dissabte, 6 d’abril del 2019

SANTA MARIA DE FIGUEROLA D’ORCAU. ISONA I CONCA DELLÀ. PALLARS JUSSÀ

CAMINANT PEL PALLARS JUSSÀ

La vila de Figuerola d'Orcau (204 h. 2006/552 m) és aturonada i construïda dins el seu recinte murallat. Comprèn tres ravals, el raval del Comte, que fou de la senyoria del comte de Pallars, el de Faidella i el Raval de Ferrer.


El topònim Figuerola apareix esmentat per primera vegada l’any 1071. El 1111 o 1112 el comte Pere Ramon I de Pallars infeudà la vila de Figuerola a Teobald d’Orcau, de manera que l’esmentat personatge, que posseí el castell d’Orcau pels comtes de Pallars, havia de tenir dues terceres parts de la vila i l’altra havia de restar del comte. Consta que el 1272 el rei Jaume I demanà la potestat del castell de Figuerola a Ramon d’Orcau. Els anys successius la potestat fou reclamada als Orcau pels monarques.

Santa Maria de Figuerola d’Orcau està documentada en la visita dels delegats de l’arquebisbe de Tarragona, de l’any 1314, amb l'advocació original a Santa Maria. Entre 1758 i 1904 estigué dedicada a la Mare de Déu dels Àngels, però en aquest darrer any se li retornà l'advocació original.



Es tracta d'una construcció bàsicament romànica, però amb nombroses afectacions al llarg dels segles. És un temple de dimensions molts grans, que ha sofert moltes modificacions al llarg del temps i, per tant, ha estat molt alterat en el decurs dels segles.

Les estructures bàsiques són clarament romàniques: nau única i amb absis semicircular a la capçalera.

La porta és a ponent, ornamentada amb dues arquivoltes en degradació i extradossades per un guardapols. Damunt de la porta, a més, hi ha una finestra d'ull de bou circular


La façana és coronada per un campanar d'espadanya de sis ulls en tres nivells diferents. El primer pis amb quatre ulls diferents i els dos següents pisos amb un sol ull.

L’aparell és de carreus de pedra tosca, perfectament tallats i polits. Tot plegat és obra del segle XII, en el moment que podríem anomenar de plenitud del romànic.

Conserva un retaule del segle XVIII, que se salvà de les destruccions de les guerres posteriors. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada