Em la nostra recerca per les veïnes
terres d’Andorra buscàvem el lloc de Llumeneres i visitàvem la capella privada
sota l’advocació de la Mare de Déu de les Neus.
Llogaret de la parròquia de
Sant Julià de Lòria (Andorra), a l’esquerra del riu de Llumeneres, que neix a la calma Ramonet i aflueix per
l’esquerra a la Valira, a Sant Julià.
El lloc és d’una gran bellesa
situat al punt on pràcticament acaba la carretera de fora pujada. Té una bona
panoràmica de tota la parròquia d’Encamp tant de un costat com l’altre del riu
Valira. Preciós de veure.
La família conserva la
documentació original amb el segell en sec del bisbe Francisco Fernandez de
Xativa concedint la llicència l’any 1769.
La capella és construïda a la
manera tradicional del país (tradició que ens ve del romànic), parets de pedra
i lligades amb fang i revocades de morter de calç, teulat a dues vessants
format per una biga comunera, cabirons, tisella i llosa.
Pel seu aspecte exterior se’ns fa estrany no sols la manca de l’habitual cloquer sinó la seva escassa longitud de nau, que s’aclareix una vegada a dins al veure que a partir de l’atri la part que fa d’absis (que és de volta) és incorporat dins el cos de la casa pairal (o la casa s’incorpora posteriorment a la capella, cosa més que provable) quedant aquesta part oculta des de fora.
La façana de la capella era protegida per un ràfec ovaladís, els caps de biga del qual eren treballats, aquets caps de biga foren escapçats amb el subterfugi de que feien nosa pel pas quant la carretera (érem als principis de la dècada dels setanta) fos acabada i desaparegueren ràfec i escultures.
Al fons de l’altar i a la
manera del retaule hi ha una pintura a l’oli de finals de barroc que representa
a la Mare de Déu tenint a la falda a l’infant Jesús, és envoltada d’àngels i
querubins entre mig de núvols, sota la Verge apareixen unes muntanyes nevades,
a la dreta de la Verge i figura un Sant Joan Baptista, al centre inferior un
corder i a l’esquerra un Sant Pere apòstol portador de les claus, aquest Sant a
ben segur hi és dedicat com a patró del fundador de la capella en Pere Pasqual
(s’hi representa també el corder pasqual?)
Damunt l’altar d’entre mig de
diversos objectes de culte, atrau una petita creu en estany fos (tipus molt
popular a l’Andorra del segle XVIII) altres objectes com és ara una campaneta
en bronze, unes canadelles, vàries plàteres inclusiu una sivella de plata,
argent, segurament provinent d’un ex-vot han desaparegut sostretes per uns
desaprensius visitants.
Posseeix la capella una sèrie
de quadres emmarcant textos litúrgics llatins tallats en fusta, amb la mateixa
decoració que les caixes de núvia de l’època, també té una pala amb goigs
enclotats (gravats en talla dolça, extraordinaris) de la Mare de Déu de les
Neus i de St. Pere tot junt de remarcable valor dins el gènere i per la raresa
en l’actual mancança d’aquest patrimoni cultural.
També és a notar l’origen confessionari de la capella que consisteix en un arca de fusta (altra vegada la construcció setcentista popular) on s’hi adossa en un costat una gelosia en fusta.
Tenia en el pensament la idea
que em seria difícil trobar dades, però les ressenyes culturals andorranes són
força amplies i admirables com la del Comú de Sant Julià que m’ha permès oferir-ne
aquestes.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
