dijous, 9 d’octubre del 2014

ANTIGA SANTA MARIA DE MERITXELL. CANILLO. ANDORRA.

PETJADES DAMUNT TERRA ANDORRANA.  

En aquesta ocasió en les nostres passes andorranes s’encaminaven, a un lloc on conviuen el nou amb el vell, el Santuari de Meritxell i visitàvem la seva antiga església sota l’advocació de nostra Senyora de Meritxell. 

 
Meritxell és un poble i santuari marià situat (1.527 m. alt.) damunt la riba esquerra de la Valira d’Encamp, aigua avall de Canillo. 

La primera notícia documentada la dóna la segona concòrdia del 8 de gener de 1176, en signar, entre els homes de la parròquia Canillo, Joan Subran de Meritxell. 

Una antiga llegenda explica que aquesta imatge fou descoberta als peus d’una gavarrera, florida en ple mes de gener, per uns viaants, els quals, admirats per aquell fet singular avisaren a la gent de la contrada. Reclamada com a pròpia pels parroquians dels pobles veïns d’Encamp i Canillo, la imatge era duta primer a un lloc i després  a l’altre però sempre tornava, sense saber com, al lloc on havia estat trobada. Per això fou construït el santuari. Aquesta és una de les versions del miracle. 
 
En la consulta etimològica el diccionari Alcover-Moll ens dóna aquesta definició.: incerta. Segons Montoliu (BDC, x, 15), tal vegada és derivat del llatí meritus, que podria esser un diminutiu de merus ‘pur’. 
 

El Santuari vell de Meritxell, o Santa Maria de Meritxell, és una antiga església del segle XII d'origen romànic. D’aquesta antiga construcció només queden restes del mur oest que s’integra dins la paret lateral de ponent de l’edifici barroc, i els fonaments de l’absis, descobert durant les excavacions arqueològiques de la nau i el cementiri de l’any 1991. Les restes exhumades van posar al descobert una planta de nau única, absis semicircular i un porxo adossat a la façana sud. Finalment, l'antiga església s'ha rehabilitat com a sala d'exposicions sobre la patrona d'Andorra. 

L'aspecte actual correspon a la reconstrucció feta en època barroca al segle XVII, acabant les obres vers l'any 1658. Entre els anys 1720 i 1745 s’haurien modificat l’alçat i la coberta de la nau. L’any 1848 s’haurien realitzat obres de millora a l’interior de la nau. Durant els anys 1865 i 1866 s’amplia l’església barroca amb la construcció del cambril i es decora l’interior amb unes pintures murals del pintor Josep Oromí. L’any 1870 es col·loca l’altar de santa Germana. 
 
La nit del 8 al 9 de setembre de l’any 1972 un incendi destruí quasi totalment el santuari. Després de la construcció del Santuari nou de Meritxell, finalment l’any 1994 s'ha rehabilitat com a sala d'exposicions on és presenta l’exposició Meritxell Memòria. 
 

L’església actual és de planta rectangular, absis quadrat, coberta a dues aigües, campanar de paret i porxo adossat al mur sud. La porta s’obre al mur sud i està emmarcada amb dues finestres a banda i banda destinades a il·luminar l’interior de la nau, i una al capdamunt que il·lumina el cor barroc de fusta.  

La nau disposa de finestres més petites que il·luminen la zona propera al presbiteri i l’espai del cambril s’il·lumina amb tres finestres obertes al mur nord i una al mur oest. Els murs estan aixecats amb pedres d’esquist de mida mitjana i petita, disposades sense seguir filades i originalment estaven arrebossats.  

La coberta de la nau i del cambril és a dues aigües, correguda, i descansa sobre cinc arcs torals. El campanar de paret de dos ulls s’aixeca sobre el mur sud. 
 
L’interior de la nau, com a conseqüència de l’incendi i de les successives restauracions, conserva molts pocs testimonis de la seva antiga decoració pictòrica i del seu mobiliari barroc; només destaca la reixa de ferro que separa els espais de la nau i de l’absis.  
 

L'antiga imatge de la patrona d'Andorra, una talla romànica del segle XII que pel calçat que duia era popularment anomenada la Mare de Déu dels Esclops, també fou destruïda en l'incendi. S'ha fet una reproducció de la imatge de la Mare de Déu que es troba en el nou santuari.
 
L’església se Santa Maria de Meritxell està catalogada com a Bé d'Interès Cultural. 

Val la pena visitar l’exposició per les seves aclaridores dades sobre tot el que representa Meritxell pels andorrans i el que era l’església abans del devastador incendi. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada