Visitàvem l’església de Sant
Cristòfol d’Anyós situada a l'extrem de l'altiplà del poble, a uns 1.310 m
d'alçada, sobre un espadat que cau sobre la vall de la Valira del Nord. Ja des
de la carretera que condueix a La Massana podíem observar la seva presència i
no podíem fer res més que acostar-nos per fotografiar-la i veure els seus
voltants.
El Diccionari Alcover-Moll ens
dona la següent definició etimològica sobre el topònim Anyós: incerta. Segons
Rohlfs Stud. 54, seria un derivat del gentilici llatí Annius; sembla més probable que sigui d'origen pre-romà, i
concretament basc (de angia, ‘devesa’),
com opina Coromines Est. 177.
Sant Cristòfol d'Anyós és una església romànica del segle XII,
ampliada i força modificada en el segle XVI. A la segona meitat del segle XX
fou novament objecte de restauració, sota la direcció de Cèsar Martinell de l’exterior
i Pere Canturri dels interiors.
L'església original era de
dimensions reduïdes, de 5 per 4 m amb una nau rectangular i un absis
semicircular fet de blocs de pedra regular cobert per una volta de quart
d'esfera. Al segle XVI es va ampliar allargant la nau i la seva
alçada amb una nova coberta. Es van enderrocar els murs sud i oest.
L’absis és molt petit i
mostra, bé que també refet, un aparell fet amb blocs de pedra de mides
regulars, escantonades a cops de martell, sense polir i posades capriciosament
amb l’únic objectiu de pujar murs, sense formar filades i cap disposició ordenada.
S’hi troben dues petites obertures a llevant i migjorn, de doble esqueixada,
cobertes amb arc de mig punt, fet de dovelles de pedra tosca. El mur és rematat
per una cornisa molt senzilla, a manera de mènsula contínua, que ressegueix tot
el perímetre. Igual que la nau, la coberta de l’absis ha estat feta amb lloses
de llicorella.
La nau presenta una coberta a
dues aigües, d’encavallades de fusta i lloses de llicorella.
De l'obra d'època romànica es
conserven l'absis i el mur nord. Es va aprofitar la part baixa del campanar de
torre de planta quadrada, que era prop de l'absis, per integrar-la a la nau. Damunt
el mur de ponent hi ha un petit campanar de torre o un comunidor, amb una sola
finestra a cada cara i teulada de quatre vessants.
L’actual porta d’entrada,
d’arc de mig punt fet de pedra tosca, a la qual ara es puja per set graons, és
al costat e migjorn, al capdavall de la nau. En aquest mur només trobem una
petita finestra de doble esqueixada. En la porta es conserva el tirador de tradició
romànica.
Pel que fa a l’interior, als
anys trenta es descobriren unes pintures murals romàniques a l’absis.
Estilísticament s’inclouen en el cercle del Mestre de Santa Coloma i evoquen
clarament les pintures de Sant Miquel d’Engolasters, de Sant Romà de les Bons i
les de l’església de Santa Coloma.
El 1936 es van arrencar aquestes
pintures murals romàniques, datades al segle XII. Van ser comprades per l’antiquari
de Madrid Sánchez Villalba, del qual passaren a una col·lecció particular dels
Estats Units. Instal·lades fins a l’any 1939 com a mínim a la Brummer Gallery
de Nova York. Actualment se'n desconeix la seva ubicació. Representaven la
Verge amb els apòstols sant Pere i sant Pau.
Avui en dia trobem pintures
murals a la zona de l’absis i mur de ponent. A l’absis hi ha una representació
del Sant Sopar, d’època franco-gòtica, envoltat de pintures del s. XVI, que
s’estenen cap al mur de ponent -on trobem representat sant Cristòfol-, i a
l’intradós de l’arc triomfal.
També es conserva una pila baptismal.
El bloc de granet està tallat de forma irregular y encara conserva el pany i
part de la tapa afegits amb posteriorment.
L’església de Sant Cristòfol
d’Anyós està inventariada com a Bé d'Interès Cultural. El 10 de juliol,
dia de Sant Cristòfol, patró dels automobilistes, se celebra en aquesta
església la benedicció de vehicles. La festa ha estat declarada bé immoble
d'interès cultural.
Text i recull de dades: Miquel
Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell
Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada