divendres, 29 d’abril del 2016

SANT PERE DE FILLOLS. CONFLENT. CATALUNYA NORD

PETJADES PEL CONFLENT

Visitàvem el poble de Fillols per conèixer les seves dues església Sant Pere  i Sant Feliu. 

Fillols (antigament Fullols) és un municipi al vessant nord del massís de Canigó. De la seva població segons dades de 1982, la majoria, 153 h. viu en el poble i 11 són disseminats en diferents cases i masies. 

El municipi és format per la vall de Fillols, drenada per la riera de Fillols, afluent, per la dreta, del riu Major (tributari de la Tet). Fins en 1963-64 l’explotació de les mines de ferro (les principals eren la Remí i la Felipart), en activitat des de temps antic, hi constituïa la principal font de riquesa, fins al punt d’ésser un dels principals centres d’extracció de ferro del Canigó.  

El poble a 762 m alt. és al fons de la vall, a la dreta de la riera de Fillols, travessada, en aquest indret, per la carretera que l’uneix amb Vernet (pel coll de la Truja) i amb Taurinyà (pel coll de Milleres).
En entrar paraven una estona a fotografiar el bonic monument als miners. De les seves notes explicatives copio una part de les dades, escrites en català.  

La mina de Fillols explotada des de l’època romana va tancar definitivament l’any 1957. El pou construït en 1929, permetia l’accés dels obrers, a partir d’un monta-càrregues a les galeries subterrànies situades a 60 m. de profunditat d’on s’extreia l’hematita i el carbonat. Aquest pou era d’altra banda, l’únic d’aquest tipus que existia en tota l’àrea dels Pirineus. 

 L’escultura fou realitzada l’any 2012 per Miquel Xirau, mestre ferreter, i les seus companys de l’Associació catalana de ferro forjat al llarg de les “Trobades internacional d’Arles de Tech”, amb la col·laboració financera del Consell General. Aquesta escultura és el símbol d’identitat de la història minera de Fillols. Per aquesta raó, està destinada a perpetuar la memòria de tots aquells que han viscut i treballat en la “Ruta del Ferro” del Canigó.  

L’església de Sant Pere, en ruïnes, es a la carena d’un serrat a tramuntana  del poble i es perfectament visible. Des d’aquest indret es gaudeix d’una esplèndida panoràmica sobre la vall i el Canigó. 

Segurament aquesta església fou la seu de la pabordia de Fillols, una administració del monestir de Cuixà de la qual  es tenen notícies des del segle XIII. Els orígens d’aquesta pabordia però s’han de cercar al segle XII, moment en què es degué crear la dignitat de paborde o monjo encarregat d’administrar les nombroses propietats del monestir al voltants de Fillols, Totes elles fruit de múltiples llegats i compres dels segles IX, X, XI. La primera notícia clara que relaciona aquesta església i el seu paborde és de l’any 1267.

És una església d’una sola planta rectangular, estreta i força llarga capçada a llevant per un absis semicircular. Tota la banda de tramuntana és enderrocada. Ha desaparegut el mur lateral i petits sectors de la façana de ponent. En aquesta esfondrament caigué la volta que cobria la nau i part de la volta de l’absis. 

L’absis manté gran part de la volta de quart d’esfera, la qual enllaçava amb la nau per un arc presbiteral de mig punt. 

En la façana de ponent hi ha una porta d’un sol arc de punt de dovelles amples i curtes i carreus voluminosos als muntants. Tot ben tallat i polit de pedra granítica. Una altra porta d’un arc de mig punt però feta en marbre rosat és situada al centre de la façana meridional. 

Va ser un ben aprofitat matí el fer la visita al poble de Fillols. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada