La vila de Tírvia (111 h el 20017991
msnm.)) és situada en un replà enlairat del sector oriental del terme, a
l’interfluvi de les tres valls que l’afaiçonen, dominada a llevant per les
elevacions del Faro.
Els antics carrers porxats foren
malmesos en la guerra civil de 1936-39 i resten poques cases del nucli antic.
Tot i que fou restaurat aviat, els criteris que se seguiren —els de la Direcció
General de Regions Devastades— no restituïren el caràcter tradicional que havia
tingut.
Els primers esments de Tírvia es
troben en els preceptes atorgats per l’emperador Lluís, el 835, i pel rei
Carles el Calb, el 860, que recullen dos preceptes anteriors, perduts ,
corresponents el primer a Carlemany , amb
data entre l’any 800 i el 814, i el segon al reis Lluís d’Aquitània, del 814
atorgats a l’església d’Urgell i als seus bisbes respectius, on s’atribuïa i
confirmava les parròquies dels diferents “pagos” que formaven el bisbat, entre
el quals figura el de Tírvia. Posteriorment Tírvia s’integrà al deganat de
Cardós i així figura en la relació
d’esglésies del 1314 visitades pels delegats de l’arquebisbe de Tarragona i en el
llibre de la dècima del bisbat d’Urgell de 1391.
Els primers esments, en concret de
l’església de Sant Feliu de Tírvia daten del 1060 en la donació d’uns alous
feta per Galí Arnau al seus fills Selvà i Tedball.
L’edifici romànic era descrit pel
visitador episcopal, l’any 1758, com un ampli edifici amb un altar principal i
cinc de secundaris, una sagristia i un cementiri ben tancat.
Sant Feliu de Tírvia fou
integralment restaurada el 1943 dins del programa de restauració de “zonas devastadas”
per la Guerra Civil. L'església anterior, molt afectada per la guerra,
s'esfondrà sobtadament el 1941 durant les obres de reconstrucció del poble. La
nova, s'aixeca en el lloc de l'antiga
dins d'un estil neoromànic.
L’església és un edifici de planta rectangular
orientada a l'oest i portal de mig punt amb arcuacions en degradació. Per
damunt d'aquest i sota el pinyó s'obre un òcul.
A la dreta, entrant per la porta, s'aixeca el campanar similar a l’antic. És dividit externament, amb frisos d'arcuacions
cegues, per quatre pisos en els que s'obren estretes espitlleres així com
finestres de mig punt geminades amb columneta central que suporta un capitell
trapezoïdal sobre la que descansen els arcs. Un xapitell remata el campanar.
Va ser construïda amb totxana i
ciment, recoberts amb arrebossat, excepte els angles, les arcuacions i la porta
de pedra vista.
Interiorment s’aprofità el retaule del Roser de
l’anterior i l’absis fou decorat amb noves pintures.
Sant Feliu
de Tírvia és una església, d'origen romànic, inclosa a l’Inventari del
Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i
recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada