dimarts, 14 de desembre de 2021

SANTA MARIA. VERNET. ARTESA DE SEGRE. NOGUERA

Vernet és un poble situat a la dreta del Segre. Construït al voltant de l’església de Santa Maria. Va dependre administrativament de Baldomar fins l’any 1920. 

El lloc de Vernet es consigna per primera vegada l’any 1048, entre les afrontacions del castell de Malagastre, que Constança d’Urgell i el seu fill Ermengol III van vendre a Arnau Mir de Tost i la seva esposa Arsenda. La parròquia de Santa Maria de Vernet, per raons que desconeixem, esdevingué una possessió de la canònica de Solsona. De fet, la primera menció de l’església de Vernet es troba en la butlla de confirmació de béns que el papa Eugeni III adreçà a Santa Maria de Solsona el 1151. Entre les esglésies subjectes a Solsona que es recullen en l’acta de consagració del 1163 consta també Vernet, que així mateix apareix en una relació del segle XIII d’esglésies dependents de l’esmentada canònica. 

Consta d’altra banda que Guillem II de Meià, en testament datat l’any 1164, llegà a Santa Maria de Vernet una copa d’argent en compensació d’un calze que manllevà de l’esmentada església. L’any 1391 el capellà de Vernet, del deganat d’Urgell, contribuí a la dècima de la diòcesi d’Urgell amb 12 sous. 

Santa Maria de Vernet és un edifici d’una sola nau, coberta amb volta de canó de perfil semicircular i suportada per tres arcs formers adossats als murs nord i sud, respectivament. És reforçada per tres arcs torals que arrenquen de pilastres rectangulars adossades als murs, les quals, juntament amb els brancals dels arcs formers, formen uns pilars compostos, adossats als murs perimetrals. 

La nau és capçada a llevant per un absis semicircular, precedit d’un estret arc presbiteral. En el tram immediatament anterior a l’embocadura absidal, els arcs formers han estat oberts per donar pas a dues capelles afegides als costats nord i sud, possiblement en el mateix moment en què es construí un cor alt, en el tram de ponent de la nau. 

Tot l’interior és emblanquinat i presenta una decoració escultòrica en les impostes dels arcs torals i presbiteral, resoltes en una llosa prismàtica, de molta volada, llevat del segon (per ponent) arc toral, on les impostes són formades per un capitell rectangular amb decoració d’escacat. 

La porta, resolta en arc de mig punt, s’obre a la façana oest, on també hi ha una finestra de doble esqueixada, que és l’única finestra original visible en l’edifici, car la que presumiblement s’obria al centre de l’absis és invisible a l’interior per l’emblanquinat que cobreix tots els paraments. 

A l’exterior, la façana absidal és totalment amagada per un edifici adossat al costat de llevant de l’església. Sobre la façana de ponent es dreça un campanar d’espadanya de dos ulls, que sembla una reforma posterior a l’obra de l’església, però encara d’època medieval. Una campaneta feta amb les restes d'un obús penja a l'espadanya. 

Fem aquesta consideració perquè aquest campanar és construït amb un aparell de carreus petits, ben escairats i polits, disposats molt ordenadament en filades regulars i uniformes, amb juntes seques, característiques que ens remeten a les formes constructives del segle XII avançat i que divergeixen de la resta de paraments. 

En aquests és visible l’aparell format per carreuons a penes escairats, disposats en filades irregulars, amb juntes molt grasses, que, juntament amb l’estructura espacial de l’edifici, n’evidencien l’adscripció a les formes arquitectòniques característiques del segle XI, fidels a les formes llombardes. No sabem si aquestes característiques es manifesten a la façana absidal de l’església de Vernet, l’única façana on podrien fer-ho, ja que la resta de façanes no tenen ornamentació. 

Tot i que la porta actual sembla correspondre a l’obra original, i que l’edifici sembla una obra coherent i acabada, la façana de ponent s’allarga, en direcció sud, sense cap canvi de parament, més enllà de la façana lateral de l’església, i conserva, perfectament visible en el seu extrem, el brancal i l’arrencada de l’arc interior d’una segona porta. Aquesta porta es devia obrir a un àmbit adossat al costat sud de l’església, el qual devia ésser cobert amb una volta de canó reforçada per arcs torals, dels quals es conserven la pilastra, la imposta i l’arrencada de l’arc adossat al mur de ponent.

Aquest mur té les mateixes característiques formals i constructives del conjunt de l’església, amb el qual manté una unitat arquitectònica total. Pel costat nord, el mur de l’església no té cap element que permeti suposar l’existència d’estructures simètriques a les del costat sud; ben al contrari, les seves característiques exclouen la possibilitat que la nau actual fos la nau central d’una estructura basilical amb una nau lateral al nord, la parella de la qual seria al costat sud. 

D’altra banda, l’existència del marge que assenyala el límit del pla on s’assenta l’església fa inviable la hipòtesi que la nau actual fos el lateral nord d’una estructura basilical centrada en la nau corresponent als vestigis situats al sud de l’edifici actual. Ens trobaríem, doncs, davant d’un curiós exemple de temple de dues naus amb dos absis, totalment contemporànies, amb portes a cadascuna d’elles, sense excloure la possibilitat que les estructures del costat sud corresponguin a un edifici no eclesial, vinculat al conjunt casteller, al qual pertany l’església. També podria ésser que les irregularitats presents en el mur sud de l’església (nínxols, etc.) no siguin degudes al tancament de la comunicació entre els dos àmbits, o naus, sinó a les reformes que sofrí l’església actual. 

Només una exploració arqueològica i arquitectònica total del conjunt podria aclarir els interrogants que presenta.

 Santa Maria de Vernet és una església inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. 

Text i recull dades: Miquel Pujol Mur

Fotografia: M. Rosa Planell Garu

Fons: Catalunya Romànica

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada