SANT PERE. CASTELL DE PONTS. NOGUERA

 POC A POC PER LA NOGUERA 

Sant Pere del Castell de Ponts és una canónica agustiniana situada al cimal del Castell, a l’indret conegut com el Sant Peret. El conjunt és format per l’església, reconstruïda, i per les ruïnes de les dependències canonicals, que segurament s’estenien al nord i al sud del temple.

L’església es documentada per primera vegada en un judici que s’hi va celebrar el 1024. El castell i l’església de Sant Pere de Ponts apareixen novament documentats el 23 d’abril de 1037, amb motiu del judici presidit pel comte Ermengol II, conjuntament amb Salomó, jutge, Guissad, ardiaca, i Riculf, lletrat, en el qual s’escoltaren les queixes del prepòsit de l’església d’Urgell contra Lanfranc, abat d’Àger, el qual pretenia foragitar el prepòsit de la possessió de l’església de Santa Maria d’Artesa. Vint anys més tard, el 1057, el comte Ramon Berenguer I de Barcelona apareix com a possessor del castell de Ponts i les seves pertinences, com s’ha exposat ja en parlar d’aquest castell, bo i essent administrat per castlans urgellencs 

L’església, vinculada al bisbat d’Urgell, fou parròquia des del segle XI i fins al XIV, quan aquestes funcions es van traspassar a la canònica de Santa Maria i Sant Pere. Va rebre importants donacions del comte Ermengol VI d’Urgell per a fundar-hi un monestir benedictí, fundació que no va reeixir. S’hi instituí, en canvi, una canònica augustiniana a partir del 1169, quan el senyor del castell de Ponts, Pere de Puigverd, la va donar al bisbe d’Urgell. L’any 1098 s’esmenta la comunitat de canonges en un litigi relatiu a les diferències entre la comunitat i un tal Pere de Ponts sobre els pretesos drets d’aquest darrer sobre els canonges i la seva activitat. Aquestes diferències es van resoldre a favor de la comunitat monàstica, tot i que l’afer va portar cua i més endavant encara va ser motiu d’altres plets. Va ser sempre un petit priorat, amb un prior i quatre canonges. 

Els béns territorials que posseïa la canònica, gràcies a donacions, li van permetre de subsistir fins al primer terç del segle XIX, quan fou destruïda parcialment per les tropes absolutistes. Des del 1975 s’han dut a terme tasques de reconstrucció i restauració integral de l’església. 

L’església de Sant Pere del Castell de Ponts consta d’una sola nau coberta amb volta de canó, reforçada per tres arcs torals de mig punt. A la capçalera hi ha tres absis semicirculars, disposats en forma trevolada entorn d’una cúpula, suportada per quatre trompes angulars i coronada per un cimbori. Els tres absis van precedits d’arcs presbisterals en gradació. L’absis central té tres nínxols semicirculars emmarcats per una arquivolta sostinguda per semicolumnes de capitell esquemàtic. Al llarg dels murs de la nau hi ha un banc de pedra seguit. 

A la façana sud s’obren tres finestres, dues de doble esqueixada, i una convertida en porta. A la nord se situen dues finestres, la porta d’accés, resolta amb un arc de mig punt, i un arcosoli gòtic d’arc apuntat. La façana oest disposa d’una finestra geminada amb columna i capitell mensuliforme, i una porta, més petita, d’arc de mig punt. Al centre de cada absis s’obre una finestra de doble esqueixada, i al tambor de la cúpula, per sobre de la teulada dels absis, hi ha una altra finestra.

L’exterior de l’edifici s’ha restaurat molt, sobretot el cimbori, reconstruït a partir dels vestigis que n’havien pervingut. Té forma de prisma octagonal i consta de dos nivells de finestres geminades a cada façana, emmarcades per decoració llombarda. Pel que fa a les façanes de la nau, l’oest no té decoració, mentre que la sud i la nord presenten un fris continu d’arcuacions sota el ràfec. La decoració de les façanes absidals consisteix en motius llombards de dues arcuacions entre lesenes, acompanyats de finestres cegues. L’aparell constructiu ha estat molt uniformitzat en el curs de la restauració. 

S’hi conserven dos sarcòfags de pedra d’època romànica. El que es troba a l’interior anomenat Gilabertus es decorat amb cinc cercles inscrits per motius vegetals i animals (un bou i un griu rampant) i envoltats d’una orla. El segon sarcòfag és a l’exterior, al costat de l’antiga necròpoli; conserva la tapa amb relleus molt malmesos i a la capçalera hi ha una creu grega esculpida. 

Sant Pere de Ponts és una canònica augustiana de l'art medieval català al a la zona del Segre Mitjà. Situada damunt del turó del Tossal de les Forques, des d'on s'albira tota la població. Va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Grau

Fons IPAC i Catalunya Romànica