Acompanyant a Amics de l’Art Romànic del
Bages a la seva activitat ”Música i Romànic” vam visitar el poble de Talamanca i
la seva església sota l’advocació de Santa Maria.
El poble de Talamanca (134 h. 2006/ 552 m. alt.),
és format per cases velles amb portals adovellats o amb rústiques llindes de
pedra amb dates que van del 1621 al 1861, moltes de les quals han estat
restaurades a causa de l’estiueig. El nucli té racons que conserven el caràcter
rústic de l’indret.
Del vell castell de Talamanca, resta una part
de torre restaurada i modificada i alguns murs arrapats als penyals de sobre
l’edifici del segle XVIII conegut pel castell. Aquest casal fou aixecat pels
marquesos de Castellbell, aprofitant murs i finestres antigues després que el
primitiu castell fou destruït el 1714 en la guerra de Successió.
L'edifici actual de Santa Maria de Talamanca és
de finals del segle XII i fou consagrat cap al 1183, perquè en aquest any es
documenta una donació de cent sous per la dedicació del temple. Amb
anterioritat hi havia una construcció més antiga, esmentada ja al segle XI,
però que fou substituïda per l'actual, de finals del segle XII.
Al segle XVIII es va ampliar el creuer de l’església,
de forma que passà de tenir una nau a tenir-ne tres, tot i que les laterals són
més curtes. S'afegiren aleshores les noves capelles del Roser, Sant Joan i Sant
Isidre. Però la reforma no va fer perdre a aquesta església la seva línia
romànica.
L'aparell de l’edifici és obrat a base de
carreus ben tallats i col·locats en filades. Als cantons de l'edifici hi ha
contraforts que contribueixen a donar solidesa a l'església. La nau principal
és coberta amb volta de canó reforçada amb arcs torals. Tota l’església té sota
la teulada un fris sostingut per mènsules.
Un absis semicircular tanca pel cantó
oriental la construcció. L'absis és cobert amb volta de quart d'esfera i
ornamentat amb arcuacions cegues i finestral de triple arcada.
El campanar és de tipus torre, tot i que
originàriament era d'espadanya.
La
portalada és senzilla, sòbria i elegant. Estructura en doble arc de mig punt
dovellat en degradació. Cal destacar a l'intradós dels arcs una arquivolta
treballada amb entrellaçats de vímet que es recolza sobre unes columnes llises
amb basaments i capitells de temàtica vegetal. Sobre els capitells hi ha una
imposta ornamentada també amb fulles. el capitell de la dreta presenta dos
nivells de fulles i volutes que es cargolen cap a l'exterior. el capitell de
l'esquerra, malgrat tenir el mateix tema, no presenta la mateixa flexibilitat
que l'anterior. Les fulles del primer pis no es corben cap a l'exterior i les
del segon pis ho fan molt tènuement. La comparació del capitell de l'esquerra
amb alguns dels del claustre de l'Estany permeten confirmar la datació dins
l'últim quart del segle XII que pot coincidir perfectament amb la de 1183, any
de la consagració del temple.
Quan Berenguer de Talamanca morí el 1325, la
seva vídua Blanca li erigí una tomba o mausoleu dintre l’església de Santa
Maria. El sepulcre està situat dins un arcosoli al creuer del temple. Cal
diferenciar dues parts: el vas on hi ha les despulles i la tapa. El primer
presenta en la part frontal sis escuts gòtics penjats per la corretja, amb els
símbols de la família excepte en el del mig on hi ha una inscripció funerària. A
la tapa de doble vessant, trobem l'estàtua jacent del finat. Recolza el cap
sobre un coixí i els peus sobre un petit animal. Porta una túnica fina a mitja
cama i la cota de malla lleugerament més curta. Té els braços creuats sobre
l'estómac i aquests embolcallen l'espasa de cavaller amb l'escut al pom. Només
queda al descobert una cara ovalada d'ulls tancats, en actitud d'etern repòs.
Text i recull
dades: Miquel Pujol Mur.
Fotografia: M.
Rosa Planell Grau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada