Cambrils és un poble (49 h.
2009/1.140 msnm.) i l’agrupament més important del municipi d’Odèn, al
sud-oest de la tossa de
Cambrils (1.813 m), a l’extrem oriental de la serra d’Odèn, que el coll de Cambrils (1.260 m) uneix
a la serra de Turp.
Sota el veïnat de Llinars, prop
del qual hi ha la Font Salada, neix la Ribera Salada (que en el
seu primer tram també és coneguda amb el nom de Riu Fred). Passa
pel molí de Cambrils i pel molí de la Sal (o salí de Cambrils),
on es preparava la sal recollida per evaporació al llarg del riu. El Salí de
Cambrils és una de les poques salines de muntanya de Catalunya. La sal de Cambrils ha estat molt
utilitzada per al bestiar.
Cambrils és una de les nou
entitats de població en què es divideix el municipi d'Odèn. Tot i que no es pot
parlar que tingui un nucli de poblament agrupat, sí que a l'entorn de
l'antic castell de Cambrils i de l'església parroquial hi ha un grup
d'edificis dispersos (majoritàriament masies) que, encara que no tinguin
cap estructura urbana, permeten que se'l pugui considerar com un poble. En
qualsevol cas, és en aquest nucli on hi ha l'ajuntament, cosa que fa que Cambrils pugui ser considerat com
la capital del municipi.
Sant Martí de Cambrils l’any 1051
fou consagrada pel bisbe de la Seu d'Urgell, Guillem Guifré. A la còpia
del segle Xi, conservada a l’arxiu Capitular de la Seu d’Urgell – l’original a
desaparegut) consta que a l’acte assistí el comte Sunifred. Sembla ser un error
del copista puix en aquella època el Comte d’Urgell era Ermengol III. A l’acte assistiren
els dotadors de l’església Ricard i “Richelle” i un bon nombre de clergues i
laics.
La meitat de la parròquia de
Cambrils pertanyia a Santa Maria de la Seu d'Urgell i l'altra
a Sant Miquel de Cuixà; els bisbes havien de cedir a Sal·la Guillem
d'Alinyà i a Oliba Esclua una tercera part dels rèdits que els corresponien per
tal que la defensessin dels sarraïns i d'altres possibles agressors, i
s'establia com a condició no elegir cap altre senyor sinó l'església de Sant
Martí i els seus clergues i no vendre, sense el seu consentiment, res que li
pertanyés.
De l’any 1135 en el testament de P.
guardat a l’Arxiu Diocesà de Solsona, deixa a Santa Maria de Solsona, entre
altres donacions, el seu alou de Cambrils i a Sant Martí el seu dret sobre un
moli.
L'església de Sant Martí ha estat recentment
restaurada (2000-2002).
És un edifici d'origen romànic refet
al segle XVII. De la construcció romànica resta l'estructura de la nau
rectangular, però ha estat sobrealçada. La capçalera, d'absis semicircular
més baix que la nau, cobert amb volta de quart d'esfera i amb una finestra de
doble esqueixada. L’absis és resseguit per una cornisa de pedres trapezoïdals
amb bisell.
La nau és coberta amb volta
lleugerament apuntada. A banda i banda de la nau hi ha diverses capelles
buidades als murs. El mur nord es va obrir per donar accés a un cos afegit on
s'hi troba una altra capella i la rectoria.
La porta d’entrada, amb arcs en
degradació, és en arc de mig punt amb grans dovelles. Conserva ferros de
disseny senzill. També al frontis, damunt la porta, hi ha una finestra ,
probablement havia estat de doble esqueixada.
Al mur de tramuntana hi ha un
campanar de torre rectangular que s’alça per damunt de la nau, on s’observa una
finestra d’arc adovellat de mig punt a
cadascú dels murs.
A l’interior de l’església es guarda
una pica de pedra amb peu, decorada amb relleus geomètrics.
Sant Martí
de Cambrils és
una església inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de
Catalunya.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
