entre els anys 1522 i 1524
i s’havia ampliat amb capelles laterals els anys 1597,1609 i 1630. Només es va
deixar el campanar.
Aquesta església
n’havia reemplaçat una altra d’anterior documentada des dels 950 que no sabem
com era, però sí al mateix lloc.
Es guarden els
comptes detallats de tot el que va costar el nou edifici, bastant més de les
5.500 lliures del preufet pactat l’11 de gener del 1755 entre el poble i els
mestres d’obres. La Capella Fonda s’hi va afegir 130 anys més tard.
Sortosament es
va salvar el campanar romànic, reproduït el 1929 al Poble Espanyol de
Barcelona, per la seva Exposició Internacional, però com que quedava a la
mateixa alçada de l’església, tenia uns 25 metres, el rector aproximadament l’any 1799, hi va fer afegir
un nou pis i una teulada piramidal de rajoles envernissades, que fou modificada
o “neo-romanitzat”, amb permís de J. Puig i Cadafalch, pel 1949.
El retaule major
del presbiteri, dels Real i Vernís de Vic, es va fer entre el 1791 i el 1793,
però es va cremar en el gran incendi fortuït del 1904. El 1909 l’església
estava ja restaurada i el bisbe Torras i Bages el 1910 ja va consagrar
l’església restaurada i va pagar un retaule nou que fou destruït, junt amb la
resta d’altars valuosos i tot el parament de l’església, a finals de juliol del
1936.
Tornarem a
parlar de Taradell i de l’amabilitat dels seus veïns.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia. M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada