AVANCEM PER L’URGELL
L’església
parroquial de Sant Pere s’emplaça a la part més elevada del poble de Bellver de
Sió, el qual és situat sobre un petit tossal de 400 m d’altitud, a la dreta del
Sió.
El
lloc de Bellver de Sió formà part del territori conquerit al segle XI pel comte
Ermengol IV d’Urgell, i la seva existència com a nucli de poblament és ja
testimoniada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, de l’any
1098, quan s’esmenta l’església de Belveder com a subjecta a
l’esmentada canònica i dins el bisbat d’Urgell.
La
dependència d’aquesta parròquia respecte de la canònica de Guissona no es
mantingué gaire temps, ja que en la butlla de confirmació de béns que el papa
Eugeni III concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona l’any 1151,
l’església de Bellver consta com a possessió seva. Pocs anys després, el 1163,
en l’acta de la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, es torna a
ratificar aquesta parròquia entre les seves propietats.
El
1279 i el 1280 el rector de Sant Pere de Bellver contribuí a sufragar la dècima
papal recaptada a la diòcesi d’Urgell en aquells anys, així com també participà
en la dècima col·lectada a la mateixa diòcesi el 1391.
Al
principi dels anys vuitanta el temple fou restaurat.
Aquesta
església ha experimentat al llarg del temps profundes transformacions en la
seva estructura. La part occidental de l’edifici, això és, la façana amb la
porta d’entrada, el campanar i l’espai interior fins al primer arc toral foren
afegits a la segona meitat del segle XVIII.
La
resta ha sofert també moltes modificacions i destrosses, com va quedar ben
patent al mes de febrer de l’any 1980, quan es va fer una neteja total del
parament interior. En successives restauracions posteriors s’ha intentat, fins
on ha estat possible, recuperar amb carreus de pedra les formes
arquitectòniques de la primitiva església romànica, un temple d’una sola nau
amb un absis semicircular encarat a llevant.
L’església
és edificada damunt una gran roca, al cim del tossal on està situat el poble.
Probablement amb el pes de les gruixudes parets, la roca ha tingut algun
moviment d’assentament, cosa que ha provocat esquerdes, visibles fins fa poc de
dalt a baix de l’absis, i potser també algun esfondrament parcial de l’edifici.
Per això es van construir dos grans contraforts al costat sud de la nau, i el
mateix transsepte, situat entre els dos contraforts, es devia bastir amb una
doble finalitat: apuntalar l’edifici i augmentar una mica les dimensions
interiors de l’església.
La
nau actualment fa 17 m de llargada per 4, 5 m d’amplària i el transsepte fa 11
m d’extrem a extrem. L’absis —alliberat d’un cos estrany que tenia adossat al
costat nord— és l’element arquitectònic més íntegre i homogeni i el que millor
indica la naturalesa romànica de la primitiva construcció. A l’exterior mostra
un aparell amb filades de pedra ben tallada, de gruixària diversa. Al centre de
l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, d’arc de mig punt monolític decorat.
Un altre arc de pedres rectangulars ressegueix l’extradós de l’arc. Al costat
del muntant nord d’aquesta finestra hi ha una altra pedra de mides similars,
que té gravada la figura esquemàtica d’un home amb els braços oberts, feta amb
profunda incisió.
La
cornisa que orna la part superior de l’absis també presenta decoració
esculpida. Al damunt d’aquesta cornisa hi ha un sobrealçament de l’absis, de
tres filades de pedres. A sota hi ha una filera de vint arquets cecs monolítics
recolzats sobre mènsules esculpides, de forma semblant a la cornisa de
l’interior. Els timpans dels ares cecs són completament llisos excepte tres que
porten algun motiu en relleu. Els petits carcanyols són ocupats per peces
triangulars.
Fins
al moment de la restauració, la part inferior de l’absis romànic fins a
l’altura de la cornisa estava molt malmesa. Només el sector central amb la
finestra s’havia preservat intacte. La restauració restituí a l’absis el seu
aspecte inicial a partir de les pedres primitives trobades senceres sota el
nivell del paviment actual del presbiteri. La volta de quart d’esfera de
l’absis, que arrenca airosament de la cornisa, una vegada netejada de
l’arrebossat que la cobria, va aparèixer gairebé intacta. L’arc preabsidal de
mig punt, l’estructura primitiva del qual no s’ha pogut recuperar i que resta
cobert de guix, descansa sobre dues pilastres adossades i les respectives
impostes trapezoïdals.
La
finestra de doble esqueixada de l’absis presenta a l’interior un arc monolític.
A l’extradós hi ha un altre arc de descàrrega adovellat. La cornisa forma una
mena d’escacat molt evolucionat. Ha estat refeta amb material artificial a
partir del fragment preservat al centre de l’absis.
A
la mateixa altura de l’absis, la nau també presenta una cornisa als murs nord i
sud, molt treballada, formada per una motllura feta de pedres trapezoïdals no
bisellades; la seva variada decoració és tota de-tipus geomètric. Aquesta
motllura es troba íntegra als dos costats del primer tram de la nau a partir de
l’absis i ha desaparegut als dos trams següents a causa de la construcció dels
arcs del transsepte i de dues capelles laterals buidades al gruix dels murs. La
tornem a trobar al tram següent, l’últim que subsisteix de la primitiva
construcció romànica, encara que només al parament del costat sud.
El
parament del costat nord és completament llis de dalt a baix i res no fa pensar
que mai hi hagués hagut cap motllura en aquest indret. En la part inferior a
banda i banda d’aquest tram, els murs també havien estat profundament excavats
per encabir-hi confessionaris. Actualment han estat refets amb filades de
pedres treballades a punta, com la resta de l’antic parament.
Les
dues portes amb llinda i muntants de pedra, situades al primer tram de la nau
prop de l’absis, són de construcció recent. Però al mur del costat sud hi ha
encara dues finestres romàniques, similars a la de l’absis: totes dues són de
doble esqueixada i tenen l’arc de mig punt monolític, sense cap decoració. Una
no és visible a l’exterior per culpa del braç dret del transsepte que li fou
adossat; l’altra no és visible a l’interior de la nau perquè està tapada per la
imposta d’un dels arcs torals.
La
volta de canó original que cobria la nau no s’ha conservat. Ha estat
substituïda per una volta de llunetes, feta de maons i guix. La volta descansa
sobre quatre arcs torals —un de semicircular i tres de lleugerament apuntats—,
els quals recolzen sobre unes impostes de guix adossades al parament.
L’estructura
decorativa de l’absis fa d’aquesta església un exemple molt interessant per
seguir l’evolució dels motius ornamentals llombards. Es tracta d’un edifici del
segle XII amb una interpretació molt personalitzada dels elements decoratius que
no té paral·lelismes en altres edificis catalans de l’època.
La
porta central presenta un baix relleu de Sant Pere. El campanar és un sòlid cub
petri, adossat a la banda esquerra de l'església, es transforma en una torre
octogonal coronada per vuit pinacles rematats per boles. El campanar només té
una petita finestra rectangular.
A
l’interior de l’església de Sant Pere de Bellver de Sió es conserven, com ja
s’ha indicat, restes de decoració escultòrica. A la zona de l’absis la
decoració es troba repartida; d’una banda a la finestra de doble esqueixada i
d’arc de mig punt monolític que manté la mateixa decoració a l’exterior que a
l’interior. Aquesta decoració consisteix en un soguejat incís i emmarcat entre
la finestra i un altre arc que formen les dovelles a l’extradós.
Amb
motiu de la realització d’unes obres de reparació al mur de contenció situat a
la part posterior de l’absis de l’església de Sant Pere de Bellver de Sió,
aparegueren una sèrie de sepultures excavades a la roca que motivaren la
realització d’una excavació d’urgència al desembre del 1984 per part del Servei
d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Els treballs arqueològics,
dirigits per N. Rafel, donaren com a resultat la identificació d’un total de 12
tombes, algunes de les quals ja eren visibles abans de la intervenció del
Servei d’Arqueologia. Totes les sepultures són excavades a la roca i en la seva
major part situades en funció de l’absis de l’església, en disposició radial.
Sant Pere de Bellver de Sió és una obra inclosa a
l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fons.
Catalunya Romànica i IPAC
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau
