PASSEJANT PER LA GARROTXA
Sant Aniol de Finestres és un municipi situat en ple Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, amb un terreny accidentat per la serra de Finestres i la de Medes, a la dreta de la riera de Llémena.
L’església de Sant Aniol, és esmentada per primera vegada en un privilegi del monarca franc Carles el Simple de 922. Posteriorment fou donada, el 979, pel comte de Besalú i bisbe de Girona, Miró Bonfill, a la seu gironina, segons disposició testamentària, per a remei de la seva ànima i, de la del comte Borrell II de Barcelona.
Tanmateix, a partir d’aquest moment, s’obre un buit documental que perdura fins ben entrat el segle XIV, és a dir, que la història de Sant Aniol de Finestres entre els darrers anys del segle X i el començament del segle XIV és totalment desconeguda.
L’església de “sancti Andeoli”, com apareix esmentada en el Llibre verd del capítol de Girona de 1362, formà part del terme del castell de Finestres, juntament amb les parròquies de Santa Maria de Finestres, Santa Maria de Santa Pau, Sant Esteve de Llémena i Sant Andreu de Sobre-roca i el veïnat de les Medes, des de molt abans de l’any 1323, data en què queda constatat documentalment.
El 1364, el baró Hug de Santa Pau comprà a la reina Elionor de Catalunya-Aragó, tots els drets que la corona tenia sobre els castells de Finestres, Santa Pau i Sant Aniol, venda que fou confirmada pel monarca Pere III l’any 1365, malgrat que excloent-hi les parròquies de Sant Aniol de Finestres, Sant Esteve de Llémena i Sant Andreu de Sobre-roca i el veïnat de les Medes, la jurisdicció de les quals era en mans de la ciutat de Girona. Tanmateix, poc després reconegué que els habitants d’aquests indrets devien serveis d’host i cavalcada a aquest baró de Santa Pau. Precisament d’aquest, “Sent Aniol” rebé 40 sous com a llegat testamentari, l’any 1391.
Durant el segle XVIII l’església
sofrí una sèrie de modificacions, un exemple de les quals és la porta barroca
de ponent, amb la data 1759 gravada a la llinda.
L’església de Sant Aniol de Finestres és un edifici d’una nau, capçada a llevant per un absis semicircular, obert a la nau per un simple plec, que fa la gradació. L’estructura original fou molt alterada, amb l’obertura dels murs laterals de la nau, per afegir-hi dues capelles per banda, més un campanar de torre a l’angle sud-oest i una sagristia al costat de migjorn de l’absis.
És probable que la nau original fos allargada, o, si més no, la façana de ponent fou molt reformada. La nau és coberta amb volta de canó, que segurament deu ésser l’original, malgrat que la decoració i la pintura interiors no permeten de veure’n l’estructura o les possibles alteracions.
La part més interessant actualment és l’absis, que exteriorment és ornat per un fris d’arcuacions llombardes, dividides en sèries de dues per lesenes. Sobre aquest fris s’observa perfectament el sobre alçament que tingué l’església.
L’aparell de la part original és de petits carreus escairats, però irregulars, travats amb morter de calç, que gairebé forma un arrebossat.
Els elements conservats permeten una filiació clara de l’obra dins les formes llombardes de la plenitud del segle XI, de les quals la Garrotxa no conserva gaires exemples.
L'any 1997, arran d'unes obres en el presbiteri, s'hi va fer una troballa arqueològica excepcional que va revelar l'origen històric del poble. El forat que van fer els operaris per treure l'altar va permetre descobrir un mosaic de l'època romana. Es tractava, de fet, d'un paviment d'Opus Signinum (morter hidràulic), al qual se li havien afegit, quan encara era tendre, tot un seguit de petits daus blancs de pedra calcària, amb algun de negre, que configuren un motiu geomètric, i això va permetre datar l'estructura, del segle II aC al segle I aC. Una part del mosaic estava malmès per la posterior construcció de l'església romànica. Per les dimensions i les característiques de la cambra i del paviment, es creu que es tractaria de les restes d'un petit templet, del qual aquest mosaic en seria el paviment de l'única cambra que el componia.
Sant Aniol de Finestres és un monument inventariat a l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
Text i recull dades, Miquel Pujol
Mur
Fotografia. M. Rosa Planell Grau
Fons documental: Catalunya Romànica
i Viquipèdia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada