Visitàvem el poble de Guils de
Cantó ( 28 hab. 2009) pertanyen al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell), a la banda esquerra del
riu de Guils, al vessant
meridional de la serra de Sant Magí, al sud-oest del terme
municipal. Les cases són situades en un vessant de la muntanya i al redós de la
seva església. L’hora no era la més adequada per fer fotografies però són
vàlides per justificar la nostra estada.
Fou municipi independent fins
el 1920, en què s’incorporà al de
Castellbò, que el 1970/2 ho féu al de
Montferrer i Castellbò. L’antic terme comprenia, a més, els pobles de Solans, de Vila-rubla, Rocamora i Sant Magí. Aquests dos darrers, amb el
pas del vescomtat a la corona, al segle XVI, ja eren deshabitats. En el
cas de Sant Magí no hi ha memòria que algú l'hagués vist mai poblat.
De l'any 1860 hi ha
constància documentada de les cabanes de Xacó i de Malgrat, corrals de bestiar
i el Mas de Carlos.
El lloc formà part del
vescomtat de Castellbò, dins el
quarter de Castellbò. La parròquia
de Guils del Canto és esmentada a l'acta de consagració de la catedral de
la Seu d'Urgell de l'any 839. El primer esment de l'església data de l'any
901, en un testament que explica com el temple fou consagrat pel bisbe Nantigis d'Urgell
in villam que dicitur Equiles., a precs del prevere Adeodat, que havia
reconstruït i engrandit l'edifici antic, i construït de nou un campanar. Adeodat
dóna més tard al bisbe l'església i el seu alou, deixant un seguit d'ornaments
i llibres litúrgics a Sant Fruitós.
L'església actual és una construcció moderna, del segle
XVII. No queda cap prova del temple medieval.
És una església d'una
sola nau, molt ampla, de planta basilical i capçada
amb capçalera plana orientada a nord-oest, tot i que presenta
evidències d'haver experimentat un canvi d'orientació del seu altar major en
algun moment indeterminat.
La nau és coberta per quatre
trams de volta de canó amb llunetes, que descansa sobre
un fris motllurat i que sosté un llosat a doble vessant. Presenta
dues capelles laterals que s'obren a la nau a través d'arcs de mig punt. La
façana occidental presenta petites finestres quadrangulars obertes en alt.
La porta d'accés,
amb llinda, es troba a la façana meridional i presenta la data 1676, i a
la façana nord hi ha un ull de bou circular. El conjunt, construït
amb la pedra rogenca típica del país, presenta un campanar de torre
de dos pisos, de secció quadrangular i coronat per un teulat piramidal de
llosa, adossat a la façana meridional.
Sant Fruitós de Guils del Cantó és una
església barroca protegida com a Bé Cultural d’Interès Local.
Aprofitant-nos del mitjans
facilitats per la Generalitat de Catalunya mitjançant internet afegim una
fotografia de l’interior de l’església que desgraciadament no vam poder
visitar.
També hem de remarcar el bon
tracte i les indicacions donades per persones del poble.
Text i recull dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia : M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada