SANT AGUSTÍ DE LLUÇANÈS. OSONA.

TERRES D’OSONA.

Malgrat que l’església dona nom al lloc i al municipi m’ha costat bastant trobar dades. Finalment a internet hem ensopegat amb la publicació del Inventari i Patrimoni Cultural de Sant Agustí de Lluçanès que m’ha permès fer aquesta crònica.

Sant Agustí de Lluçanès (101 h. 2009/ 816 m. alt.) té dos centres de poblament, les antigues parròquies de Sant Agustí, que han donat nom al terme, i la de Sant Genís del Pi, aquesta sobre el carrer o barri de l'Alou, que amb els seus pocs habitants és l'únic nucli de població del terme (la resta viu en hàbitat disseminat).

Sota el Serrat de Ginestes i molt a prop del Collet de Sant Agustí s’hi descobreix, el petit barri de Sant Agustí que dóna nom al municipi. Quatre cases comptades prop de l’antiga i ennoblida pairalia del Grau arrauleixen la petita església parroquial de Sant Agustí

Les primeres notícies es remunten a l’any 905, quan fou consagrada l’església de Santa Maria de Lluçà i fou vinculada a la nova parròquia, entre altres, la sufragània de Sant Agustí. En aquesta situació es degué mantenir durant molt de temps, ja que no apareix com a parròquia en les llistes anteriors al 1154 i en canvi hi apareix la de Sant Genís de Pi, que serà posteriorment, una sufragània de Sant Agustí. Cal esperar la relació de les parròquies que tributaven la dècima de 1280 per trobar-la, i saber que ja tenia funcions parroquials.

Sant Agustí depengué sempre de Lluçà, tant religiosament com civilment, i així consta en tots els documents dels segles X al XV, en els quals sempre queda clar que l’església de Sant Agustí estava a càrrec del prior de Santa Maria de Lluçà.

Civilment també depengué sempre dels senyors del castell de Lluçà i, per tant, seguí la mateixa història que la resta de dominis del senyor de Lluçà, fins al final del segle XIII, quan sota el domini dels cavallers cognominats Santagustí, es constituí en “quadra independent” (si més no, una part del terme actual). El segle XVII la va comprar l’hereu de Vilar de Sant Boi i l’any 1754 era del comte de Clariana, que la va vendre a Lluís de Carbonell. Després fou lloc reial

L'església fou refeta el segle XI, i ampliada amb més capelles laterals i un portal nou vers el 1731.

Malgrat les múltiples modificacions que s’hi ha operat durant el pas dels segles, l’edifici conserva encara alguns elements de factura romànica, especialment l’interior. I potser també en alguna part del mur. Un ample campanar de cadireta confereix a l’església una personalitat especialment singular.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur.

Fotografia: M. Rosa Planell Grau.

Berga, 11/04/2017.

Publicat IB 12/04/2017