dilluns, 30 de novembre del 2015

SANTA CECÍLIA DE RAGORT. VALLFOGONA DEL RIPOLLÈS.

TERRES DEL RIPOLLÈS. 

Aquesta vegada hem visitat el municipi de Vallfogona de Ripollès. i prop de la masia de Ragort hem conegut l’església de Santa Cecília, també de Ragort.
 

De l’església de Santa Cecília de Ragort, malauradament, igual com succeeix amb altres esglésies i capelles del país , poques, per no dir ni una, són les noticies documentals que hi ha, tan sols aquelles que el mateix edifici dóna. 

Hom sap que Santa Cecília de Ragort fou erigida per cobrir el servei religiós d’un antic nucli rural, però que molt aviat fou absorbida per la parròquia de Sant Julià de Vallfogona.
 
 
L’edifici de l’església, obra del segle XII, fou afectat els terratrèmols del segle XV, que vàrem incidir a la comarca, especialment el de l’any 1428, després del qual fou reconstruïda. 

L’any 1611, el visitador episcopal demanà que fos restaurada, puix que tornava a estar en ruïnes, situació en la qual continua actualment, i més quan des de l’any 1936 no té servei.

 
Es tracta  d’un edifici d’una sola nau. de planta rectangular, coberta amb volta de canó seguit i capçada vers llevant per un absis de forma sensiblement ultra semicircular a l’interior i semicircular, de parets llises a l’exterior. 

Té una finestra absidal de esqueixada simple i dues més al mur de migjorn, on havia la primitiva porta, actualment tapiada. 

A la porta de ponent hi ha la porta nova i un ull de bou refets. El mur lateral de tramuntana té més gruixària que no pas l’oposat i, a més, presenta una degradació interior i exterior vers l’absis, que no es veu al canto de migjorn, de manera que la planta resta asimètrica respecte a l‘eix longitudinal.

 

La coberta, deia fa trenta anys Catalunya Romànica, apareix gairebé tapada per la vegetació arbòria. Actualment les herbes i l’heura tenen la mateixa finalitat de no deixar-la veure.  Fou feta amb lloses de pedra  barrejades en teules de ceràmic a amb un petit ràfec de pedra. 

Es pot observar l’aparell de la volta, potser refeta , amb carrerons a plec de llibre molt ben col·locats i conservat a pesar de l’abandó. 

L’Enciclopèdia Romànica  assenyala que l’edifici havia estat utilitzat com estable, actualment alguna ànima misericordiosa ha lligat un palet a la porta impedint l’entrada del bestiar. 

 
La seva extrema senzillesa fa difícil la datació amb tot es pot aventurà per la seva arquitectura  que pertany al segle XII. 

Segons van sentir dir per una persona del poble fa trenta anys va haver la intenció de refer la coberta. Potser l'herbei a completat aquesta missió.    

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada