Aquesta
vegada la nostra excursió unia els dos ideals del grup: fer una mica d’esport
caminant per la muntanya i visitar de nou un lloc emblemàtic digne de recordar.
Visitàvem
en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac la abandonada
ermita-convent de Santa Agnès.
Deixàvem
el cotxe a l’aparcament de coll d’Estenalles i caminàvem fins a coll d’Eres i
més tard arribàvem al morral o cova del Drac. Pocs metres després agafaven un
viarany, que davallava canal avall, fins arribar a ruïnosa ermita, oberta a
tots el vents. Recordo de dos nits de bivac en temps de joventut.
Aquesta
ermita (900 m. alt) és construïda sota la roca en un dels indrets més
feréstegues i bells de la muntanya, al mateix temps prop del monestir de Sant
Llorenç de qui depenia.
Hi
ha dues teories sobre l'origen de l'ermita de Santa Agnès. Una suposa que es
tractava d'un cenobi de monges benedictines. I l'altra considera que va ser
creada per deo-donades, (altra informació les anomena penedides) sense cap
vincle amb un ordre concreta, que feien tasques domèstiques per les comunitats
religioses.
Les
primeres referències escrites a l'ermita es remunten al 1341. Es troben en
el testament de la dona d'en Pere Noguera, de Sant Llorenç Savall, la qual
demana ser enterrada al monestir de la Mola i deixar "tres diners" a
l'ermita de Santa Agnès.
El
1585 es construeix una casa per a ermitans.
Entre
les persones que, en diverses èpoques van viure a l'ermita de Santa Agnès,
destaca el Beat Bonaventura Grau. Va néixer a Riudoms i es va traslladar a
Terrassa per fer d'infermer durant una epidèmia de pesta. Després de fer
aquesta tasca, va passar diverses temporades fent d'ermità a Santa Agnès. Al
Beat se li va aparèixer la Mare de Déu per demanar-li que anés a Roma per
reformar l'ordre dels franciscans.
Però es té constància d'altres ermitans, que van obtenir l'aprovació del Vicari General per a viure i tenir cura de Santa Agnès. Estan documentats els següents ermitans: Jaume Llobet; Reverend Francesc Datzira, del bisbat de Vic; L'esmentat Bonaventura Graun; Jaume Rovira, de Moià; Jaume Ballver (va ser de nou nomenat per segona vegada el 1730); G. Planelles; Josep Font; Joan Perramon.
Hi han
moltes mostres de la devoció a Santa Agnès per part dels pobles dels
voltants.
El
1651 el consell de la vila de Terrassa va en processó a l'ermita per demanar
els beneficis de la pluja.
Tot
i la distància, Santa Agnès va tenir molts devots de Granollers. Hi ha constància
que encara l'any 1722 van anar a venerar-la i van obrar-li un retaule.
El 16 de juliol de 1791 un fuster de Barcelona, per indicació del Prior de Sant Pau, trasllada la imatge de Santa Agnès al monestir de Sant Llorenç. Així va quedar totalment abandonada l'ermita.
L’antiga
capella romànica va ser refeta en època gòtica. El conjunt consta d’una petita
nau coberta amb volta apuntada que la part de la capçalera és excavat a la roca
viva, lloc on deuria haver l’altar.
Al
seu costat és troben unes piques naturals que en temps de pluja recullen aigua
que provenen de les filtracions de la roca. El meu pensament em recorda que
l’aigua era fresca i bona, malgrat que a vegades per agafar-ne s’havien d’apartar
les salamàndries.
Al
segle XV , es construir el tancament del recinte i l’edifici de tres plantes
que havia annex a la capella, del quals només queda dempeus la façana de
l’habitacle.
Recordo,
si la memòria no em falla, un passadís situat rere l’altar que conduïa
arrossegant-se dins un forat fins a la part superior de la roca que cobreix la
nau. Potser amb els anys ja ha quedat obstruït el pas.
Alguna
persona ben intencionada ha instal·lat una petita capella en l’interior del
temple.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada