CONÈIXER EL SOBRARB
L' església de Sant Joan
Baptista és un temple del segle XVI encara que
al segle XVIII va tenir una reforma que va ocultar gairebé
completament les restes del temple anterior. Menys el mur meridional,
un crismó del segle XII i el finestral de l'atri. Finalment
va ser restaurat al seu interior el 2000. Consta en un document del
1055 del reí Ramiro sobre el que sembla ser es va aixecar
el temple sobre les restes del monestir visigòtic de sant Cucufate (Cugat).
Es tracta d'un temple d'estil romànic amb
planta quadrada de grans dimensions coberta amb volta el·líptica, i capçalera
recta més estreta, orientada a l'est i coberta amb volta de llunets, estant el
tram de l'absis tancat amb llunetes el·lipsoïdals, el dels peus amb llunetes
clàssiques i el creuer amb petita. Els braços del creuer arrenquen de
superfícies còncaves que aixopluguen quatre fornícules, mentre que l'absis i el
creuer estan recorreguts per una volada cornisa sobre capitells corintis i
pilastres llises.
A l'interior la decoració està
realitzada en guix i pintures murals com les que es poden observar en les
quatre fornícules dels angles de la nau, on apareixen pintats els quatre evangelistes al
costat de la creu amb emblemes de la Passió, dos anyells units per una
corona, bàcul i campaneta ; mitra, bàcul i creu de sant Benet i
la pintura de la Mare de Déu dels Lliris i al costat, la pila baptismal amb una
creu esculpida al front.
Dins del temple també es pot veure
el cor alt sobre un gran arc rebaixat i cobert amb volta de llunets al qual es
troba una inscripció:
SENT CURA Mn BENITO ESCALA D'ALQUEZAR EM PINTO JUAN SOLER / ANY 1861
L'edifici compta amb una torre al costat sud, al costat de la sagristia a què s'accedeix a través d'una porta adovellada al costat del presbiteri, està construïda en pedra carreu i maçoneria però que vista des de l'exterior té dos cossos, mentre que a l'interior no té pisos i es cobreix amb una coberta de fusta a quatre vessants.
La porta d'accés a l'església, en la qual es pot veure el crismó del segle XII posat de nou, es troba coberta per un pòrtic de planta quadrada i sota un arc de mig punt de grans dovelles a l'extradós del qual es poden veure fragments d'un escut i, a sobre, set mènsules amb motius renaixentistes esculpits.
Carrasca
mil·lenària
La carrasca mil·lenària de Lecina és la segona alzina més gran d'Espanya. Va ser guardonada com Arbre europeu de l'Any 2021.
Recull dades. Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Fons informatiu: Viquipèdia