En la sortida d’Amics del Romànic
del Berguedà van visitar el poble i l’església de Sant Joan les Fonts. El poble
(1.733 h.2005/ 342 m. alt.), és a la
dreta del riu Fluvià, va originar-se en l’església de Sant Joan de Fontibus
i a vegades dit també de Fontibus subterioribus o inferioribus ,
per a distingir-lo del proper lloc de Sant Cristòfol les Fonts, d’Olot.
L’església es troba a la part baixa
de la població, al final de les cases, prop del riu i gairebé sola, cosa que
motivà l’erecció d’una nova església, més al centre del poble, dedicada també a
Sant Joan.
Sant Joan les Fonts, fou consagrada l’any
958 pel bisbe de Girona, Arnulf. inicialment estava dedicada a Sant Esteve,
Sant Joan i Sant Miquel, però aviat va passar a ésser coneguda només per Sant
Joan i Sant Esteve. Era propietat dels vescomtes de Besalú, Udalard Bernat de
Milany i la seva muller Ermessenda.
Els bisbes de Girona confirmaren la
donació el 1106 i hi consagraren una nova església, l’actual, el 1117. Fou un
priorat de pocs monjos; cinc als primers segles i només dos a partir de la
segona meitat del segle XIV.
El 1424 trencà la seva subjecció a
Marsella i el papa Martí V l’uní primer a Sant Pere de Besalú i després a Sant
Pere de Camprodon, el 1592. Des del segle XV pràcticament ja no tenia comunitat
i era només una església parroquial regida per un vicari perpetu, que feia de
rector. Va restar unida al monestir de Sant Pere Camprodon, fins el 1835.
La nau central, més alta que no les
laterals, és coberta amb volta de canó apuntada, reforçada per arcs torals que
arrenquen de pilars amb semi-columnes adossades amb capitells corintis. Les
naus laterals, més baixes, són cobertes amb voltes de quart de cercle. La nau
central comunica amb les laterals a través d'arcs formers de mig punt que
recolzen sobre columnes adossades als esmentats pilars. Fou bastida amb pedra
vermellosa del país.
La porta d'accés, centrada al mur de
ponent, té un timpà llis sobre llinda i muntants també llisos. Les arquivoltes,
decorades, descansen sobre dos parells de columnes (les del costat dret han
desaparegut, però). Posteriorment s'hi adossà un atri amb teulada a doble
vessant sobre encavallades de fusta.
El campanar fou construït vers
1791-92, adossat al costat sud de la façana. Per fer la porta s'empraren les
restes d'un antic retaule. És una gran planxa de fusta on hi ha representat
Sant Pere, amb vestit i túnica llarga, remarcada per grans plecs que donen a la
figura volum i elegància. A la mà esquerra porta les claus simbòliques i a la
dreta un llibre. El seu estat de conservació és molt dolent.
Hi ha una pica baptismal situada a
la nau lateral esquerra, d'immersió. Antigament estava adossada a un mur
lateral de l'església. va ser realitzada per un autor amb grans influències
orientals (demostrades pels turbants i tocats que coronen les figures) i amb un
estic arcaic. Hi foren esculpits estilitzats fullatges, la degollació dels
Sants Innocents, dos homes i una dona resant, Sant Pere amb la clau simbòlica a
la mà esquerra i la dreta amb actitud de beneir; s'hi pot veure les lletres
gregues alfa i omega, el nom del Salvador, i les lletres M N A que alguns
estudiosos han volgut veure com les inicials de l'autor; d'ésser així seria de
les poques signatures romàniques que han arribat fins a nosaltres.
També hi ha tres piques sense
decoració que eren utilitzades per guardar l'oli de les llanternes aportat, com
ofrena, pels fidels. Dues d'elles es conserven dins de l'església monacal; la
tercera davant la porta d'accés a la casa rectoral.
El retaule neoclàssic, trobat pels
Amics de Sant Joan les Fonts, havia estat ubicat a la paret de la nau esquerra:
entre els seus capitells corintis, frontons i columnes estriades era acollida l'antiga
Majestat de Sant Joan, conservada en el museu de Girona. És de fusta, i fou
daurat i enguixat al damunt. Actualment l'associació esmentada, té en projecte
la seva restauració i possiblement ocupi, dins de l'església, el seu lloc
primitiu. Actualment en l’església hi ha una replica de mides una mica
superiors.
Els capitells estan decorats amb
fauna mitològica i els restants decorats amb fullatges (capitells corintis).
Durant la Guerra Civil va ser cremat el
retaule barroc de l'absis central.
L’església, declarada monument
nacional i restaurada el 1991. Al desembre del 2007 es va inaugurar l'exposició
permanent constituïda per cinc mòduls on s'explica l'evolució del monestir
romànic.
El Monestir de Sant Joan les Fonts
és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada