PETJADES PEL VALLESPIR
El poble de Costoja – en francès Coustouges - està situat a l'extrem nord de la meitat oriental del terme comunal, al lloc on neix la Ribera de Costoja, afluent del Tec. Molt a prop del poble, al sud i al sud-oest, es troba la carena principal dels Pirineus, de tal manera que més cap a migdia el terme de Costoja conforma tot el vessant nord de la vall de la Muga, i, per tant, forma part de l'Alta Garrotxa.
El lloc de Costoja és esmentat per primera vegada en un document del 936, en el qual Rotruda ven a Ava, comtessa de Cerdanya, vídua de Miró II, i al seu fill Oliba un alou de Costogia. En l'acta testamentària d'un altre Miró II, comte de Besalú i bisbe de Girona, s'esmenta ja l'església de Santa Maria, els delmes de la qual foren donats a l'abadia de Santa Maria d'Arles.
Poc després, era propietat de la comtessa Ermengarda quan el 988 aquesta en feu donació al seu espòs, el comte de Cerdanya i Besalú Oliba Cabreta, que tot seguit la transferí totalment a Santa Maria d'Arles, que hi constituí un priorat.
L'edifici actual, obra de l'abat Ramon I d'Arles, fou consagrat el 1142 pel bisbe d'Elna Udalgar de Castellnou, substituint-ne un de més antic. En aquesta consagració es dotà el poble de l'espai per a obrir-hi cementiri. El conjunt d'església i cementiri fou envoltat per les cases del poble, formant una cellera. El 1168 es formà un capbreu, en un acord entre l'abat d'Arles, Ramon, i Bertran de Boada, que percebia drets a Costoja. En aquest capbreu s'esmenta in nostro cellario de Custodia.
El 1267 es torna a esmentar la
cellera, en aquest cas en el testament de Guillem Hug de Serrallonga, senyor de
Serrallonga, Cabrenys i la Clusa. Després de fer un llegat a l'església de
Costoja, ordena destruir el costell i l'argolla (instruments per a
l'execució de condemnats) que havia fet construir a la cellera de Costoja, tot
i reconeixent que no posseïa cap dret sobre les jurisdiccions penal i criminal
del lloc, les quals corresponien a l'abat d'Arles.
Santa Maria de Costoja és una església força espectacular, malgrat la seva aparent senzillesa exterior. D'una sola nau, coberta amb volta de canó lleugerament apuntada, amb la nau dividida en tres curts trams, amb arcs torals separant-los. Als peus de l'església hi ha un atri, també romànic, cobert amb volta de canó, com si fos un tram més de la nau, però constructivament separat.
A la capçalera de la nau, l'absis semicircular està precedit per un tram de la mateixa alçada de l'absis, disposat com si fos un transsepte, amb capelles a banda i banda. Les solucions constructives d'aquesta zona del presbiteri són força complexes.
La portalada, una de les més belles
del romànic de la Catalunya del Nord i del romànic català en general, és al
frontis, a la façana de ponent, dins de l'atri; no comunica amb el carrer, sinó
que forma el pas de l'atri a l'església. És una porta senzilla, sense decoració
escultòrica, però formada per cinc arquivoltes en degradació, timpà, una llinda
llisa i dues columnes. Una altra porta s'obre en el mateix atri, cap a migdia,
que és l'accés al temple des del carrer. També sense decoració, està format per
tres arcs en degradació, amb llinda i timpà.
Les tècniques constructives i la pedra utilitzada, amb una barreja de granit i pedra sorrenca vermellosa, tot amb carreus ben tallats, i amb l'ús de pedra tosca o travertí en els elements decoratius i obertures, remeten a una construcció del segle XII, que correspon plenament a la consagració del 1142.
És notable a Santa Maria de Costoja
la presència de ferro forjat a dos llocs de l'església: la porta d'entrada des
del carrer a l'atri, plena de volutes, bandes de ferro i forrellat amb petits
caps d'animal en els extrems. L'altre element, molt destacable perquè en queden
molt pocs, d'aquests elements, és la reixa que tanca l'accés al presbiteri des
de la nau. Molt possiblement es tracta d'una obra del segle XIII o
fins i tot XIV.
Santa Maria de Costoja va ser declarada monument històric de França el 1840.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Roa Planell Grau
Fons documental. Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada