dimarts, 16 de febrer de 2021

SANT PERE DE BELLVER DE SIÓ. OSSÓ DE SIÓ. L’URGELL

 AVANCEM PER L’URGELL 

L’església parroquial de Sant Pere s’emplaça a la part més elevada del poble de Bellver de Sió, el qual és situat sobre un petit tossal de 400 m d’altitud, a la dreta del Sió. 

El lloc de Bellver de Sió formà part del territori conquerit al segle XI pel comte Ermengol IV d’Urgell, i la seva existència com a nucli de poblament és ja testimoniada en l’acta de consagració de Santa Maria de Guissona, de l’any 1098, quan s’esmenta l’església de Belveder com a subjecta a l’esmentada canònica i dins el bisbat d’Urgell.

La dependència d’aquesta parròquia respecte de la canònica de Guissona no es mantingué gaire temps, ja que en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III concedí a la canònica de Santa Maria de Solsona l’any 1151, l’església de Bellver consta com a possessió seva. Pocs anys després, el 1163, en l’acta de la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, es torna a ratificar aquesta parròquia entre les seves propietats. 

El 1279 i el 1280 el rector de Sant Pere de Bellver contribuí a sufragar la dècima papal recaptada a la diòcesi d’Urgell en aquells anys, així com també participà en la dècima col·lectada a la mateixa diòcesi el 1391. 

Al principi dels anys vuitanta el temple fou restaurat. 

Aquesta església ha experimentat al llarg del temps profundes transformacions en la seva estructura. La part occidental de l’edifici, això és, la façana amb la porta d’entrada, el campanar i l’espai interior fins al primer arc toral foren afegits a la segona meitat del segle XVIII.

La resta ha sofert també moltes modificacions i destrosses, com va quedar ben patent al mes de febrer de l’any 1980, quan es va fer una neteja total del parament interior. En successives restauracions posteriors s’ha intentat, fins on ha estat possible, recuperar amb carreus de pedra les formes arquitectòniques de la primitiva església romànica, un temple d’una sola nau amb un absis semicircular encarat a llevant. 

L’església és edificada damunt una gran roca, al cim del tossal on està situat el poble. Probablement amb el pes de les gruixudes parets, la roca ha tingut algun moviment d’assentament, cosa que ha provocat esquerdes, visibles fins fa poc de dalt a baix de l’absis, i potser també algun esfondrament parcial de l’edifici. Per això es van construir dos grans contraforts al costat sud de la nau, i el mateix transsepte, situat entre els dos contraforts, es devia bastir amb una doble finalitat: apuntalar l’edifici i augmentar una mica les dimensions interiors de l’església. 

La nau actualment fa 17 m de llargada per 4, 5 m d’amplària i el transsepte fa 11 m d’extrem a extrem. L’absis —alliberat d’un cos estrany que tenia adossat al costat nord— és l’element arquitectònic més íntegre i homogeni i el que millor indica la naturalesa romànica de la primitiva construcció. A l’exterior mostra un aparell amb filades de pedra ben tallada, de gruixària diversa. Al centre de l’absis s’obre una finestra de doble esqueixada, d’arc de mig punt monolític decorat. Un altre arc de pedres rectangulars ressegueix l’extradós de l’arc. Al costat del muntant nord d’aquesta finestra hi ha una altra pedra de mides similars, que té gravada la figura esquemàtica d’un home amb els braços oberts, feta amb profunda incisió. 

La cornisa que orna la part superior de l’absis també presenta decoració esculpida. Al damunt d’aquesta cornisa hi ha un sobrealçament de l’absis, de tres filades de pedres. A sota hi ha una filera de vint arquets cecs monolítics recolzats sobre mènsules esculpides, de forma semblant a la cornisa de l’interior. Els timpans dels ares cecs són completament llisos excepte tres que porten algun motiu en relleu. Els petits carcanyols són ocupats per peces triangulars.

Fins al moment de la restauració, la part inferior de l’absis romànic fins a l’altura de la cornisa estava molt malmesa. Només el sector central amb la finestra s’havia preservat intacte. La restauració restituí a l’absis el seu aspecte inicial a partir de les pedres primitives trobades senceres sota el nivell del paviment actual del presbiteri. La volta de quart d’esfera de l’absis, que arrenca airosament de la cornisa, una vegada netejada de l’arrebossat que la cobria, va aparèixer gairebé intacta. L’arc preabsidal de mig punt, l’estructura primitiva del qual no s’ha pogut recuperar i que resta cobert de guix, descansa sobre dues pilastres adossades i les respectives impostes trapezoïdals. 

La finestra de doble esqueixada de l’absis presenta a l’interior un arc monolític. A l’extradós hi ha un altre arc de descàrrega adovellat. La cornisa forma una mena d’escacat molt evolucionat. Ha estat refeta amb material artificial a partir del fragment preservat al centre de l’absis. 

A la mateixa altura de l’absis, la nau també presenta una cornisa als murs nord i sud, molt treballada, formada per una motllura feta de pedres trapezoïdals no bisellades; la seva variada decoració és tota de-tipus geomètric. Aquesta motllura es troba íntegra als dos costats del primer tram de la nau a partir de l’absis i ha desaparegut als dos trams següents a causa de la construcció dels arcs del transsepte i de dues capelles laterals buidades al gruix dels murs. La tornem a trobar al tram següent, l’últim que subsisteix de la primitiva construcció romànica, encara que només al parament del costat sud. 

El parament del costat nord és completament llis de dalt a baix i res no fa pensar que mai hi hagués hagut cap motllura en aquest indret. En la part inferior a banda i banda d’aquest tram, els murs també havien estat profundament excavats per encabir-hi confessionaris. Actualment han estat refets amb filades de pedres treballades a punta, com la resta de l’antic parament. 

Les dues portes amb llinda i muntants de pedra, situades al primer tram de la nau prop de l’absis, són de construcció recent. Però al mur del costat sud hi ha encara dues finestres romàniques, similars a la de l’absis: totes dues són de doble esqueixada i tenen l’arc de mig punt monolític, sense cap decoració. Una no és visible a l’exterior per culpa del braç dret del transsepte que li fou adossat; l’altra no és visible a l’interior de la nau perquè està tapada per la imposta d’un dels arcs torals.


La volta de canó original que cobria la nau no s’ha conservat. Ha estat substituïda per una volta de llunetes, feta de maons i guix. La volta descansa sobre quatre arcs torals —un de semicircular i tres de lleugerament apuntats—, els quals recolzen sobre unes impostes de guix adossades al parament. 

L’estructura decorativa de l’absis fa d’aquesta església un exemple molt interessant per seguir l’evolució dels motius ornamentals llombards. Es tracta d’un edifici del segle XII amb una interpretació molt personalitzada dels elements decoratius que no té paral·lelismes en altres edificis catalans de l’època. 

La porta central presenta un baix relleu de Sant Pere. El campanar és un sòlid cub petri, adossat a la banda esquerra de l'església, es transforma en una torre octogonal coronada per vuit pinacles rematats per boles. El campanar només té una petita finestra rectangular.   

A l’interior de l’església de Sant Pere de Bellver de Sió es conserven, com ja s’ha indicat, restes de decoració escultòrica. A la zona de l’absis la decoració es troba repartida; d’una banda a la finestra de doble esqueixada i d’arc de mig punt monolític que manté la mateixa decoració a l’exterior que a l’interior. Aquesta decoració consisteix en un soguejat incís i emmarcat entre la finestra i un altre arc que formen les dovelles a l’extradós. 

Amb motiu de la realització d’unes obres de reparació al mur de contenció situat a la part posterior de l’absis de l’església de Sant Pere de Bellver de Sió, aparegueren una sèrie de sepultures excavades a la roca que motivaren la realització d’una excavació d’urgència al desembre del 1984 per part del Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya. Els treballs arqueològics, dirigits per N. Rafel, donaren com a resultat la identificació d’un total de 12 tombes, algunes de les quals ja eren visibles abans de la intervenció del Servei d’Arqueologia. Totes les sepultures són excavades a la roca i en la seva major part situades en funció de l’absis de l’església, en disposició radial.


Sant Pere de Bellver de Sió és una obra inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fons. Catalunya Romànica i IPAC

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari