L'antic monestir de Santa Maria de
Gualter és situat a la riba dreta del Segre, en un indret que fou ocupat pel
comte Guifré el Pelós abans del 890 i cedit
al monestir de Ripoll perquè hi establís un priorat benedictí. El 1079
el comte Ermengol IV d'Urgell repetí la donació del lloc, amb la primera l’església
de Santa Maria ja arruïnada, al monestir
de Ripoll, amb la condició que hi establís definitivament el priorat. El mateix
comte, per ajudar l'establiment del nou monestir, va cedir a l'abat de Ripoll
la meitat de les primícies dels pobles que havia acabat de conquerir als àrabs
i dels que guanyés en endavant dins el pla de Mascançà, a partir de la serra
d'Almenar.
L’any 1118, amb la constitució
d'una confraria de clergues i laics per a dur a terme les obres, la primitiva
esglesiola existent fou substituïda per una altra, que fou consagrada
el 1207. El monestir, que no va passar mai de ser un simple priorat, fou
afavorit pels comtes d'Urgell, en especial Ermengol VIII, que ajudaren a
reunir-hi un bon patrimoni. Malgrat tot, mai no va passar de ser un petit
priorat, que comptava només amb un prior, quatre monjos i alguns preveres
beneficiats.
La vida monàstica va decaure molt
al segle XV i el papa Climent VIII va suprimir el cenobi
totalment el 1593 a fi de dotar amb les seves rendes el capítol
de Solsona. En endavant fou una simple església parroquial. El conjunt monàstic
entrà aleshores en un estat d'abandó progressiu.
El conjunt monàstic es va anar
deteriorant progressivament. Durant la Guerra Civil (1936-1939) va servir de polvorí, l’esclat de
la munició el va destruir.
Santa Maria de Gualter és un conjunt
format per una església monàstica de planta basilical i un recinte claustral. Encara
es poden veure els murs perimetrals de l’església. La nau central era coberta
per una volta de canó lleugerament apuntada, que descansava sobre tres arcs
torals, i les laterals per una volta de canó, a un nivell més baix. El
transsepte sobresortia lleugerament dels murs laterals i donava lloc a un
cimbori octogonal, que cobria l'espai del creuer amb una cúpula sobre petxines.
A l'absis central, sense les
arcuacions llombardes del primer romànic, hi havia tres finestrals, amb l'arc
de mig punt i petites dovelles, amb columneta a cada banda de l'arcada
inferior, feta de dovelles que s'endinsen en forma d'embut. Als altres absis
una finestra al centre donen llum i ornamenten el mur; són de dues esqueixades
i de petites dovelles que s'endinsen en forma cònica. Una cornisa a
l'arrencament de la corba de l'absis és sostinguda i ornamentada amb petites
cartel·les.
El cimbori era de quatre cares i
quatre xamfrans; hi havia sobre els arcs torals de la llanterna unes finestres.
A la mateixa alçada de la cornisa de l'absis, a tot el llarg dels murs de la
nau central, continuava una cornisa sense les cartel·les. L'arc preabsidial era
sostingut per columnes bessones i capitells florejats, ara força destruïts o
perduts. Recentment, s'ha retrobat una de les impostes, decorada amb
entrellaçats. En les voltes laterals s'hi conserven dos arcs torals a cada
banda; tota la volta de migdia és més estreta que la de nord. Les voltes estan
sostingudes per tres parells de grossos pilars, amb planta de creu grega,
sobreposada a un quadrat. Junt a la porta d'entrada i entre el mur de frontis i
els dos primers pilars s'hi conserva una volta de bona pedra i apuntada, que
podia ser del cor.
Exteriorment, les parets de les naus
i de l'absis són totalment llises i construïdes a base de grans carreus de
pedra, on només destaquen les obertures de les petites finestres.
Algunes portalades i trossos del mur pertanyen a les construccions primeres o anteriors a l'església actual. De les altres galeries del claustre només en queden els murs del fons, els forats o suports de la coberta i part del fonament del mur on descansaven les arcades.
L'església tal com es manté actualment conserva quasi tot el mur de migdia, que toca al claustre i uns metres d'alçada del restant; són dempeus un arc toral de la nau central i els quatre que sostenien el cimbori al creuer; de l'absis central en falta la meitat i el mur que resta està esquerdat. Quan explotà el polvorí durant la guerra, tant el mur frontal de la façana com el del nord i l'absis central en varen quedar força perjudicats.
Del claustre original, d’estil
romànic, només es conserva la galeria sud; es una estructura del segle XII amb
coberta de fusta i amb uns arcs de mig punt, sostinguts per unes curtes
columnes rematades per uns capitells esculpits amb temes vegetals. Altra resta
d'aquest temps pot ser una portalada i mur de la banda sud del pati destinat a
ser el claustre.
De la façana se'n veuen unes tres
metres d'alçada i l'obertura de la portalada, que té uns dos metres de llum.
Segons fotografies anteriors a la guerra, la portalada consistia en un arc de
mig punt amb dovelles de tipus mitjà; al davant una columna per banda sostenia
l’arcàdia de corbes circulars; més endavant i de més diàmetre altra arcada de
dovelles més grans, que en conjunt feien una arquivolta. A la mateixa façana hi
havia un finestral de doble esqueixada i una altra a cada banda enfront de cada
nau lateral; tenia una espadanya de dos ulls al cim.
En el mur de migdia, a una alçada
d'uns sis metres i distribuïdes simètricament, hi ha tres finestres de doble
esqueixada; té dues cornises paral·leles sota el ràfec, separades per un espai
d'un metre a tota la llargada de la paret que està a la vista. A l'indret de la
nau del creuer s'hi conserva una portalada d'uns tres metres d'alçada, arc de
mig punt i dovelles petites, que junt amb un tros de mur i una finestra
tapiada, prop de l'absis, semblen d'una construcció anterior. Al mateix mur,
més a prop del frontis, hi ha una obertura cega amb arcosoli apuntat i motllura
a l'entorn, de cavets i cordons, sobre impostes de tall semicircular.
Hi hagué
una ossera sobre mènsules, segons les fotografies anteriors; hi
havia l'emblema de l'ala; amb aquest gravat i un altre esborrat, a l'interior
de la nau central hi ha una ossera. Hi ha dues osseres més al Museu
Diocesà de la catedral d'Urgell, a la Seu d'Urgell.
Sembla que l'estructura de la
residència del monestir ha estat la mateixa des del començament; l'església
orientada amb l'altar major cap a llevant al costat del migdia hi ha el convent
amb el claustre al mig. Durant la segona meitat del segle XI hi hauria alguna
obra en curs, com ho dóna a comprendre la promoció de la confraria que havia
d'ajudar les construccions que es portaven a cap.
L’interior de l’església albergava
el retaule gòtic (cap a 1385) de Sant Esteve de Gualter, obra de Jaume Serra,
actualment en el Museu Nacional d’Art de Catalunya. El retaule és un
conjunt pictòric realitzat amb la tècnica del tremp sobre fusta i estructurat
en tres carrers. Manquen la predel·la i el guardapols.
Actualment, el Patronat d’Amics i
Protectors del Monestir de Santa Maria de Gualter, amb l’ajut institucional de
l’Ajuntament de la Baronia de Rialb, té cura de la rehabilitació del conjunt
monàstic. Els treballs de restauració i reforçament de l’estructura deixa veure
encara la grandesa i la bellesa de la gran església. En resten els murs i els
arcs torals de la volta, ruïnes del claustre i d’altres dependències.
Les dependències annexes del
claustre, restaurat l’any 1986, s’han adaptat com a seu de l’ajuntament i
de l’oficina de turisme.
El monestir o priorat de Santa Maria
de Gualter és un edifici declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Text i recull dades: Miquel Pujol
Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada