dimarts, 10 de març del 2020

SANT MIQUEL DE VALLMANYA. PINÓS. SOLSONÈS

TERRES DEL SOLSONÈS

Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell de Vallmanya i dins el terme parroquial de Sant Pere de Vallmanya, del qual depenia, ja que sempre degué ésser una simple capella rural.


Les primeres notícies d’aquesta capella sobrepassen el segle XIII, ja que no és fins l’any 1342, quan és citada l’església de Sant Miquel juntament amb la de Sant Pere de Vallmanya, al permís que Bernat de Boixadors concedí a Bernat de Bonfills i al seu fill Pere per a passar amb el seu ramat pel terme de Vallmanya; entre els límits figurava el camí que venia de Sant Miquel.

L’església és de planta rectangular, d’una sola nau, capçada a llevant per un absis semicircular, ornamentat exteriorment amb un fris d’arcuacions llombardes, disposades en sèries de dues entre lesenes, amb la peculiaritat que aquestes arrenquen d’un sòcol disposat a mitja alçada i no pas del nivell del terra, com és habitual.


La coberta de l’edifici és a dos vessants, damunt la nau, i amb lloses de forma cònica, a l’absis. Enmig dels dos cossos, damunt la paret que sobrepuja la teulada, hi ha el campanar d’espadanya d’una obertura, a l’indret de l’arc pre-absidal.

La pedra de l’edifici és basta, trencada a cops de maceta, i segueix filades regulars, segons s’entreveu per l’escardejat que cobreix les parets. La paret que dóna a ponent és posterior, i fou refeta segurament per problemes de fonamentació, afegint-hi un ull de bou. Podria ésser que aquesta obra hagués estat realitzada coincidint amb la renovació de la porta (l’any 1854, tal com hi consta).



A l’interior, on s’entra per la porta situada a migdia, la nau és coberta amb volta de canó, arrebossada entre els arcs per aturar la degradació de la pedra sorrenca. A més de l’arc pre-absidal en degradació, hi ha tres arcs torals sostenint la volta de la nau, que arrenquen d’una imposta de quart de bocell.

Altres obertures, a més de la porta i de l’ull de bou, són les dues finestres de doble esqueixada i arc de mig punt: l’una a l’absis —feta amb tècnica de repeu i amb elements estranys a la seva forma originària— i l’altra al mur de migdia, entre els dos arcs entrant a mà dreta de la porta.


L’edifici és un bon exemple de les formes rurals de l’arquitectura del segle XI i segueix els models llombards.

Sant Miquel de Vallmanya és una església romànica inclosa a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur
Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada