CAMINANT PEL PALLARS
SOBIRÀ
Aquesta fotografia porta feta molt de temps i mai l’havia publicada. Aquest cop, en aquests dies de mal temps, he decidit publicar-la. L'acompanya fotografia d'una de les portes d'entrada a la vila closa d'Escaló
No ens han pervingut notícies concretes de l’església de Santa Helena, d’època alt-medieval. Tanmateix, cal considerar la vinculació que, des d’un principi, havia de tenir aquesta parròquia amb el proper monestir de Sant Pere del Burgal, del qual possiblement n’exercí les funcions parroquials en els temps en què existia la comunitat monàstica al Burgal.
Amb la decadència del monestir, a partir del segle XVI, les funcions parroquials és realitzaren a l’església de Sant Pere del Burgal, i així l’església de Santa Helena d’Escaló va restar com a sufragània.
En una relació d’esglésies i beneficis de l’oficialat de Cardós, datat pels volts del 1526, hi figura Joan Camp com a beneficiari del benefici de Santa Maria de l’església de la Santa Creu d’Escaló. L’any 1787, en la resposta del corregiment de Talarn al qüestionari de Francisco de Zamora, és fa constar que tot i ésser la sufragània, l’església d’Escaló assumeix les funcions parroquials, traslladades de l’església de Sant Pere del Burgal.
Cal assenyalar que, dins l’estructura urbanística de vila closa que té la vila d’Escaló, l’església parroquial és situada extramurs. No se sap si l’antiga església parroquial ocupava el lloc de l’actual església, que l’any 1787 constava com a acabada de construir. Si així fos, seria molt interessant la seva posició fora del clos urbà, com si hagués estat construïda en un moment en què l’estructura urbana d’Escaló fos ja plenament consolidada.
L’any 1904 l’església parroquial d’Escaló apareix amb la nova advocació de Santa Maria, que en data anterior havia substituït la primitiva de la Santa Creu i Santa Helena, i que tenia com a annexa l’església de Sant Pere del Burgal.
L’església de Santa Maria d’Escaló consta d'una nau coberta amb una volta sobre cinc arcs torals de mig punt. Una meitat, propera a la capçalera, més estreta i més baixa, està coberta amb una volta d'aresta o falsa creueria; la segona, propera a l'entrada, té volta de llunetes. El cor amb barana de balustres de fusta descansa en un embigat.
El
frontis té un portal d'arc rebaixat, un òcul a mitja alçada, i una finestreta
rectangular sota de la cornisa angular. Els seus murs són de paredat de lloses.
Guarda dues piques, una de baptismal semiesfèrica decorada per una franja amb dos bordons i un motiu central de corda en relleu. L'altra és de marbre, moderna, decorada amb gallons (ornaments semicirculars, semblants a bossells); es troba sobre un peu cilíndric antic.
El campanar és una construcció d’estil barroc rústic i auster. Té un primer cos de planta rectangular; el segon és vuitavat irregular i està coronat per una cornisa i una agulla piramidal octagonal irregular amb inflexió a la base. La cel·la queda oberta amb quatre finestres d'arc rebaixat, una a cada cara; hi pengen tres campanes. Els seus murs són de paredat de lloses; els del cos octagonal estan arrebossats i pintats de color blanc; tots mostren una gran nuesa. Per l'interior hi puja una escala metàl·lica fent ziga-zaga; es troba en molt bon estat i molt segura, segurament és de força recent instal·lació.
L’església de Santa Maria d’Escaló és catalogada com a Bé integrant del patrimoni arquitectònic de Catalunya.
Recull
dades: Miquel Pujol Mur
Fons
documental: Catalunya Romànica i Campaners
Fotografia: M. Rosa Planell Grau
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada