Posats
novament en marxa, un cop més, visitàvem el lloc de Matamala i la seva església
sota l’advocació de la Mare de Déu.
La
parròquia de Santa Maria de Matamala (62 h. 2009) es troba en un pujol a 986 m
d’altitud, a la capçalera de la riera de Llimós (afluent de la de Merlès), prop
de la carretera a Berga, presidint la vall de Matamala, que s’estén pel sector
NW del terme.
A
la consulta etimològica el diccionari Alcover-Mollens facilita aquesta
definició.: probablement d'origen pre-romà, almenys en el seu segon element
(del mateix radical que Puigmal, etc.).
L’antiga
església parroquial de Santa Maria de Matamala pertany al conjunt de sis
parròquies que formaven originàriament el terme de les Llosses, centrat pel
castell de la Guàrdia de Ripoll.
El
primer esment conegut d’aquesta església és en el document de 20 d’abril de
888, de dotació de l’església del monestir de Santa Maria de Ripoll quan fou
donada al monestir amb l’església de Sant Pere (probablement de Serrallonga) i
tota la vall de Matamala. Segons Catalunya Romànica hi ha certes dubtes sobre la
interpretació del document.
L’any
938, en un precepte de Lluís d’Ultramar (també Lluís IV) és concedeix l’església
de Matamala al monestir de Ripoll. L’any 982, Lotari, fill de Lluís d’Ultramar,
en un precepte de reconeixement de possessions apareix novament l’església.
L’any 1011 surt novament esmentada en una butlla del papa Sergi IV de
confirmació de possessions feta a instàncies de l’abat-bisbe Oliba.
L’edifici
primitiu fou reedificat en època romànica, i ampliat i retocat totalment a
partir del segle XVII, que s’allargà la nau amb un presbiteri que substituí
l’antic absis.
Posteriorment
es construïren dues capelles laterals (una de les quals data del 1735), unes
golfes i dos arcs als murs de la nau per allotjar-hi altars laterals, així com
un nou campanar de torre, massís, amb una gran finestra a cada cara del pis
superior. També li foren afegides una capella del Santíssim a l'esquerra del
presbiteri i una sagristia a la dreta.
El
Museu Episcopal de Vic conserva una imatge, tallada en fusta i policromada la
qual conserva alguns vestigis de la pintura original, procedent d’aquesta
església. Possiblement és una obra datada en els darrers anys del segle XII.
De Santa Maria de Matamala en
depèn l’església de Sant Vicenç de Maçanós.
L’església
de Santa Maria de Matamala és una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni
Arquitectònic de Catalunya.
Davant
del temple s’obre un ampli mirador amb una gran vista panoràmica.
Text
i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia:
M. Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada