NOSTRA SENYORA DELS DOLORS. FANLO. SOBRARB

 CONÈIXER EL SOBRARB 

Fanlo és un municipi que forma part de la zona del Port de Otal-Cotefablo. Exerceix de capital de la Vall de Vió, situada entre els rius Ara i Cinca . El municipi ha estat seleccionat com lloc d’Importància Comunitària. Els llocs d'importància comunitària (LIC) són els ecosistemes protegits a fi de contribuir a garantir la biodiversitat mitjançant la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, dels territoris considerats prioritaris pels estats membres de la Unió Europea. Aquests llocs, seleccionats pels diferents països en funció d'un estudi científic, passaran a formar part de les zones d'especial conservació, que s'integraran en la Xarxa Natura 2000 europea. 

Les seves cases, exemples excel·lents de l'arquitectura pirinenca, no deixen indiferent ningú. L’església de Nostra Senyora del Dolors és d’estil barroc Es tracta d'una església manada construir al segle XVIII pel senyor Melcior Borruel. L'edifici està construït en maçoneria amb reforç de carreus poc treballats a les cantonades, que al mur nord i oest conserva el arrebossat original amb morter de calç.

                                                                                 

Es tracta d'un volum allargat de proporcions esveltes, els murs laterals del qual queden articulats per contraforts aixecats en carreu a la cara exterior. L’absis, orientat a l'oest, és recte. Té als peus un pòrtic de dues plantes i una espadanya monocular coronant la façana al vèrtex de la teulada. Cobreix dos vessants amb ràfec de canets de pedra de perfil corb; originalment va haver de ser de lloses, ara substituïdes per un material modern.                                                                                                            

 A l´interior presenta una nau única dividida en tres trams i capçalera. Des del costat sud d'aquesta s'accedeix per porta adovellada a la sagristia. Als trams propers a la capçalera s'han obert dos amplis nínxols al mur amb la funció de capelles. El mateix enfonsament en alt arc de mig punt presenta la capçalera.                                               

   

Té cor als peus instal·lat a la segona planta del pòrtic, accedint-se des de l'interior pel costat de l'Evangeli. 

La nau i la capçalera es cobreixen amb llunetes separats per arcs torals, que baixen sobre pilastres amb un entaulament corregut que es prolongant fins a l'arc de la capçalera. El cor i el pòrtic cobreixen igualment amb llunetes, i la sagristia amb volta d'aresta. 

Els murs interiors estan arrebossats i blanquejats, a excepció dels fons dels nínxols de les capelles i de l'altar major que es van repicar deixant la pedra vista. Si en algun moment hi va haver més pintura mural es va eliminar en la restauració de què va ser objecte l'edifici als anys 90. No obstant, sí que es va mantenir el marbrejat i simulació de carreus que voregen l'arc de la capçalera a manera de guardapols. 

Hi ha una pila per a l'aigua beneïda encastada al mur dels peus, a l'esquerra de la porta. Està decorada amb relleus alterns de cares tosques i creus inscrites en cercles. A l'altar, una pila baptismal, procedent de l'església dels Tres Sants Reis, amb la data 1763 al peu. 

La porta se situa als peus. És una obertura en arc rebaixada d'una peça, que recolza sobre dues motllures de perfil corb i aquestes, al seu torn, sobre brancals monolítics amb el relleu d'una pilastra tallada. Al centre de l'arc, una cartel·la amb la inscripció “ANY 1777”. Sobre l'arc del pòrtic una finestra d'ampit volat i motllurat, i brancals i llindes decorades amb soguejat, que dóna llum al cor. 

Recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Dades documentals. SIPSA