divendres, 1 d’abril del 2016

SANT MAURICI DE SAUTÓ. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT

Visitàvem el municipi i poble de Sautó per conèixer la seva església sota l’advocació de Sant Maurici. 

Sautó és un municipi del Conflent, (86 h. 2009/ 8 km2 ) situat a la vall alta de la Tet, entre el coll de Brilles (al límit amb el Capcir i les Garrotxes de Conflent) i el curs del riu, entre Montlluís i la ribera de Balaguer. 

El poble és situat a 1 580 m alt, al voltant de l’església parroquial de Sant Maurici, antiga capella del castell de Sautó, el campanar de la qual era una torre de guaita.
A la nostra consulta etimològica el DCVB ens dóna aquesta definició complementada amb un dada d’una altra pàgina.:  incerta; apareix documentada en l'any 871 la forma llatinitzada Saltone. Derivat del llatí Saltum (pas-congost).

La parròquia de Sant Maurici fou una dependència de Sant Miquel de Cuixà. El nom de Sautó és esmentat per primera vegada en un document dels anys 866-867, pel qual el monjo Armenter donava a la comunitat de Sant Andreu d’Eixalada i de Sant Germà de Cuixà la meitat del seu heretatge  al villare Saltone. Aquesta possessió seria confirmada pel precepte de Carles el Calb del 871 a favor del monestir i augmentada amb altres adquisicions  en 874-875, el 953 i el 957. L’any 968 en la butlla adreçada a Cuixà pel papa Joan XIII confirma aquesta possessió a més de les delmes i primícies. Aquesta parròquia fou confirmada de nou en la butlla del papa Sergi IV de l’any 1011.

És un edifici romànic de nau única. L’absis original fou destruït i substituït al segles XVII o XVIII, per una capçalera rectangular que és comuica amb una sagristia. La nau és coberta d’una volta de canó llis apuntat. 

La porta d’arc de mig punt s’obre al mur de migdia i s’hi accedeix per una escala lateral. Dues finestres, d’arc de mig punt i de doble esqueixada, il·luminen la nau, una a migdia i una altra a la façana de ponent. 

L’aparell exterior, molt acurat, és de carreus de granit, de tipus mitjà, el mateix sense cap traça de represa de maçoneria, que es troba a la potent torre quadrada construïda al damunt del sector de ponent de l’església. Això demostra que la paret sud de l’església i la torre foren edificades en una sola campanya. 

La façana de ponent de la torre, assentada sobre una roca espadada, presenta unes espitlleres, curtes i estretes, a diferents nivells. La façana nord conserva un tros de paret perpendicular, porció d ela muralla del castell a la qual la torre s’integrava. La meitat superior de la torre presenta un aparell de maçoneria, corresponent a la transformació en campanar. El campanar presenta una coberta piramidal. Probablement de quan es va construir el sector oriental de la nau.

Pels seus caràcters constructius l’església de Sautó s’ha d’atribuir a la segona meitat del segle XII o inici del XIII.  Se la pot considerar com una església encastellada.  

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada