SANT ESTEVE DE BORDILS. GIRONÈS

 PASSEJANT PEL GIRONÈS 

En la nostra habitual recerca d’esglésies, a l’arribar al barri antic de Bordils va ser majúscula la nostra sorpresa davant de la magnificència de la façana i molts altres detalls  de la construcció. 

El lloc és citat el 990 com Burdilis i l’església ho és el 1074 com Sant Esteve de Burdillis. Les referències continuen a partir d’aquest moment en l’antiga documentació i en les llistes sinodals de la diòcesi gironina.

 

A la llinda de la porta principal hi ha la inscripció: "VVY QUE COMTAM X4 DEL MES DE SETEMBRE DEL ANY 1561 SE COMENSÁ LA ESGLESIA PARROCHIAL". I també a la portalada hi ha dos medallons de pedra, en un s'hi pot llegir MESTRA/JAVME /BVSQVETS" i en l'altre també hi ha un nom il·legible, tot i que possiblement indica els noms dels constructors de l'església.       

L'edifici és d'estil gòtic tardà, amb alguns detalls d'influència renaixentista, feta amb obra és de carrers de pedra i la coberta de teula. És d'una sola nau coberta amb voltes de creuaria i amb claus centrals estan decorades amb els escuts de Bordils, el del Papa i el de Catalunya. Els arrencaments dels arcs de la volta són cisellats amb figures d'animals. 

Hi ha tres capelles a cada lateral, cobertes amb arcs de mig punt construïdes al segle XVIII. El campanar presenta un basament de planta quadrada i la part superior octogonal, amb arcades apuntades, rematat amb gàrgoles i barana calada. Flanquejant la façana principal, en el coronament hi ha dues garites de caràcter defensiu, que s'han datat del segle XVI, i estan situades en cada un dels angles i unides per una galeria. 

La porta d'accés a la sagristia, situada en un lateral de l'absis, és d'estil renaixentista, amb frontó, tríglifs i mètopes. A la capella del sagrari hi ha un altar neogòtic. 

La pica baptismal està feta de pedra de "Girona". D'estil barroc, és llisa i fa uns 100 cm d'alçada per 95 cm de diàmetre. Està col·locada al presbiteri de l'altar major de l'església.

 Són interessants les impostes decorades, a l'arrencada de l'arc que sosté el cor, representant els sants patrons de l'església i Sant Jaume. 

Conserva diverses imatges de sants, com un Sant Josep amb el Nen; la Mare de Déu del Roser, que podria provenir d'una altra església; un Sant Esteve, restaurat els anys 1980 i una altra Mare de Déu del Roser, feta pel taller de Llimona- 

Sant Esteve de Bordils és una obra declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons documental. Viquipèdia i Catalunya Romànica